1. Introducció. Crònica de l’any 2024

(1)

Com es tradició, us tornem a oferir, com cada any, una crònica sobre les intervencions museogràfiques (de caràcter permanent) fetes als museus de Catalunya el darrer any, el 2024. Com sabeu, l’objectiu és informar el sector dels museus i el patrimoni de les darreres novetats museogràfiques del país. I ho fem, a la revista Mnemòsine, des del 2008. Aquest capítol de la sèrie és el tretzè. Al número 5 vam publicar la “crònica” dels anys 2008 i 2009; al 6, la dels anys 2010 i 2011; al 7, la dels anys 2011 i 2012; al 8, la dels anys 2013 i 2014; al 9 —en articles separats—, les dels anys 2015, 2016, 2017 i 2018; al 10; la de 2019; al 12, la de 2020 i 2021; al 13, la de 2022, i al 14, la de 2023.

Hem mantingut la mateixa metodologia de sempre. Només esmentem les realitzacions museogràfiques efectuades de forma estable: nous museus o nous centres d’interpretació, o reformes d’exposicions permanents en museus, monuments i centres afins. Seguirem deixant de banda els nombrosos projectes, en marxa o simplement anunciats, tot i que n’esmentarem alguns en aquesta introducció. També obviem les exposicions temporals.

Els objectius d’aquests treballs no han variat: volem evidenciar el dinamisme dels nostres museus, la proliferació de nous equipaments, però també denunciar-ne alguns que no tenen els mínims requisits tècnics i professionals necessaris.

Aquestes “cròniques” s’elaboren principalment a partir de notícies de premsa i d’informacions de webs, recollides al llarg de l’any. Per tant, poden contenir imprecisions i afirmacions ja superades en el temps, així com omissions involuntàries de realitzacions no detectades. Una vegada més, demanem disculpes per avançat. Qualsevol error o omissió es podrà corregir de forma immediata, gràcies al format digital de la revista, així que us convidem a enviar-nos correccions i precisions al correu electrònic dansol@tinet.cat.

Com és costum, incloem en aquest article una introducció que pretén contextualitzar i emmarcar políticament i institucionalment l’any 2024 quant als museus.

L’any 2024 ha estat un any electoral. Les eleccions anticipades del 12 de maig de 2024 van tenir com a resultat un nou Govern encapçalat pel president Salvador Illa, que va començar a exercir el mes d’agost. Tot i ser un Govern formalment monocolor (del PSC), hi ha consellers i conselleres independents. Un bon exemple d’això és el que ha passat al Departament de Cultura (i també al nou Departament de Política Lingüística, que s’ha separat de Cultura). Els seus titulars provenen de l’equip anterior d’ERC a la conselleria. Així, a Cultura, la nova consellera és Sònia Hernández Almodóvar, que a l’equip anterior era la directora general del Patrimoni Cultural. És la primera vegada que al capdavant de la conselleria se situa una persona que prové del nostre sector, el dels museus i el patrimoni cultural. I això no és tot: el número dos del departament, el secretari general, Josep Maria Carreté, també és del nostre sector. Sens dubte, és una fita molt notable i inèdita. L’equip del departament s’ha anat configurant amb nous nomenaments i mantenint càrrecs de l’etapa anterior. Així, com a nou director general del Patrimoni Cultural ha estat nomenat Quim Borràs, fins aquell moment subdirector general d’Arxius.

El Pressupost del 2024 no es va poder aprovar i per tant l’exercici ha funcionat amb pròrroga pressupostària (el 2025 està passant el mateix). Per tant, estem movent-nos amb xifres del Pressupost del 2023, que en aquell moment va registrar en Cultura un notable increment, i sobretot a Patrimoni Cultural. Hi ha hagut un creixement sostingut del pressupost en cultura en relació amb el pressupost total de la Generalitat (0,7% el 2020, 1,3% el 2022 i quasi un 1,5% el 2023), amb l’objectiu compromès d’assolir el 2%, un compromís no assolit a l’anterior legislatura i que el nou Govern renova en el nou mandat, però de moment no veiem cap increment.

El 2024 s’ha seguit desenvolupant, per part del Servei de Museus del Departament de Cultura, el Pla de Museus (Pla de Museus de Catalunya. Museus 2030) (presentat al MNAC el 2017 i aprovat pel Govern el 2020). El 2024 no hi ha hagut cap moviment rellevant en el Pla de Museus, però s’ha presentat el document El patrimoni és viu. Estratègia 2030. Direcció General de Patrimoni Cultural. Resum executiu,(2)que defineix deu eixos estratègics i vint-i-vuit propostes d’actuacions a l’entorn de tres grans reptes: socialitzar, protegir i governar el patrimoni.

Les xarxes temàtiques i territorials de museus han seguit treballant. Però no s’ha determinat cap nou Museu de Suport Territorial. Tampoc s’ha registrat cap nou museu en aquest 2024. En canvi, s’ha declarat un nou Museu d’Interès Nacional, el Museu del Barroc de Manresa, i s’ha iniciat el procediment per declarar també el VINSEUM, el Museu de les Cultures del Vi, de Vilafranca del Penedès.

