CA
ES
EN
Número 11, any 2021
Revista Catalana de Museologia

Mart. El mirall vermell

Gènesi d'una exposició

Data publicació: 17/11/2021


Relat

Data publicació: 17/11/2021

Relat

Abstract

Per què Mart? Una exposició sobre Mart només podia tenir sentit si connectava amb els grans dilemes d’un present-futur que s’ha tornat radicalment estrany per a l’espècie humana sense oblidar la fascinació que el quart planeta del sistema solar ha exercit a través dels segles.

En aquest article es resumeix el procés de treball i les vicissituds d’una exposició a la qual va afectar de ple la pandèmia de la Covid-19. L’exposició Mart. El mirall vermell ha estat un projecte complex, i ha acabat sent una de les mostres més visitades del CCCB.

“La imaginació sovint ens portarà a mons que mai no van ser. Però sense, no anirem enlloc.”

Carl Sagan

Per què Mart?

Aquesta va ser la primera pregunta que m'havia de respondre a l'inici del projecte el febrer del 2019. El desafiament que m'havia proposat Judit Carrera, directora del CCCB, era evident: una exposició sobre Mart només podia tenir sentit si connectava amb els grans dilemes d'un present futur que s'ha tornat radicalment estrany per a l'espècie humana sense oblidar la fascinació que el quart planeta del sistema solar ha exercit a través dels segles.

El període de gestació va durar uns nou mesos, en què es van anar sedimentant l'estructura i els primers continguts de la matriu. El títol va ser la brúixola inicial i va sorgir amb relativa facilitat. La metàfora del mirall era idònia per intentar una història cultural del planeta vermell, des de l'antiguitat fins als nostres dies. Mart permetia un abordatge obert i multidisciplinari d'un objecte (o hiperobjecte) que és alhora déu, planeta i símbol del procés civilitzatori i dels estrats de la consciència que defineixen les nostres maneres d'entendre i habitar el món. Això suggeria un gran relat(1) que no fos unívoc i pogués vertebrar els múltiples relats que s'entrellacen quan concebem Mart com un mirall de la nostra pròpia essència.

Admetre que la història humana no es pot entendre sense incorporar la història de l'univers va ser una primera certesa vinculada al problema de les escales temporals i espacials en què estem immersos amb una consciència només parcial de les seves veritables implicacions. L'actual consens de la cosmologia moderna ens situa en un univers en expansió nascut amb el Big Bang fa 13.800 milions d'anys, i el fet d'haver-nos convertit en una força geològica capaç d'alterar dràsticament la biosfera durant els propers segles ens enfronta a una altra escala espacial i temporal difícil d'assimilar. Aquest doble sisme cognitiu és el marc conceptual que empara els relats que descobrim al mirall marcià i que permet repensar-nos des del començament de l'agricultura fins a les crisis interconnectades que planteja l'Antropocè.

Mart llavors com a déu de la guerra, però també com a deïtat tel·lúrica associada a la protecció dels cultius, en un arc temporal que va de Mesopotàmia a Roma, passant per Egipte i Grècia. Mart en els orígens del mite, la pregària i la màgia i en el cosmos geocèntric de Claudi Ptolemeu que defineix la nostra cosmovisió durant catorze segles; Mart com a planeta decisiu en l'adveniment del gir copernicà, i des de finals del segle XIX i començaments del XX, convertit en un sol vermell al voltant del qual orbiten totes les tendències de l'època. Mart com a planeta favorit de la ciència-ficció, de La guerra dels mons de H. G. Wells a la trilogia de Kim Stanley Robinson. Mart com a mirall de la nostra situació actual en un moment en què el desert avança i els boscos retrocedeixen, amb un planeta delmat a la vora de la sisena extinció. I finalment, Mart com a possible o impossible pla B per a una humanitat que continua immersa en patologies psíquiques, econòmiques i bèl·liques i alhora somia amb els primers assentaments al planeta vermell i en la colonització del sistema solar, mentre la nova economia espacial es postula com a motor de la cinquena revolució industrial.

