L'impacte de la pandèmia als museus catalans

Antoni Laporte

Data publicació: 20/09/2022

La covid-19 va provocar un impacte profund en el sistema cultural i, per extensió, en l’àmbit patrimonial, a Catalunya. El caràcter planetari de la pandèmia ha suposat uns efectes similars a tots els països. El confinament domiciliari, primer, i les limitacions en la mobilitat, durant els dos anys que ha durat la pandèmia, van generar impactes severs en la freqüentació, en els ingressos i molt especialment en els equips de treball. Des de situacions més contundents com l’aturada i els consegüents ERTO fins a la paralització de les activitats, l’empremta de la covid ha marcat un abans i un després en el sector. Cal indicar que els efectes han estat diferents segons tres factors principals: la localització (els museus situats en territoris amb una forta recepció de turistes han patit més), la grandària (gestionar un equip ampli en temps de confinament i teletreball ha estat més complex en les grans organitzacions) i segons la titularitat (tot i que l’impacte ha estat generalitzat i els grans museus de titularitat pública han patit efectes severs, la situació ha estat molt dramàtica entre el ric entramat d’equipaments de titularitat privada que depenen majoritàriament dels ingressos procedents de la freqüentació de visitants). En aquests llargs mesos de pandèmia el sector ha concentrat una part molt considerable dels seus esforços a augmentar i millorar la seva oferta digital. Esperem que la pandèmia hagi servit per consolidar aprenentatges i la posada al dia dels seus recursos digitals.

'Dona’m la mar', una altra forma de mirar

La incorporació de la perspectiva de gènere en el relat museístic

Catalina Gayà Morla i Laia Seró Moreno

Data publicació: 24/03/2019

A finals de 2017, el Museu Marítim de Barcelona (MMB) va engegar Dona’m la mar, un projecte de recerca per incorporar la perspectiva de gènere a la narrativa del museu. Ara bé, volent incloure la veu de les dones com a part activa de la institució, Dona’m la mar també ens ha fet repensar quin és el rol del museu com a creador de relat en una societat que vol ser més igualitària. La recerca s’estructura entorn de cinc grups de discussió en què han participat dones que treballen i viuen la mar des de diferents àrees. Aquesta és l’experiència d’un museu que, com a la institució generadora de coneixement i memòria col·lectiva que és, ha assumit la seva responsabilitat social com a creador d’opinió pública i s’ha atrevit a formular noves preguntes per a la construcció del canvi: com narren la mar les dones de la mar?