En relació amb el calendari legislatiu, l’any 2024, com el 2023 i els anteriors, ha estat, de nou, un any perdut, de manera que el corpus legislatiu en patrimoni cultural no s’ha actualitzat, tot i les previsions del Govern (Pla de Govern i Pla Normatiu) i les declaracions de la consellera Garriga, verbalitzades en seu parlamentària, que s’avançaria en les noves lleis d’Arxius, de Museus i de Patrimoni Cultural en aquell mandat. El 19 de desembre de 2023 el Govern havia aprovat la memòria preliminar de la nova Llei de patrimoni cultural. Són només tretze pàgines —sense cap esborrany d’articulat—, amb les quals es va iniciar un procés de consulta pública online (fins al 22 de gener de 2024). Posteriorment es van publicar les aportacions, però sense que s’oferís encara un text articulat de l’avantprojecte. És veritat que l’avançament electoral i la dissolució del Parlament van interrompre aquell procés participatiu, però era evident que no hi havia temps material per aprovar la llei dins de la legislatura, encara que fos de quatre anys. Amb el nou Govern, a partir de l’octubre, el nou equip va reprendre el procés participatiu amb taules d’experts, a nivell sectorial i territorial. Què sabem de la llei? La memòria preliminar esmentada assegura que serà una llei nova i integral. Però al mateix temps la conselleria preparava, en l’anterior mandat, una llei especifica de patrimoni cultural immaterial per presentar-la al Parlament. Va ser el 2021 quan el Govern va aprovar-ne també la memòria preliminar. El gener del 2024 l’avantprojecte va entrar en fase d’audiència pública (al·legacions). Semblava, per coherència (si la Llei de patrimoni era integral de debò), que aquesta altra llei decauria. Doncs no. La conselleria del nou Govern ha decidit tirar endavant la Llei de patrimoni immaterial. El Govern la va aprovar i enviar al Parlament el febrer del 2025. Mentrestant, l’avantprojecte de llei de patrimoni cultural es cou a foc lent i haurà de prescindir d’una pota imprescindible, el patrimoni immaterial. I la Llei de museus? No hi és i no se l’espera. A l’anterior Govern aquesta llei havia quedat relegada i els treballs no havien començat. Amb el nou Govern, tampoc sembla que sigui una prioritat. I això que el Pla de Museus i la Llei de museus no estan en línia, i això perjudica el desenvolupament del pla. Al Pla Normatiu del Govern del 2015 la Llei de museus ni s’esmenta. I respecte de la Llei de patrimoni cultural, s’indica que es preveu iniciar-ne la tramitació. La llei estrella de Cultura, el 2025, serà, amb tota seguretat, la Llei de drets culturals.

Pel que fa a les xifres de visitants, ja és tradició que la Generalitat no difongui les oficials fins ben avançat l’any. Però qui sí que les publica és l’Ajuntament de Barcelona (fins i tot abans d’acabar l’any; aquest cop, el 27 de desembre). Durant el 2024, 4.754.500 persones han visitat els museus i els centres d’exposicions municipals de Barcelona, gestionats per l’ICUB, i els museus amb aportació municipal (inclou els grans esdeveniments, com la Festa de la Llum o la Nit dels Museus), una xifra que representa un increment del 6% respecte als 4,4 milions de visitants de l’any anterior. El Museu Picasso segueix sent líder, amb 1.130.500 visitants, seguit del Born CCM, amb 973.000 i del MUHBA, amb 822.500. Aquestes xifres pràcticament recuperen els índexs prepandèmia (les xifres a Barcelona eren de 4,8 milions el 2019).

L’any 2024 ha estat l’any de la culminació de grans projectes museístics al territori, que feia anys que estaven en cartera. Alguns estava previst acabar-los el 2023, però es van produir noves demores i pròrrogues. Ens referim al VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Vilafranca del Penedès (inaugurat el 6 de novembre), el Museu del Barroc de Manresa (inaugurat el 21 de febrer) i el Museu Morera de Lleida (obert al públic el 13 d’abril i inaugurat oficialment el 15 de juny). Un altre gran projecte —un nou museu— inaugurat el 15 de desembre de 2024 ha estat el Museu del Renaixement de Molins de Rei. També cal destacar la reformes de les permanents (culminades aquest any 2024) de diversos museus registrats, com el Museu del Suro de Palafrugell (setembre), el Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú (juliol), el Museu Arqueològic de Banyoles (agost) i el Museu de Granollers (desembre). Aquesta coincidència no és casual, perquè tots aquests projectes han rebut aportacions de diferents administracions i segurament la suma de pressupostos disponibles de la Generalitat, diputacions i ajuntaments respectius ha ajudat a fer-ho possible, i a més la majoria han rebut aportacions dels fons FEDER i havien de complir els terminis marcats en les justificacions d’obra.

L’Agència Catalana de Patrimoni Cultural (ACdPC), creada el 2014, ha seguit gestionant els museus i monuments de la Generalitat. S’ha produït un canvi, intern i provisional, a la gerència de l’agència perquè ha quedat vacant, ja que el gerent va ser nomenat secretari general de Cultura.

El principal projecte en cartera és el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), la remodelació de la seva històrica seu (ja culminada) a la plaça del Rei i la nova museografia, amb la participació del Ministeri de Cultura. El museu va tancar les portes el 2018 i havia de reobrir el 2020. S’han anunciat nous retards que ens porten cap a ben entrat el 2025. El mateix horitzó (2025 o 2026) és el que té el projecte de rehabilitació integral del Museu i Necròpolis Paleocristiana de Tarragona, a càrrec del Ministeri de Cultura. L’edifici del Museu Paleocristià fa més de trenta anys que està tancat, així com part del conjunt de la Necròpolis. En canvi, aquest any 2024 han culminat alguns projectes del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC): la nova exposició permanent d’Empúries (juliol), la nova permanent de la col·lecció romana a la seu de Barcelona, IMPERIVM (maig), i el nou espai immersiu de la Roca dels Moros (el Cogul) (juliol). Sense notícies encara de quan es recuperaran les sales dedicades a la cultura ibèrica, al MAC - Barcelona, desmantellades arran de l’exposició temporal L’enigma iber (2021-22). Pel que fa als monuments, el gener es va inaugurar el sector de l’església de la cartoixa d’Escaladei. Finalment, el desembre de 2024 va obrir al públic l’Espai Moja. Catalunya: Patrimoni Viu, ubicat a la Rambla de Barcelona per promoure i difondre el patrimoni cultural català en el marc del projecte Els Ulls de la Història, mitjançant l’ús de la tecnologia immersiva. Igualment es van inaugurar de nou l’espai gastronòmic amb la cafeteria Gil x Espai Moja i un punt d’atenció turística (PAT).

Aquest any tampoc s’han produït novetats en relació amb el vell projecte de crear un museu nacional d’història a partir del MAC i del MHC, que el Pla de Museus del 2017 defineix com a Museu Nacional d’Arqueologia i Història. No hi ha cap previsió de nova seu, però s’ha aconseguit una nova pròrroga de la concessió pel MHC, que acabava el 2024, per deu anys, la qual cosa fa que el nou període finalitzi el 6 de desembre del 2034.(3)

Pel que fa al territori, segueixen les obres de museus municipals importants, com el Museu Thyssen a Sant Feliu de Guíxols. No hem detectat novetats sobre altres projectes que anys enrere acaparaven titulars: el nou Museu d’Art Contemporani de Girona (Casa Pastors), el Museu del Bàsquet Català a Badalona, el museu dedicat a Miquel Martí Pol a Roda de Ter, el Museu de la Patum de Berga, el Museu d’Arts Escèniques a partir de la col·lecció de l’Institut del Teatre (Diputació de Barcelona) o el Museu del Còmic.

