Editorial

El maig d’enguany finalitzarà l’any de commemoració dels trenta anys de l’Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya. Han estat tres dècades d’existència i de treball continuat al servei dels museus, del patrimoni cultural i de la professió museològica a Catalunya. Trenta anys de trajectòria col·lectiva que parlen de compromís, de perseverança i de la voluntat compartida de construir una museologia crítica, arrelada al territori i socialment rellevant.

Des dels seus inicis, l’associació ha estat un espai de trobada i de presa de paraula de la comunitat professional, un lloc des d’on pensar la museologia no només com una pràctica tècnica, sinó també com una responsabilitat pública. Mnemòsine ha estat una eina clau en aquest recorregut: una revista que ha recollit debats, experiències i posicionaments, i que ha contribuït a donar visibilitat a les necessitats, els reptes i les aportacions del sector.

Des del consell editorial, assumim aquest aniversari amb orgull, però també amb una clara consciència crítica. Mnemòsine és una expressió directa de la comunitat professional que la fa possible, i també un espai des d’on interpel·lar les institucions quan les decisions polítiques condicionen, menystenen o instrumentalitzen el patrimoni cultural i la tasca dels museus.

Aquest número s’inscriu plenament en aquest esperit commemoratiu i crític. L’article del professor Xavier Rogé ofereix una anàlisi de l’evolució de la professió al llarg d’aquests trenta anys, i posa en relleu els avenços assolits, però també les mancances estructurals que s’han perpetuat en el temps. La seva mirada ens recorda que el desenvolupament de la museologia ha anat sovint per davant del reconeixement institucional i dels recursos efectivament destinats al sector.

En aquest sentit, no podem obviar el context amb què s’inicia aquest 2026. La pròrroga dels Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per tercer any consecutiu suposa un greuge directe per als equipaments patrimonials i per al conjunt de les polítiques culturals. Aquesta situació cronifica la manca de recursos, impedeix una planificació sòlida a mitjà i llarg termini, frena projectes estructurals i agreuja la precarització laboral que pateixen moltes professionals del sector. Des de l’Associació de Professionals de la Museologia denunciem obertament aquesta manca de capacitat política i reclamem uns pressupostos culturals dignes, estables i coherents amb el paper fonamental que els museus i el patrimoni tenen en la cohesió social, l’educació i la construcció de pensament crític. Per sort, sí que avancen les tasques per a l’aprovació de la requerida Llei de patrimoni català, que ja reclamàvem a l’editorial anterior.

Aquest escenari de fragilitat estructural es veu agreujat per conflictes que evidencien fins a quin punt el patrimoni cultural pot esdevenir un camp de batalla política i territorial. El cas de les pintures murals de Sixena n’és un exemple paradigmàtic. Més enllà del debat jurídic, aquest conflicte ha posat en tensió criteris científics, principis de conservació, relats identitaris i interessos polítics, i sovint ha situat els museus i les professionals en una posició extremament vulnerable. La instrumentalització del patrimoni, deslligada del coneixement expert i de la responsabilitat patrimonial, posa en risc no només la conservació dels béns culturals, sinó també la credibilitat de les institucions museístiques i el respecte a la feina tècnica i científica del sector. Davant d’aquests casos, reivindiquem amb fermesa la necessitat que les decisions sobre patrimoni es basin en criteris professionals, consensuats i responsables, i no en lògiques de confrontació política o territorial.

Celebrar trenta anys en aquest context no és un exercici d’autocomplaença, sinó un acte de responsabilitat col·lectiva. La commemoració esdevé també una oportunitat per alçar la veu, per defensar el valor públic del patrimoni cultural i per exigir polítiques culturals valentes, respectuoses amb el coneixement expert i compromeses amb la sostenibilitat del sector.

Amb aquest nou número de Mnemòsine de 2026, reafirmem la voluntat de continuar fent-nos ressò de les principals novetats en l’àmbit dels museus i del patrimoni cultural, però també de continuar sent un espai crític, capaç d’interpel·lar, de generar debat i de posicionar-se. La museologia no pot avançar sense recursos, però tampoc sense veu pròpia.

La celebració del trentè aniversari es projecta al llarg de tot aquest any amb diverses iniciatives, entre les quals destaca la celebració dels XI Premis de Museologia de l’associació, que tornen aquest 2026 com a reconeixement al rigor, a la innovació i al compromís professional. Aquests premis, juntament amb altres activitats previstes, volen reforçar la visibilitat del sector i reivindicar la seva centralitat en les polítiques culturals del país.

Celebrar trenta anys és reafirmar que la museologia és una professió amb memòria, amb criteri i amb capacitat de posicionament. Amb determinació, amb esperit crític i amb voluntat de futur, l’Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya i Mnemòsine continuen avançant, disposades a defensar el sector i el patrimoni com a béns comuns, també —i especialment— quan són objecte de conflicte.

Joan Vicens i Tarré

President

Gener del 2026