El maig d’enguany finalitzarà l’any de commemoració dels trenta anys de l’Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya. Han estat tres dècades d’existència i de treball continuat al servei dels museus, del patrimoni cultural i de la professió museològica a Catalunya. Trenta anys de trajectòria col·lectiva que parlen de compromís, de perseverança i de la voluntat compartida de construir una museologia crítica, arrelada al territori i socialment rellevant.
Des dels seus inicis, l’associació ha estat un espai de trobada i de presa...
Com més aviat en el procés expositiu es planteja la reflexió sobre el so, més capacitat té de participar en la construcció del relat, dialogar amb l’espai i millorar l’experiència de visita
Data publicació: 29/07/2026
Abstract
L’article analitza el paper del so en les exposicions com a eina narrativa i de construcció de l’experiència. Complementat amb testimonis professionals i casos pràctics, explora com les funcions del so depenen del moment en què s’incorpora al projecte i defensa que la seva consideració des de les fases inicials n’amplia les possibilitats narratives, tècniques i museogràfiques.
Paraules claus
Data publicació: 04/02/2026
Abstract
L’aniversari de l’AMC coincideix amb una etapa de maduresa del sistema museístic català, en què la reflexió crítica sobre el passat i el present esdevé imprescindible per afrontar els reptes del futur. Aquest article proposa un recorregut analític sobre l’evolució de la museologia a Catalunya, tot destacant els avenços assolits, les dificultats persistents i les perspectives d’una professió que ha esdevingut clau en la dinamització cultural del país.
Paraules claus
Data publicació: 04/03/2026
Abstract
L'article desenvolupa una aproximació crítica a la descolonització en patrimoni i als museus, vinculada a la memòria. S’hi argumenta que les institucions museístiques perpetuen la colonialitat, jerarquitzant coneixements i despolititzant l'espoliació. La descolonització és un projecte transformador que exigeix canvis estructurals, que inclouen la reparació, la restitució, la repatriació, la redistribució de recursos i la col·laboració horitzontal amb comunitats subalternitzades, articulant la justícia epistèmica, la despatriarcalització i el reconeixement del colonialisme en la crisi ecològica actual.
Paraules claus
Guillem d'Efak Fullana Ferré , Norma Vélez San Juan
Data publicació: 05/03/2026
Abstract
Entre el 20 i el 26 d’octubre de 2025, Catalunya va acollir Healing Arts Barcelona, la primera activació a l’Estat espanyol del programa internacional Healing Arts, impulsat pel Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Jameel Arts & Health Lab, en col·laboració amb l’Organització Mundial de la Salut. Concebut com una activació coral i descentralitzada, el projecte va convidar totes les institucions culturals, sanitàries, acadèmiques i comunitàries d’arreu del país a programar simultàniament activitats orientades a promoure el benestar i la salut, amb l’objectiu de fer visible la potència i la capil·laritat de l’ecosistema d’arts en salut a Catalunya.
L’article analitza el marc conceptual, l’abast territorial i la diversitat de formats de Healing Arts Barcelona, situant-lo en el context del moviment internacional d’arts i salut i posant el focus en el paper específic dels museus com a actius comunitaris de salut. A partir del cas català, es proposa una distinció operativa entre activitats d’Arts i Salut en sentit ampli i pràctiques d’Arts en Salut en sentit estricte. El text aborda també la rellevància de la mediació cultural en contextos de salut, el paper de la recerca i l’evidència científica, i la singularitat del sistema català d’atenció primària com a infraestructura clau per articular cultura, salut i comunitat.
Finalment, es reflexiona sobre el llegat del projecte i els reptes que obre per a la museologia contemporània, plantejant els museus com a infraestructures culturals capaces de contribuir, amb rigor i responsabilitat, a l’arquitectura pública de la salut i el benestar.