Continuen anunciant-se petits i grans centres museístics de nou encuny al llarg de l’any. Volem esmentar-ne aquí dos de molt rellevants.

El novembre del 2024 l’Ajuntament de Sabadell, amb el Banc Sabadell, va anunciar la creació d’un nou equipament cultural per divulgar la història, l’art i la creació que se situarà a l’antiga Casa Grau, que reunirà fons municipals (dels museus municipals d’història i art), així com la col·lecció d’art del banc. És al mateix lloc i a la mateixa plaça on hi ha l’antic Museu del Gas, que va tancar el 2018, i que l’Ajuntament va comprar a Naturgy, segons es va anunciar el 2023, per dedicar-lo també a usos museístics, principalment en l’àmbit del tèxtil i el disseny.

D’altra banda, s’ha anunciat la creació d’un nou Museu Thyssen a Barcelona, a l’antic cinema Comèdia. El fons d’inversió Stoneweg, impulsor de la fallida sucursal de l’Hermitage a Barcelona, ha comprat l’immoble (maig 2025) per instal·lar-hi un museu amb la col·lecció personal d’art de Carmen Cervera. Cal destacar que la compra de l’edifici ha costat més de cent milions d’euros, i cal contextualitzar-la en el marc d’una operació immobiliària executada per un fons d’inversió internacional a l’eix del passeig de Gràcia.(4)

Seguint amb Barcelona, tampoc s’han produït novetats rellevants, si més no pel que fa als museus municipals. Aquí hi incloem el MACBA i el MNAC, que avancen amb els seus respectius programes d’ampliació. Un fet remarcable ha estat l’obertura d’una seu a Barcelona de la Fundació Carulla, que serà una ambaixada del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, a la vegada que unifica en un sol edifici les seus de diferents ens vinculats a la fundació.

A la crònica de 2023 destacàvem les obertures d’almenys cinc nous museus (o similars) privats a la ciutat. El 2024 s’han de sumar quatre “paramuseus”, que tinguem comptabilitzats: el White Rabbit The Off Museum,(5) el Guitar Legends Hall i la Col·lecció Casacuberta Marsans a l’antic Hospital St Saver. Dins del grup dels nous, un cas a part és el Museum NOU al carrer Junta de Comerç, 17, que ocupa segurament el primer lloc al rànquing dels museus més efímers de Barcelona, perquè es va inaugurar el 10 de juliol de 2024 amb una exposició instagramer sobre el surrealisme i el realisme màgic i no va durar ni sis mesos.(6)

El 2024, com el 2023, no detectem cap tancament de museus. El Museu d’Història de la Joguina de Sant Feliu de Guíxols (Col·lecció Tomàs Pla), de titularitat privada, que va tancar les portes el setembre del 2023, ha reobert l’agost del 2024.

El DOGC del 3 de maig de 2024 publicava l’Acord GOV/109/2024, de 30 d’abril, de dissolució del Consorci del Museu Casteller de Catalunya. És la liquidació del vell projecte de cogestió d’un gran museu entre totes les administracions i la consolidació del model de concessió privada pel qual ha optat l’Ajuntament de Valls. Això també vol dir que les administracions supralocals no volen ni poden assumir despesa corrent per mantenir museus d’àmbit regional o local.

Pel que fa als litigis sobre l’art de la Franja d’Aragó i de Sixena, tampoc no s’han produït novetats l’any 2024; ho deixem per al 2025, i ja podem assegurar que en tindrem moltes.

L’any 2024 s’han produït nous nomenaments de direccions de museus (vacants o per jubilació), i cal dir que per fi han recaigut (i és una novetat) en professionals de la museologia, la qual cosa ja començava a ser estrany els darrers anys. Per concurs, s’han renovat el 2024 les direccions del MUHBA (Ajuntament de Barcelona), d’Amposta (Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre), de Sitges (consorci dels museus), de Badalona (municipal) i de l’Hospitalet de Llobregat (municipal).

Cada any l’actualitat museística està marcada per una o dues polèmiques de gran rellevància. La corresponent a l’any 2024 ha estat sens dubte l’erràtica deriva del Museu del Disseny (DHUB) de Barcelona, quan el febrer del 2024 el seu director va anunciar el projecte de la nova exposició permanent, centrat en la contemporaneïtat, “enviant al magatzem les col·leccions històriques d’arts decoratives”, com van titular alguns mitjans. Òbviament el sector de l’art i els museus van fer manifestos i comunicats alertant del perill que les antigues col·leccions (que ja estaven infrarepresentades al museu) desapareguessin del centre (de fet, les exposicions permanents anteriors van ser desmantellades), mentre l’Ajuntament intentava matisar i treure ferro a l’anunci, prometent acords i consensos. Com després hem vist, a principis del 2025 el director del museu ha renunciat al càrrec, amb discreció i sense explicar que no podia compatibilitzar totes les feines externes que feia fora del museu (Venècia, Nova York, etc.) amb la dedicació exclusiva que exigien les bases del concurs al qual es va presentar.

Acabem amb el record de Manifesta 15 Barcelona Metropolitana,(7)que va tenir lloc del 8 de setembre al 24 de novembre de 2024 a diferents seus i museus de la regió metropolitana.

La Biennal Nòmada Europea va comptar amb més de noranta participants locals i internacionals, que van explorar els temes “Equilibrant conflictes”, “Cuidar i cuidar-nos” i “Imaginant futurs” en dotze ciutats. Amb diversitat d’instal·lacions, esdeveniments, xerrades inspiradores i accés a llocs històrics i espais recentment oberts, Manifesta 15 ha estat una veritable celebració de l’art, la cultura, el patrimoni, l’arquitectura i les seves comunitats, amb més de 290.000 visites.

Ens agradaria destacar que hi va haver implicació i participació de diferents institucions patrimonials i museus de Catalunya, i això va permetre la visita i posada en valor del patrimoni cultural, la memòria obrera, l’arquitectura industrial del segle XX i fins i tot l’adquisició de la Casa Gomis (la Ricarda) per part del Ministeri de Cultura. Cal reivindicar i aprofitar els esdeveniments que fan que el patrimoni i la memòria siguin protagonistes de les activitats culturals.

Ara, quan acabem d’escriure aquesta crònica, ja podem assegurar que la ressenya de l’any 2025 serà molt més breu pel que fa a inauguracions i reformes de museus, enfront de la hiperactivitat museològica que es va generar l’any passat.