Una matriu integral

Convertir aquestes idees en una experiència estètica no va ser una tasca senzilla.

Cadascun dels llenguatges que integren el gènere exposició requereix en principi un tractament igualitari. Això implica elaborar un guió que els contempli tots en un procés creatiu que sempre reserva girs inesperats. Les operacions comencen en un dels espais més intangibles del laboratori mental. Aquest lloc (2)—o no lloc— on l'exposició comença a ser imaginada: des de la llum i el so que creen les atmosferes desitjables, a través de les imatges que vertebraran el discurs audiovisual, en l'exercici ardu dels textos imprescindibles per articular la visita fins a arribar al nucli dur constituït pel propi material expositiu i el desafiament de plasmar un disseny espacial que contingui tots els llenguatges, els harmonitzi i els sostingui.

El trànsit entre l’exposició imaginada i l’exposició definitiva és intens i complex. El procés creatiu requereix que les decisions estètiques estiguin al servei d'una posada en escena que persegueix la captació proverbial de la benvolença del públic o, dit altrament, la suspensió de la incredulitat. Per això la premissa d'una ascesi que, idealment, neix de l'emoció i la sorpresa, els components inalterables de tot coneixement. Una exposició “cerebralista” mai no és suficient. En aquest sentit, es pot dir que la metodologia de treball de Mart. El mirall vermell comença per definir els llenguatges més immaterials com la il·luminació i el so guionitzant un relat audiovisual que es desenvolupa seguint les fites semàntiques de l'itinerari. Mentre aquests llenguatges dialoguen, a la cuina de l'escriptura té lloc la cerca del to adequat per als diferents nivells de lectura. L'asèpsia d'un estil enciclopedista no semblava apropiada per al tractament dels textos que presenten els tres grans àmbits del projecte (“Mart al Cosmos Antic”, “Ciència i ficció del planeta vermell” i “Mart a l'Antropocè”); ni tampoc per als textos que sintetitzen cada subàmbit, mòdul o sector. Calia trobar un estil específic que permetés un relat en zona temperada, on els idiolectes i argots dels experts cedeixen davant del sempre difícil encant d'una escriptura guiada per la imaginació literària. No obstant això, la distància entre allò desitjable i allò possible mai no és exigua, i les reescriptures s'imposen com a peatge inevitable. A mesura que el procés creatiu avança, els llenguatges comencen a integrar-se i sempre hi ha bones notícies per alimentar aquest espai sensible on l'exposició imaginada comença a assemblar-se a l'exposició acabada. És un camí d'avenços i retrocessos, de bloquejos exasperants i solucions que no convencen. I, amb tot, mai decep la confiança que dipositem en la feina perseverant més enllà de tota resistència. Arriba aleshores l'alegria dels “eurekes” que trobem o ens troben, i les sorpreses que el mirall vermell ens tenia reservades. Entre aquestes, una matriu prou pròdiga per permetre analogies i bifurcacions apassionants. És aquesta matriu creada amb "matèria indecisa" (3) la que va permetre assumir les múltiples operacions implícites en un projecte d'aquesta naturalesa.

La pandèmia com a terra incognita

Quan tot estava preparat perquè els diferents equips de treball comencessin a plasmar l'exposició tal com havia estat concebuda, va irrompre la pandèmia. Això va suposar un repte majúscul que no va afectar substancialment el marc conceptual de la mostra, però sí les condicions de treball en què es va haver de desenvolupar i la gestió dels objectes, llibres i manuscrits previstos. (4) És a dir, una situació desconeguda per a un projecte que també intentava explorar una terra incognita: com si el mirall vermell servís per aproximar-nos a les arrels del nostre desconcert seguint els estadis que una arqueologia de la consciència ens revela des que els primers astròlegs i astrònoms van observar una “estrella vermella” com a enigmàtica excepció de la volta celeste.

