Vinculada al món de ferrocarril des d’abans de néixer, el seu pare va ser un dels responsables de l’electrificació de la xarxa ferroviària catalana als anys cinquanta. Es va llicenciar en Història Contemporània i va fer el màster en Museologia i Gestió del Patrimoni i, posteriorment, el de Coaching i Lideratge. Va entrar a Renfe l’any 1980 i durant divuit anys va ocupar-se de diferents tasques de comunicació i gestió en l’àmbit dels viatgers.
En la Fundació dels Ferrocarrils, l’any 1998 va ser l’encarregada a Barcelona de l’exposició commemorativa del 150è aniversari del ferrocarril peninsular a l’Estació de França. Aquell mateix any va ser nomenada directora del Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, que el 2013 passaria a denominar-se de Catalunya. Ha estat vint-i-sis any al capdavant de l’equipament. L’1 d’abril del 2024 en va deixar la direcció.
Coordinadora del màster de Sistemes Ferroviaris de la UPC, fa de professora col·laboradora en el màster de Innovació Turística-Cultural de la UB. Des de 2014 és vocal de la Junta de Museus de la Generalitat de Catalunya. Col·labora en diverses publicacions i ha escrit tres llibres: Viaje por los pliegos de la memoria (2004) i Cuaderno de luz naranja (2008), i, amb altres autors, Memorias del sentir ferroviario (2018).
Articles
La metamorfosi d’un dipòsit de locomotores de vapor del segle XIX
El viatge del Museu del Ferrocarril de Catalunya
Pilar Garcia Fuertes
Data publicació: 31/07/2024
A finals de l’any passat es van obrir les portes de les naus rehabilitades del que va ser el dipòsit i taller de locomotores de vapor de Vilanova i la Geltrú des de 1881 fins a 1967, amb una proposta museogràfica que modifica de soca-rel el relat del patrimoni que es custodia en el Museu del Ferrocarril de Catalunya. La coneguda també com la “Casa dels Trens” convida a un viatge en el temps. Un plantejament que ofereix als visitants l’oportunitat de convertir-se en viatgers del passat al futur i gaudir d'una experiència que pretén ser transformadora, com ho estat el tren des de la seva aparició. Aquest enginy humà ha demostrat ser un constant motor de progrés al món, allò que l'historiador britànic Tony Judt va denominar la seva “perenne modernitat”.