 

2. Museus locals (municipals)

2.1. Nous museus i centres d’interpretació

• La Tèrmica Roca Umbert de Granollers. 13.12.2024

La Tèrmica Roca Umbert va reobrir el 13 de desembre de 2023 com un centre d’interpretació del passat industrial del sistema territorial del MNACTEC (com que no el vam posar al 2023, l’afegim aquí).

La Tèrmica Roca Umbert, inaugurada el 1951, no només destaca com una fita clau en la història industrial catalana, sinó també com un testimoni del paper central de l’energia en la nostra evolució. Enfrontant-se a l’escassetat durant la Guerra Civil i el franquisme, aquesta central tèrmica s’ha transformat en un centre d’interpretació, i ofereix una visió única sobre com les generacions anteriors van abordar els reptes energètics.(8)

Cal destacar l’aplicació de les noves tecnologies en la visita immersiva i el màping.

• Nou Espai de la Terrissa d’Esparreguera. 16.11.2024

El 16 de novembre de 2024 es va inaugurar l’Espai de la Terrissa d’Esparreguera. El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat gestionarà les visites del nou centre, que espera ser un nou referent cultural per a la comarca.

Es tracta d’un nou recurs cultural concebut al voltant d’un antic forn de llenya ceràmic que pretén mostrar el passat terrissaire de la ciutat i la seva projecció de futur. En aquest nou equipament podrem veure l’únic forn de llenya que es conserva encara a Esparreguera. A l’interior de la cambra de cocció s’hi pot veure un petit audiovisual sobre el que ha representat per a la ciutat la tradició terrissaire i la màgia del moment culminant d’aquest ofici artesà: la cocció. A més hi trobem peces cedides per ceramistes de la ciutat que conformen una col·lecció curiosa que ens fa reflexionar sobre com han canviat els nostres hàbits.

• Centre Natura de la Fontcalda de Gandesa. 16.11.2024

L’Ajuntament de Gandesa ha inaugurat el Centre Natura de la Fontcalda, un nou espai dedicat a la conservació de la biodiversitat i l’educació ambiental. El centre, que estarà gestionat per l’associació L’Aube, proporciona un recorregut per les espècies de flora i fauna locals i ofereix informació sobre les iniciatives de preservació de l’entorn.

Com a part de la millora de l’entorn, també s’han recuperat diverses rutes d’interès turístic a la zona de la Fontcalda, amb la instal·lació de plafons informatius i la neteja de la vegetació per fer l’espai més accessible i atractiu per a visitants i veïns.(9)

• Museu del Renaixement de Molins de Rei. 15.12.2024

El Museu del Renaixement es va inaugurar el 15 de desembre de 2024 en un edifici del segle XV del municipi. Vol ser un referent a Catalunya i a la comarca per donar a conèixer l’època del Renaixement.

El museu i la rehabilitació del Palau de Requesens s’han materialitzat pel finançament rebut per part de diverses administracions públiques: l’Ajuntament de Molins de Rei, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea.

Les obres de rehabilitació i recuperació del Palau Requesens van començar el 2021, i van culminar amb un cost final de 3.557.026,92 euros i una superfície total rehabilitada de 1.228,59 metres quadrats. La museografia del nou equipament cultural ha suposat una inversió addicional de 711.539,57 euros, i el cost total del projecte s’ha elevat a 4.268.566,49 euros. L’Ajuntament de Molins de Rei, del total del cost, ha hagut d’aportar 1.478.402,32 euros.

Pel que fa al pressupost anual relatiu al funcionament del museu, a partir de l’any 2025 serà al voltant dels 360.000 euros.

El museu compta amb una exposició a la primera planta que contextualitza el palau amb la col·lecció municipal de Molins de Rei i les parts de l’edifici que s’han recuperat i musealitzat. La resta dels objectes exposats han estat cedits per altres museus. En aquest sentit, institucions com l’MNAC, el Museu de Lleida, el Museu Tèxtil de Terrassa, o el Museo Nacional del Prado han col·laborat cedint obres de les seves col·leccions al Museu del Renaixement.

2.2. Museus registrats existents. Ampliacions o remodelacions

• Museu del Barroc de Catalunya. 21.02.2024

Aquest centenari museu, que fins fa poc es deia Museu Comarcal de Manresa, va ser inaugurat l’1 de setembre de 1896, i és un dels museus declarats bé cultural d’interès nacional per aquell obsolet decret franquista del 1962. La reinauguració actual va tenir lloc el 21 de febrer de 2024 en el marc de les Festes de la Llum de Manresa.

El Museu del Barroc de Catalunya és el projecte museístic eternament somiat de Catalunya que mai es feia realitat. S’ha gestat amb la tenacitat del seu equip, amb infinitat de projectes presentats en els darrers trenta anys. Ha estat possible gràcies a la suma d’esforços entre administracions, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, però especialment ha estat possible perquè l’Ajuntament de Manresa finalment s’ha cregut el projecte i hi ha posat tots els esforços per fer-ho possible. Per altra banda, cal destacar el paper planificador del Servei de Museus i del Pla de Museus, així com de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, que hi han contribuït amb la cessió d’objectes, per aconseguir una exposició permanent de nivell nacional.

L’antic Col·legi Sant Ignasi de Manresa és la seu d’aquest equipament, un edifici històric que ha estat rehabilitat i reformat per adaptar-se a les necessitats museogràfiques contemporànies. El museu ha inaugurat una part de l’edifici reformat amb l’exposició permanent d’art barroc de Catalunya. Una col·lecció de prop de 182 objectes, formada a partir dels dipòsits de la col·lecció del MNAC i d’altres museus i institucions del país, com també a través de les adquisicions que la Generalitat du a terme en el marc de la política d’adquisicions de la Col·lecció Nacional.

Falta reformar el pati, entre d’altres, les façanes laterals i la darrera planta de l’edifici, fins a arribar a una superfície total de 9.000 m². És un gran equipament al qual segurament encara li queden unes quantes fases d’obres, però que ja és una realitat visitable. Tota la gent que l’ha fet possible se’n pot sentir orgullosa.(10)

• VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi. 6.11.2024

Després de gairebé vuit anys d’obres, el nou VINSEUM es va inaugurar el 6 de novembre de 2024. Als espais ja coneguts del Palau Reial, s’hi va afegir l’edifici de nova planta, amb 3.000 metres quadrats, tres exposicions permanents i nous espais, com l’aula de tast o l’aula educativa.