I així es va anar desplegant una metamorfosi inspirada per Ovidi, però també present a Ray Bradbury quan recrea el mite de Proteu, imaginant els marcians com a criatures que canvien de forma, sense revelar mai la seva veritable identitat. El pròleg requeria un “fantasma” tridimensional que expressés totes les cares i les transfiguracions que vam projectar a Mart: des de la figura de Nergal, al panteó babilònic, fins a la imatge amplificada d'un extremòfil. A més, calia suggerir que la visita a l'exposició tindria múltiples veus i lectures. Per això la primera persona utilitzada per donar la paraula a un meteorit marcià que iniciaria i culminaria l'itinerari. I després la intenció de situar el públic en un passat remot (5) que es pot convertir en futur profund i en un present inabastable, amb ajuda de la ciència i la ficció en totes les seves especulacions sobre el temps i la consciència.

        Ja som a Mart, perquè Mart sempre va ser aquí.

La formalització general de l'exposició va anar evolucionant mitjançant nombroses proves i correccions, sense oblidar el mapa original que de vegades coincideix amb el territori. És difícil precisar totes les fases de la “travessia”, però vista en perspectiva es podria dir que va arribar a bon port amb una inauguració no premeditada (6) que va coincidir amb l'arribada de les missions americana, xinesa i àrab al planeta vermell. Això va suposar un interès mediàtic afegit i la creació d’un ambient favorable per a la bona recepció del projecte. Tot i el temps transcorregut (i els dubtes que persistien fins a últim moment) no deixa de sorprendre'm la notable resposta del públic. El tòpic que ens recorda que l'autèntica satisfacció es troba en el procés creatiu i en tot l'aprenentatge que suposa és una veritat que es completa amb la felicitat que provoca l'acceptació i el gaudi de persones de gairebé totes les edats. Tot això per constatar que l'estètica de la recepció continua mutant com també continuaran mutant les funcions de curador o comissari els propers anys.

Una obra coral

Concebre, formalitzar i produir exposicions com Mart. El mirall vermell és finalment un art coral d’alta complexitat. Aquest projecte no hauria estat possible sense la feina admirable de Miquel Nogués, Montse Novellón, Mònica Ibáñez, Susana Garcia, Josep Querol, Neus Moyano i Alex Papalini del Departament d'Exposicions del CCCB, dirigit per Jordi Costa; sense la solvència de Mario Corea i la unitat de producció; sense el talent de Marta Llinàs, Cesc Solà i Sebas Bonet, en el disseny arquitectònic i gràfic de l'exposició, la inspiració de Nico Roig a la banda sonora i la creativitat de l'equip de realitzadors audiovisuals del CCCB, integrat per Juan Carlos Rodríguez, José Antonio Soria i Toni Curcó. Tots ells van assumir el desafiament de crear un artefacte expositiu singular enmig de condicions excepcionals. Van ser els tripulants d'un viatge que també va comptar amb l'experiència de Diego Bravo en el tractament d'imatges 3D, el mestratge de Meritxell Campos a les il·lustracions científiques, l'enginy d'Álex Posada i Alberto Granda a l'interactiu sobre una topografia imaginària de Mart, la generositat de Joan Fontcuberta en les seves intervencions per al tercer àmbit i el treball conseqüent amb xarxes neuronals d'aprenentatge profund de Taller Estampa, a la instal·lació sobre espècies marcianes. Però la gratitud també s'estén a tots els departaments del CCCB que van participar amb especial entusiasme en la producció, la difusió i l'amplificació del projecte. I als assessors científics i els aliats institucionals que van creure des del primer moment en la potència d'irradiació que prometia una exposició sobre Mart.

