Autores: Marta Bertran Armadans (tècnica de patrimoni cultural), Laura Costa Mateo (cap de la Unitat de la Xarxa de Museus Locals) i Muntsa Guasch Solé (tècnica de patrimoni cultural) – Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
Marta Bertran Armadans , Laura Costa , Muntsa Guasch Solé
Data publicació: 27/04/2023
Abstract
El 22 de novembre de 2022 es va celebrar al Paranimf de l’Escola Industrial, a Barcelona, la jornada “Museus, conflictes i crisis humanitàries. El patrimoni com a eina de construcció massiva”, que es va poder seguir tant de manera presencial com en línia. Al llarg de la jornada, destacats especialistes de la matèria i professionals del sector museístic van reflexionar sobre com els museus poden intervenir durant i després dels conflictes i les crisis humanitàries. Tant pel que fa a la salvaguarda dels béns patrimonials, com a les iniciatives d’acció social i humanitària, i a la tasca de reparació, memòria i educació per la pau. En aquest article es recullen les aportacions realitzades pels ponents que hi van intervenir, així com una reflexió final a tall de conclusió.
Paraules claus
#NouMuseuPortTarragona
Data publicació: 27/07/2022
Abstract
Reforma integral d’un museu portuari creat l’any 2000. El pas del temps va fer que s’hagués d’intervenir tant en l’adequació de l’edifici, un antic magatzem de mercaderies, com en una nova museografia per aconseguir una experiència més emocionant, activa i moderna. La interactivitat i la immersió són presents en el #NouMuseuPortTarragona.
Paraules claus
Data publicació: 20/09/2022
Abstract
La covid-19 va provocar un impacte profund en el sistema cultural i, per extensió, en l’àmbit patrimonial, a Catalunya. El caràcter planetari de la pandèmia ha suposat uns efectes similars a tots els països. El confinament domiciliari, primer, i les limitacions en la mobilitat, durant els dos anys que ha durat la pandèmia, van generar impactes severs en la freqüentació, en els ingressos i molt especialment en els equips de treball. Des de situacions més contundents com l’aturada i els consegüents ERTO fins a la paralització de les activitats, l’empremta de la covid ha marcat un abans i un després en el sector. Cal indicar que els efectes han estat diferents segons tres factors principals: la localització (els museus situats en territoris amb una forta recepció de turistes han patit més), la grandària (gestionar un equip ampli en temps de confinament i teletreball ha estat més complex en les grans organitzacions) i segons la titularitat (tot i que l’impacte ha estat generalitzat i els grans museus de titularitat pública han patit efectes severs, la situació ha estat molt dramàtica entre el ric entramat d’equipaments de titularitat privada que depenen majoritàriament dels ingressos procedents de la freqüentació de visitants). En aquests llargs mesos de pandèmia el sector ha concentrat una part molt considerable dels seus esforços a augmentar i millorar la seva oferta digital. Esperem que la pandèmia hagi servit per consolidar aprenentatges i la posada al dia dels seus recursos digitals.
Paraules claus
Data publicació: 01/07/2021
Abstract
Els museus són el reflex de la societat del moment, raó per la qual la seva definició evoluciona amb els canvis que experimenta. L’ICOM ha anat variant la definició de museu al llarg dels setanta-cinc anys d’existència, i ara és el moment per a un nou impuls que l’actualitzi per adaptar-la a la realitat dels museus del segle XXI. Després d’alguns entrebancs, ara com ara hi ha una metodologia ben definida que dona l’oportunitat de participar obertament a tot el sector museístic d’arreu del mon, amb l’objectiu d’assolir la seva aprovació a la propera Conferència General, que se celebrarà a Praga durant l’estiu de 2022.
Paraules claus
Anàlisi de les percepcions i opinions dels joves i adolescents sobre els museus
Data publicació: 09/11/2021
Abstract
Aquesta investigació vol centrar-se a saber quines són les percepcions i les opinions dels joves en relació amb el museus, si realment aquest suposat desinterès és fruit d'una etapa totalment “hormonada” on es té el cap als núvols o si les institucions no sabem adaptar-nos a aquest tipus de públic, i no se’ls ofereixen els estímuls, el llenguatge i les respostes que busquen. Quin és el punt intermedi que cal per entendre'ns? És possible aconseguir un equilibri entre nosaltres?
Paraules claus
La incorporació de la perspectiva de gènere en el relat museístic
Catalina Gayà Morla i Laia Seró Moreno
Data publicació: 24/03/2019
Abstract
A finals de 2017, el Museu Marítim de Barcelona (MMB) va engegar Dona’m la mar, un projecte de recerca per incorporar la perspectiva de gènere a la narrativa del museu. Ara bé, volent incloure la veu de les dones com a part activa de la institució, Dona’m la mar també ens ha fet repensar quin és el rol del museu com a creador de relat en una societat que vol ser més igualitària. La recerca s’estructura entorn de cinc grups de discussió en què han participat dones que treballen i viuen la mar des de diferents àrees. Aquesta és l’experiència d’un museu que, com a la institució generadora de coneixement i memòria col·lectiva que és, ha assumit la seva responsabilitat social com a creador d’opinió pública i s’ha atrevit a formular noves preguntes per a la construcció del canvi: com narren la mar les dones de la mar?
Paraules claus
ARXIU MNEMÒSINE 