Fruit d’un ambiciós projecte arquitectònic i museogràfic, el discurs expositiu presenta i llueix el ric patrimoni que atresora el museu en clau de passat, present i futur, amb un itinerari acompanyat per uns dos mil objectes dels fons del VINSEUM i una seixantena d’audiovisuals especialment creats per a l’ocasió.

A la planta baixa hi ha La Plaça del Vi, un espai d’acollida i accés lliure que posa en valor la vitalitat del vi català en ple segle XXI. Al soterrani, Les Arrels proposa un viatge als orígens del museu i del Penedès, i a les plantes 1, 2 i 3 Les Cultures del Vi de Catalunya desplega la gran exposició que narra la història de la vinya i del vi del país des d’una mirada transversal i holística.

El nou VINSEUM significa la culminació de la segona fase del projecte de reforma i transformació de les instal·lacions del museu vilafranquí que va iniciar-se l’any 2018, però que es va començar a imaginar a finals dels vuitanta, amb persones com Erica Dotor, Montserrat Iniesta i Maria Rosa Senabre al capdavant, que van transformar el concepte existent d’un museu que va néixer l’any 1935 i que aviat farà noranta anys.

El VINSEUM ha rebut aquest 2024 el premi com a millor museu del vi d’Europa que atorga Iter Vitis del Consell Europeu.(11)

• Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida. 15.06.2024

Conegut popularment com “el Morera” i històricament com a Museu d’Art Jaume Morera, fundat el 1914 i també centenari com el Museu de Manresa, va obrir les portes el 13 d’abril i es va inaugurar oficialment el 15 de juny de 2024.

El “museu nòmada” troba a la fi casa pròpia, després de diverses ubicacions, molts projectes, una plataforma ciutadana i molts anys d’espera a la cerca del finançament que mai arribava.

El nou museu ocupa l’edifici remodelat dels antics jutjats de Lleida, l’antiga Audiència Provincial, en ple centre de la ciutat, a la rambla de Ferran, amb projecte de l’arquitecte municipal Jaume Terés Armillas. L’edifici té 3.500 metres quadrats i les obres de remodelació han costat 5,8 milions d’euros. S’han conservat les restes arqueològiques de les antigues adoberies medievals del segle XIV, que es van descobrir al subsol. També conserva la façana d’estil neoclàssic del 1949 de l’arquitecte Francisco Clavera Armenteros, però amb els interiors completament renovats, amb espais amplis i lluminosos, especialment la darrera planta, amb mirador cap a la ciutat i la Seu Vella.

La seu definitiva del museu té cinc plantes, tres d’exposició, amb obres d’artistes com Leandre Cristòfol, Jaume Morera, Xavier Gosé, Guillem Viladot o Miquel Viladrich, entre d’altres. El museu també amplia els serveis de cara al públic, amb una recepció molt més àmplia, una aula educativa i una sala d’actes.(12)

• Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. 6.07.2024

La Biblioteca Museu Víctor Balaguer va reobrir les portes, després de dos anys tancada per obres de condicionament climàtic i millora de la museografia de les col·leccions. Durant el temps de tancament, a la biblioteca museu s’hi han fet importants reformes del sistema de climatització, en una operació inèdita que ha suposat el desmuntatge complet de l’equipament, amb la complexitat que suposava el trasllat de les obres d’art exposades i la protecció del fons bibliogràfic.

Un cop acabats els treballs de climatització, es va iniciar el muntatge complet de les sales d’exposició. La inversió per al canvi de climatització ha tingut un cost de 620.000 euros i ha estat finançada per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i els Fons FEDER. D’altra banda, s’ha aprofitat el tancament i el desmuntatge de l’equipament per fer altres intervencions de millora. En global, la intervenció ha estat de gairebé 900.000 euros, que inclouen recursos del mateix Ajuntament, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

Altres incorporacions tècniques que milloren el conjunt museístic són la renovació del paviment en algunes de les sales de la primera planta, la renovació i accessibilitat dels sanitaris per a visitants i la rehabilitació de la tarima original de la biblioteca, on també s’han restaurat pintures murals. També s’ha renovat del sostre de la pinacoteca, s’han instal·lat filtres UR i UV a les finestres i s’ha actualitzat el sistema de seguretat per a la custòdia del conjunt patrimonial.

La reobertura s’emmarca en els actes commemoratius del bicentenari del naixement de Víctor Balaguer. És un bicentenari promogut per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, que s’inscriu en el calendari de commemoracions oficials del país aquest 2024, amb la voluntat de posar en relleu, recuperar i divulgar una figura que ha deixat empremta en el patrimoni col·lectiu català. Els actes, programats fins al març de l’any vinent, tenen l’objectiu de divulgar-ne la rellevància històrica i el llegat.(13)

• Museu Arqueològic de Banyoles. Agost 2024

A l’agost va finalitzar la remodelació i ampliació del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, i durant les Festes d’Agost va fer vuit sessions de portes obertes amb el títol “En trànsit”, que van permetre veure el resultat final de les obres de remodelació i ampliació de l’equipament abans d’instal·lar-hi la museografia.

Al Museu Arqueològic s’hi han estat fent actuacions i obres des del 2009, si bé és cert que el gran canvi ha arribat amb aquesta darrera fase, que es va iniciar el 2022. El projecte de reforma i ampliació de l’Arqueològic, que porta la firma de l’estudi BCR (Birulés, Cabré, Romans Arquitectes), ha permès fer una rehabilitació integral de tots els edificis del museu (catalogats com a BCIN o Bé Cultural d’Interès Nacional, el màxim grau de protecció patrimonial) i ampliar-lo a més amb un edifici adjacent de nova planta al jardí de la Pia Almoina. Aquest nou edifici inclou l’espai d’aules educatives a la planta baixa i els magatzems visitables a la planta subterrània, on s’ha integrat i fet visible la troballa dels fonaments de la muralla medieval.

Amb l’actuació s’ha creat un nou accés principal de l’edifici, pel carrer Pia Almoina, que permetrà la integració del museu a la via pública mitjançant una placeta d’acollida. A més, amb aquesta rehabilitació s’ha aconseguit la integració arquitectònica dels quatre edificis que conformen el MACB, que són Can Fornells, Pia Almoina, Can Paulí i Can Xueta.