Mentre escric aquestes línies la pandèmia va per la seva cinquena onada, els incendis estan devastant els boscos mediterranis i l'IPCC (7) ha publicat un informe demolidor sobre la magnitud de la ferida que estem infligint al planeta Terra o a Gaia, si admetem la seva condició d'entitat viva autoregulada. No hi ha gaires motius per a l'optimisme, però és evident que el pessimisme, el cinisme i el nihilisme són luxes que no ens podem permetre. Si alguna cosa ens confirma la creació de projectes culturals complexos és l'imperatiu categòric de no claudicar, i poder constatar els petits èxits que tenen lloc quan ens focalitzem en la necessitat de canviar les nostres maneres de fer mons; quan entreveiem el naixement d’una consciència integral, els dons d’una ment participativa, els tresors d’una imaginació activa; una nova manera d'habitar aquest planeta i de pensar en totes les intel·ligències no humanes (vegetals i animals) de les quals depèn el futur de la vida a la Terra i el llegat que deixarem a les properes generacions. No hi ha planeta B, encara que viatgem a Mart en un futur proper. Preservar la nostra única llar coneguda és una tasca ingent que també afecta l'esdevenir de la creativitat cultural al segle XXI. La cita de Kim Stanley Robinson situada al final de l'exposició és una possible síntesi de la nostra situació: "Lluitem una altra vegada a la matriu d'un món nou, aquesta vegada en veritat alienígena".

 

Juan Insua, agost del 2021

Notes


(1)

La noció de Gran Història o Gran Relat es pot trobar en obres recents com La Gran Historia de Todo de David Christian (Crítica, Barcelona 2019), però és un enfocament ja present a Outline of History, publicada per H. G. Wells el 1919-1920 i també a l'Escola dels Annals, fundada per Lucien Febvre i Marc Bloch el 1929. Una visió interdisciplinària que discuteix els preceptes de la historiografia clàssica creant vasos comunicants entre les ciències humanes i les ciències del món. Una Gran Història que no nega la seva condició de Gran Relat, amb tots els dubtes, omissions i controvèrsies que això suposa.

(1)

La noció de Gran Història o Gran Relat es pot trobar en obres recents com La Gran Historia de Todo de David Christian (Crítica, Barcelona 2019), però és un enfocament ja present a Outline of History, publicada per H. G. Wells el 1919-1920 i també a l'Escola dels Annals, fundada per Lucien Febvre i Marc Bloch el 1929. Una visió interdisciplinària que discuteix els preceptes de la historiografia clàssica creant vasos comunicants entre les ciències humanes i les ciències del món. Una Gran Història que no nega la seva condició de Gran Relat, amb tots els dubtes, omissions i controvèrsies que això suposa.

(2)

Hi ha diferents especulacions sobre aquest “lloc”. En principi, convé advertir que és un enfocament oposat al “cub blanc” de Kandinski. Podria definir-se com a espai latent o caixa negra, on serien possibles totes les operacions de la imaginació, inclosos els centelleigs de la memòria fotogràfica o eidètica. Alimentar i preservar aquest espai en tot el procés creatiu no evita bregar amb els condicionants i les constriccions matèriques d'una sala d'exposicions, però permet descobrir camins poc transitats. De vegades, el que sembla impossible només triga una mica més de temps.

(2)

Hi ha diferents especulacions sobre aquest “lloc”. En principi, convé advertir que és un enfocament oposat al “cub blanc” de Kandinski. Podria definir-se com a espai latent o caixa negra, on serien possibles totes les operacions de la imaginació, inclosos els centelleigs de la memòria fotogràfica o eidètica. Alimentar i preservar aquest espai en tot el procés creatiu no evita bregar amb els condicionants i les constriccions matèriques d'una sala d'exposicions, però permet descobrir camins poc transitats. De vegades, el que sembla impossible només triga una mica més de temps.

(3)

El concepte prové d'un assaig de Jorge Luis Borges on fa referència a la “matèria indecisa” que conforma els suburbis d'una ciutat, però també pot ser apropiat per insistir en la plasticitat d'aquest espai latent on sorgeixen i es transfiguren les idees i les imatges defineixen el procés de formalització del projecte, influint també en la creació del catàleg, la pàgina web i l'audioguia.

(3)

El concepte prové d'un assaig de Jorge Luis Borges on fa referència a la “matèria indecisa” que conforma els suburbis d'una ciutat, però també pot ser apropiat per insistir en la plasticitat d'aquest espai latent on sorgeixen i es transfiguren les idees i les imatges defineixen el procés de formalització del projecte, influint també en la creació del catàleg, la pàgina web i l'audioguia.