Paraules claus
Data publicació: 30/03/2026
Abstract
La museografia arqueològica catalana ha tingut durant el segle XXI una expansió considerable i una renovació conceptual important, amb el desplegament de les fórmules immersives. A partir de la instauració de la democràcia es van generalitzar les museografies contextuals. Certament, la història dels nostres museus amb col·leccions arqueològiques comença als anys quaranta del segle XIX, concretament el 1844, amb els museus de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres a Barcelona i el de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. De manera incomprensible, no s’havia produït fins ara cap jornada de reflexió professional sobre l’evolució de les nostres museografies. Les Jornades sobre Museografia Arqueològica, organitzades pel Museu d’Arqueologia de Catalunya (17, 18 i 19 de setembre de 2025), esmenen aquesta anomalia. S’hi van tractar una gran varietat de formulacions arqueològiques: des de la museografia territorial, amb potents col·leccions i presentacions arqueològiques, passant per la museografia in situ (jaciments museïtzats i parcs arqueològics), fins als museus específicament arqueològics, sense oblidar un recorregut històric.
Paraules claus
Esther Travé Allepuz i Isidre Ot Padilla , Alfred Mauri Martí , Montserrat Farreny i Agràs
Data publicació: 15/04/2026
Abstract
Aquest article analitza el procés de disseny i desenvolupament de l’exposició temporal Cal Terrisser. 150 anys d’història de l’obrador Botifoll com a experiència de transferència del coneixement des de la recerca històrica i arqueològica cap a la societat. A partir de la cultura material i de la memòria col·lectiva, s’examina el paper del museu local com a espai de mediació, activació patrimonial i construcció de relats compartits.
Paraules claus
Data publicació: 03/06/2026
Abstract
Un dels objectius del programa d’activitats de l’exposició La infàmia, la participació catalana en l’esclavatge colonial, organitzada pel Museu Marítim de Barcelona, era convertir el Museu en un espai de debat per impulsar la reflexió entorn de tres eixos principals: la participació catalana en el tràfic de persones esclavitzades, contra el racisme i sobre la descolonització dels museus. Per cada eix es van programar activitats de difusió, de recerca i de cocreació, concebudes per a públics molt diversos. Aquest article recull tota l’acció desenvolupada, de vegades des del mateix MMB, d’altres de manera col·laborativa amb diferents institucions, col·lectius i persones que estan fent recerca entorn de l’esclavisme colonial o entorn la descolonització del patrimoni -universitats, centres d’estudi, associacions i activistes-, per generar coneixement compartit.
Paraules claus
Data publicació: 22/06/2026
Abstract
El Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa es consolida com a referent en la preservació i la difusió del patrimoni hidràulic i industrial, amb especial atenció a la Séquia i la cinteria. L’article en repassa l’evolució històrica, la gestió, les col·leccions i el paper dins el sistema museístic català. També aborda els reptes futurs vinculats a la sostenibilitat, la funció social i la transformació territorial.
Paraules claus
Data publicació: 15/09/2026
Abstract
El Museu de Reus culmina la reforma de la seu de la plaça de la Llibertat (2025-2026). La nova proposta resol la degradació de l’immoble històric i planteja un projecte museogràfic didàctic, accessible i digital. El recorregut unifica el relat de la ciutat des de l'Antic Règim fins al segle XX a través de l'art, la història i l’etnografia.
Paraules claus
Laura Álvarez Estapé i Carles Padrós Gómez , Marina Miquel Vives i Maite Miró Alaix
Data publicació: 29/09/2026
Abstract
L’aprovació del Pla de l’Arqueologia i la Paleontologia de Catalunya (PAPCAT 2030) marca una fita històrica en la gestió del nostre llegat. Fruit d’un procés de cocreació sense precedents, el document redefineix el marc de governança, protecció i socialització del patrimoni, situant els museus i el sector professional en el centre d’una transformació que mira cap a l’horitzó del 2030.
Paraules claus
ARXIU MNEMÒSINE 