El cost final de les obres d’aquesta fase ha estat de 2.175.000 euros, dels quals 1.275.000 provenen d’altres administracions, i la durada d’execució ha estat de vint-i-vuit mesos. Un cop finalitzades les obres, ara ja s’està treballant en el concurs per a l’execució del projecte museogràfic redactat per Varis Arquitectes, i la previsió és poder licitar-ho de cara al mes de setembre.(14)

• Nova exposició permanent del Museu del Suro de Palafrugell. 21.09.2024

Aquesta nova exposició permanent representa un pas important en el desenvolupament de la missió del museu, per la qual ha d’interpretar, exhibir i posar en valor el patrimoni material i immaterial vertebrat a l’entorn del món del suro a Catalunya. Amb la seva tasca, també contribueix al desenvolupament social, cultural i econòmic de les comunitats del territori i alhora ofereix suport a l’educació formal i com a proposta d’educació informal, a més de ser una alternativa de creació, lleure, reflexió i intercanvi de coneixements.

Aquest projecte s’ha finançat amb els Fons FEDER, amb aportacions de l’Ajuntament de Palafrugell, la Diputació de Girona, la Generalitat de Catalunya (Direcció General d’Administració Local i Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya) i amb l’1,5 % cultural del Ministeri de Cultura.

S’han obert al públic 1.200 metres quadrats d’exposició permanent, multiplicant per tres la superfície fins ara exposada, i es mostren al voltant de set-cents objectes de tota mena, molts d’inèdits.

La nova exposició permanent es titula globalment La civilització del suro i vol finalitzar un llarg procés de trasllat del Museu del Suro a Can Mario, que ha durat més de dues dècades des que es va iniciar la redacció del projecte arquitectònic del nou museu, i més de tres dècades des que es va tancar la fàbrica Armstrong. Es tanca així un projecte iniciat ja fa molts anys amb la creació de nous espais urbans, amb la rehabilitació de la fàbrica de Can Mario i amb la decisió de la seva reutilització com a museu.(15)

• Reobertura del Museu de Granollers. 20.12.2024

El Museu de Granollers reobre les portes, després del tancament d’un any i tres mesos d’obres, amb motiu de les obres d’instal·lació del nou sistema de climatització, que ha millorat el control climàtic de les sales d’exposició i de les reserves del museu.

El museu reobre amb quatre noves exposicions i més d’una vintena d’activitats pel 2025. Entre aquestes exposicions destaquem les de llarga durada.

Històries sense paraules. El retaule de sant Esteve de Granollers és una proposta realitzada gràcies a la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya. A partir del retaule de sant Esteve de Granollers, d’època medieval, ens endinsa en un temps en què les imatges parlaven més fort que les paraules i els artesans creaven autèntiques obres d’art que adornaven els nostres temples.

L’altra exposició, In Illo Tempore, ens parla de la Granollers en època romana i pretén acostar-nos a la realitat de la ciutat d’ara fa gairebé dos mil anys. Ja fa tres dècades que s’intervé arqueològicament a la ciutat i durant el segle XX s’han fet troballes i elaborat estudis gràcies als quals sabem d’on venim. La Granollers de l’època romana s’identifica com una vil·la romana, un centre de producció alhora que residencial, pertanyent a un ric propietari, tal com evidencien algunes de les sumptuoses restes arqueològiques de la ciutat.(16)

2.3. Col·leccions i centres d’interpretació (no registrats) existents. Ampliacions o remodelacions

• Novetats a l’exposició permanent de la Colònia Güell. 27.05.2024

S’ha ampliat l’exposició permanent del Centre d’Interpretació de la Colònia Güell. Es tracta de la donació de les maquetes d’arquitectura feta a finals de l’any 2021 per la Universitat d’Innsbruck.

El Consorci de la Colònia Güell és una entitat pública integrada per la Diputació de Barcelona, l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) de la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal del Baix Llobregat, copropietaris de la Cripta de la Colònia Güell, més l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. Aquest consorci té com objecte la conservació, la difusió i la recerca de la Cripta de la Colònia Güell, així com el manteniment i millora del seu entorn.

L’any 2009 el Consorci de la Colònia Güell va inaugurar al Centre d’Interpretació una exposició permanent que ofereix una visió global sobre la colònia, la seva gent i l’obra d’Antoni Gaudí.

L’ampliació i incorporació de les maquetes ha sigut possible gràcies al suport, tant tècnic com econòmic, de la Diputació de Barcelona.(17)

• Centre d’Interpretació del Guix al Parc dels Talls de Vilobí del Penedès. 12.07.2024

El Centre de Benvinguda al Parc dels Talls, situat a l’edifici de Cal Boter, a l’entrada del municipi i davant de l’ajuntament, serà el punt d’acollida dels visitants a Vilobí del Penedès. El centre té com objectiu mostrar i oferir les activitats turístiques del municipi i, al mateix temps, fer divulgació del territori. El Parc dels Talls centra bona part del protagonisme, mitjançant una exposició permanent que explica com ha esdevingut un espai d’interès històric, geològic, ecològic i paisatgístic, i es fa també un recorregut històric que recull les experiències dels que van viure en primera persona l’explotació minera del guix. Un dels aspectes més destacats serà la promoció de la memòria històrica del Parc dels Talls, mitjançant una exposició permanent que posarà en valor el patrimoni natural i cultural de la zona i l’explotació minera del guix.

El Pla Estratègic ha estat possible gràcies al recurs tècnic de “Planificació i gestió turística” de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic i Turisme, obtingut a través del Catàleg de Serveis de la Diputació de Barcelona 2023, i ha estat desenvolupat conjuntament amb el tècnic de Turisme compartit del Consorci de Promoció Turística del Penedès.(18)

• Museu de l’Escola de Castellar de la Ribera. 27.08.2024

A principis del 2000, el consistori de Castellar de la Ribera va decidir posar en valor l’antiga escola rural, que havia tancat el 1974. A partir d’objectes trobats, com pupitres i altres elements del centre, es va començar a crear un museu. Inicialment, el projecte museològic es va centrar en l’educació a Catalunya i Espanya, però no aprofundia en la realitat local de Castellar de la Ribera.