(4)

L'intens treball realitzat amb la generosa col·laboració de museus i institucions locals va permetre que els continguts previstos per al primer àmbit expositiu (“Mart al Cosmos Antic”) no es veiessin afectats en excés. Només cal recordar com a exemples les estatuetes del Mars Balearicus provinent del Museu Arqueològic de Catalunya i dels fons del Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera, les esferes armilars del Museu Marítim o els tresors bibliogràfics de CRAI Biblioteca de Reserva (Universitat de Barcelona) i de la Biblioteca Nacional d’Espanya.

(4)

L'intens treball realitzat amb la generosa col·laboració de museus i institucions locals va permetre que els continguts previstos per al primer àmbit expositiu (“Mart al Cosmos Antic”) no es veiessin afectats en excés. Només cal recordar com a exemples les estatuetes del Mars Balearicus provinent del Museu Arqueològic de Catalunya i dels fons del Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera, les esferes armilars del Museu Marítim o els tresors bibliogràfics de CRAI Biblioteca de Reserva (Universitat de Barcelona) i de la Biblioteca Nacional d’Espanya.

(5)

“Continuem immersos en el nostre passat més llunyà. (…) Embogits, assistim a una cerimònia antiga els fastos de la qual celebraven les constel·lacions tranquil·les i les forces naturals que es desencadenen i aniquilen; havíem salpat cap a una era oblidada de la nostra prehistòria, en l'altre sentit de l'espai i el temps. Acció cap a dalt i el futur, idèntica reacció cap enrere, commoció a les fundacions.” Aquesta cita de Michel Serres estava situada al començament del primer àmbit al costat d'una pantalla on el públic accedia en temps real al dia marcià mesurat a Sols, i a les condicions meteorològiques del planeta vermell. L'actualització quotidiana es completava amb altres dades bàsiques com la mida de Mart, la distància respecte al sol i la Terra, les llunes, la menor força de gravetat, la composició de l'atmosfera, etcètera.

(5)

“Continuem immersos en el nostre passat més llunyà. (…) Embogits, assistim a una cerimònia antiga els fastos de la qual celebraven les constel·lacions tranquil·les i les forces naturals que es desencadenen i aniquilen; havíem salpat cap a una era oblidada de la nostra prehistòria, en l'altre sentit de l'espai i el temps. Acció cap a dalt i el futur, idèntica reacció cap enrere, commoció a les fundacions.” Aquesta cita de Michel Serres estava situada al començament del primer àmbit al costat d'una pantalla on el públic accedia en temps real al dia marcià mesurat a Sols, i a les condicions meteorològiques del planeta vermell. L'actualització quotidiana es completava amb altres dades bàsiques com la mida de Mart, la distància respecte al sol i la Terra, les llunes, la menor força de gravetat, la composició de l'atmosfera, etcètera.

(6)

 La pandèmia va obligar a un canvi de calendari a les exposicions del CCCB previstes per al 2020. Mart. El mirall vermell s'havia d'inaugurar a finals de novembre, però va ser postergada fins al febrer del 2021 coincidint amb l'arribada del Perseverance al cràter Jezer, retransmesa en directe des del Hall del CCCB, pocs dies abans d'inaugurar l'exposició.

(6)

 La pandèmia va obligar a un canvi de calendari a les exposicions del CCCB previstes per al 2020. Mart. El mirall vermell s'havia d'inaugurar a finals de novembre, però va ser postergada fins al febrer del 2021 coincidint amb l'arribada del Perseverance al cràter Jezer, retransmesa en directe des del Hall del CCCB, pocs dies abans d'inaugurar l'exposició.

(7)

Per conèixer amb més detalls l'informe del 9 d'agost de 2021 i els informes emesos amb anterioritat podeu consultar l’enllaç següent: https://www.ipcc.ch/.

 

(7)

Per conèixer amb més detalls l'informe del 9 d'agost de 2021 i els informes emesos amb anterioritat podeu consultar l’enllaç següent: https://www.ipcc.ch/.

 

Seccions

Paraules claus

Comparteix