L’objectiu principal del museu és que el contingut i la proposta museogràfica siguin locals, no només en el seu enfocament, sinó també en la manera com s’ha construït, amb la participació de la comunitat. Així, el museu no només narra la història de l’escola rural, sinó que ho fa d’una manera en què els habitants de Castellar de la Ribera s’hi sentin partícips i representats. Un dels pilars d’aquesta renovació també ha estat comptar amb la col·laboració de la gent del poble, tant en el disseny com amb la participació en les entrevistes. Gràcies a la renovació, el nou discurs del museu inclou dades específiques sobre l’educació a Castellar de la Ribera.(19)

2.4. Museïtzació de jaciments arqueològics (a l’aire lliure) i de monuments

• Portes obertes a dues antigues adoberies de Vic. 23.05.2025

El barri de les Adoberies de Vic va ser el primer a ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona d’Interès Etnològic (any 2009). Deu anys després, l’Ajuntament de Vic va adquirir dues antigues adoberies, datades del segle XVIII, i després d’un any i mig d’obres, s’han obert al públic parcialment, perquè la ciutadania pugui conèixer i visitar les actuacions realitzades procurant conservar l’alt valor etnològic del conjunt.

Amb la rehabilitació s’ha buscat donar valor al patrimoni arquitectònic i etnològic de la ciutat al voltant d’aquesta activitat relacionada amb la indústria de les pells, que en el passat va tenir un paper molt important en el desenvolupament econòmic, urbanístic i social de Vic. Amb la rehabilitació, s’ha intentat preservar elements que ajuden a entendre l’activitat que s’hi desenvolupava, els usos que s’hi donaven i la vida i els costums de les persones que hi treballaven. El cost total de la intervenció ha estat de dos milions d’euros aproximadament.

Les adoberies rehabilitades es van obrir al públic el 23 de maig de 2024 en una jornada de portes obertes i amb l’acte oficial d’inauguració. Posteriorment s’hi destinaran dos usos: un espai de treball compartit, previst per entrar en funcionament aviat, i un projecte de museïtzació i interpretació que es preveu més a llarg termini.

• Recreació d’una casa al poblat ibèric del Turó Rodó de Lloret de Mar. 11.06.2024

El Turó Rodó és un poblat iber que es va fundar a Lloret de Mar el segle III aC. Es troba al costat de sa Caleta, al final del passeig marítim, i el 2004 el consistori va decidir excavar tot el jaciment per investigar què hi havia al lloc i conèixer la història del poblat. En aquell moment es van trobar vuit habitacles i el 2016 l’Ajuntament va decidir reconstruir una de les cases trobades per tal que el visitant pugui fer-se una idea de com era la vida dels avantpassats ibèrics en aquesta població costanera.

Ara, s’ha recreat una segona casa i s’ha millorat l’accés al jaciment. La idea és que el visitant pugui veure de forma lliure, amb una visita guiada o amb una de teatralitzada, com era la vida dels ibers que habitaven en aquest poblat. L’any 2017 es va apostar per recrear la primera casa i a dins posar-hi elements d’attrezzo que contribuïssin a mostrar com era la vida domèstica.

Per això els visitants podien veure quins aliments tenien en aquella època, com funcionava el forn de pa i també com es distribuïa una casa. L’edificació permet fer "molta pedagogia", tant en petits com en grans. Per això ara s’ha optat per reconstruir una altra casa, i en aquest cas, a l’interior, hi han posat tot d’objectes bèl·lics, com ara espases o escuts que els ibers feien servir.(20)

• L’Espai Cràter d’Olot presenta una nova experiència immersiva. 11.07.2024

L’Espai Cràter d’Olot ha inaugurat Cràter 360, una proposta que permet als visitants viure una experiència immersiva a través de quatre volcans inaccessibles. A més, l’exposició fa un recorregut que comença a les profunditats de l’oceà, on s’explica la formació de l’anomenada lava encoixinada. D’allà, l’experiència porta l’espectador fins a l’Antàrtida, per explorar el Mont Erebus, el volcà austral més actiu. Es tracta d’un estratovolcà de grans dimensions amb túnels de gel i un llac de lava permanentment actiu. D’allà, la proposta porta al visitant a una zona tropical al cinturó de foc del Pacífic, on es pot contemplar una erupció hidromagmàtica.(21)

Amb aquesta instal·lació, l’Espai Cràter busca generar un "impacte visual i sensorial" i oferir un recurs pedagògic que contribueix a sensibilitzar sobre els processos volcànics més inaccessibles. Aquesta experiència combina tecnologia, ciència i art amb continguts educatius, amb l’objectiu d’enriquir "la comprensió dels fenòmens naturals que modelen el nostre planeta".

• Arqueoparc Coves de Serinyà. 20.07.2024

L’Arqueoparc Coves de Serinyà ha reobert després de cinc anys d’actuacions de remodelació de l’equipament del parc. Això no obstant no ha estat completament tancat, ja que durant els darrers tres anys s’han fet obertures puntuals els mesos d’estiu.

Les obres de millora de l’Arqueoparc Coves de Serinyà han consistit en diversos treballs de conservació i manteniment dels espais expositius, amb un nou projecte museístic i de modernització del centre, adequant-lo als recursos audiovisuals, expositius i gràfics que hi ha actualment. L’objectiu d’aquests treballs era fer de l’equipament un referent en matèria prehistòrica del país. El projecte ha tingut un cost de 211.465,88 euros, i ha comptat amb aportacions de diferents administracions. La Generalitat, mitjançant el Departament de Cultura, ha finançat un total 96.471 euros, el 45,62% del cost total.

De la mateixa manera, el projecte també ha comptat amb l’assessorament d’una comissió d’experts en matèria prehistòrica, entre els quals hi ha membres del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) i la Universitat de Girona (UdG).

L’Arqueoparc Coves de Serinyà és Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de zona arqueològica des del 2008, i és gestionat pel Consell Comarcal del Pla de l’Estany, que és copropietari de l’equipament amb els ajuntaments de Serinyà i Banyoles.(22)

3. Ciutat de Barcelona (museus públics)

3.1. Museus i equipaments municipals

• Nou tram de la muralla romana de Bàrcino. 18.05.2024

Un tram ocult de la muralla romana ha estat restaurat perquè sigui visitable. Les restes històriques de Bàrcino són a l’interior d’un edifici, al número 16 del carrer Banys Nous, que actualment acull el centre ocupacional La Sínia, per a persones amb diversitat funcional.

Els vestigis, sobretot, corresponen a parts de les antigues torres de defensa 66 i 67, un tram d’uns quatre metres. El monument s’observa a la sala de la planta baixa mentre els usuaris fan diferents activitats. Els grans blocs de pedra s’alcen fins al primer pis, al costat de la cuina i d’una altra estança.

Aquest projecte s’emmarca dins els pressupostos participatius de Ciutat Vella, amb una partida de 65.000 euros. Per fer-ho possible, s’ha signat fa poc un conveni entre el con­sistori, l’Arquebisbat de Bar­celona —propietari de l’immoble— i el Consorci de Serveis de la ciutat, del qual depèn el centre públic.(23)

3.2. Consorcis en què participa l’Ajuntament

• Centre Martorell d’Exposicions. MCNC, 5.02.2024

L’aposta conjunta entre la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona pel Consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona ha donat lloc a la recuperació de l’edifici més antic de la ciutat projectat, des dels seus orígens, com a museu. És un edifici que es va inaugurar l’any 1882 i que es convertiria en Museu de Geologia l’any 1924, fins al 2010,, quan tancaria les portes. Aquesta nova seu, adscrita a la Xarxa de Museus de Ciències Naturals de Catalunya, ajudarà a consolidar el vessant científic del parc de la Ciutadella, apropar la ciència a la ciutadania i fer realitat el gran projecte que convertirà el parc urbà més antic de Barcelona i els seus entorns en un node de coneixement, divulgació, recerca i innovació capdavanter a Europa. El Centre Martorell pretén oferir exposicions científiques sobre temàtiques amb fort impacte social relacionades tant amb la crisi climàtica i de la biodiversitat com amb l’exploració de les fronteres actuals del coneixement.

Actualment presenta dues exposicions temporals que ja van obrir les portes el Nadal passat: Natura o cultura? Una visió des del museu de ciències naturals, produïda pel mateix museu, i WOW. Animals de museu: ciència, tècnica i art, una mostra amb la col·laboració del Parque de las Ciencias de Granada.

El Centre Martorell d’Exposicions ara s’ha reobert al públic, després d’una extensa rehabilitació dividida en tres fases. Amb un pressupost de 6,2 milions d’euros, l’objectiu ha estat preservar al màxim l’edifici original. Se n’ha rehabilitat l’interior i s’hi han fet obres per fer-lo accessible per la banda del parc de la Ciutadella, a més d’obrir-hi un accés a la banda del passeig de Picasso. Actualment s’està redactant el projecte per reparar i recuperar les façanes, una feina que serà compatible amb el funcionament del centre.(24)

4. Generalitat de Catalunya

• La cartoixa d’Escaladei recupera l’església. 26.01.2024

L’actu­ació, impul­sada pel Departament de Cultura-ACdPC i inclosa en el pla direc­tor del monu­ment del 2007, ha con­sis­tit prin­ci­pal­ment en la recons­trucció del tem­ple, abandonat des del 1835, quan va des­a­parèixer la comu­ni­tat reli­gi­osa i va pro­vo­car l’inici de la des­trucció del con­junt.

En els dar­rers anys aquest con­junt del Pri­o­rat havia anat recu­pe­rant part de les estruc­tu­res mig derruïdes i mal­me­ses després d’anys de saqueig i espoli. Les ante­ri­ors actu­a­ci­ons a la car­toixa pri­o­ra­tina havien permès obrir diver­sos espais de la cel·la C, com l’hort i el mira­dor —la cel·la es va recons­truir, seguint fidel­ment l’ori­gi­nal, per fer més com­pren­si­ble el model de vida dels mon­jos. I ara es posa punt final a tot el pro­jecte amb la recu­pe­ració de l’església, en la qual s’han inver­tit més de quatre mili­ons d’euros. És un fi d’etapa que coin­ci­deix amb la cele­bració dels 830 anys de la fun­dació.

Les tasques de desen­ru­na­ment han dei­xat al des­co­bert les tres cape­lles gòtiques, així com un altre gran edi­fici, la cape­lla del Santíssim, un espai del qual només se’n tenia infor­mació docu­men­tal, però poques evidències arqui­tectòniques. Ara s’ha com­pro­vat que es tracta d’una cons­trucció amb una nau coberta per una volta de cre­ue­ria i cape­lles late­rals. Espais com el taber­na­cle escultòric monu­men­tal o les sagris­ties també han pogut emer­gir de les runes i pro­pi­ciar la inter­pre­tació històrica del monu­ment.(25)

• Nova permanent IMPERIVM al MAC. 16.05.2024

La nova exposició permanent del Museu d’Arqueologia de Catalunya, IMPERIVM. Històries romanes, és una guia cap a la descoberta de la civilització romana a través de les històries de diferents habitants de l’Imperi romà, dels seus neguits i anhels, que en primera persona expressen l’experiència de com es vivia en un món complex i divers, però al mateix temps global i integrador.

L’exposició narra els trets polítics, econòmics, socials i culturals que van estructurar l’Imperi romà, incorporant la perspectiva de gènere i la veu en primera persona dels estrats socials més desafavorits.

La innovació és un altre element remarcable al nou discurs d’IMPERIVM palès amb sis videomapatges i un vídeo immersiu de 360 graus. Una gran estructura circular ens presenta l’exposició amb el vídeo Roma. Una història, una projecció audiovisual semicircular sincronitzada amb el videomapatge que ens mostra l’evolució de l’Imperi. Els videomapatges han permès crear una experiència més enriquidora amb set projeccions sobre inscripcions i també al sarcòfag de Prosèrpina que aporten un efecte dinàmic i visual sobre les peces arqueològiques.

L’èmfasi que fa la mostra en la importància del llegat romà també al nostre país és recalcat per una última projecció audiovisual de gran format, Catalunya romana. X Monuments, on es convida els visitants a partir a la descoberta d’aquest ric patrimoni a casa nostra.

L’exposició constitueix la primera fita d’un important procés de transformació museogràfica global del MAC, que es desenvoluparà durant els pròxims tres anys. IMPERIVM. Històries romanes és la primera de les tres noves exposicions permanents o de llarga durada que el museu vol implementar.

• Empúries reobre l’exposició permanent. 27.07.2025

El jaciment arqueològic d’Empúries ha reobert amb una renovació del museu monogràfic, que estava en obres des del 2021. La nova exposició permanent sintetitza l’evolució cultural, urbanística i paisatgística de la colònia i posa en relleu la importància del port d’Empúries.(26)

Empúries. Port de cultures ocupa 600 metres quadrats de l’antic museu monogràfic, que s’ha reformat i condicionat per fer-lo accessible. L’exposició permanent s’emmarca en la transformació museogràfica que el Museu d’Arqueologia de Catalunya va començar fa tres anys i que persegueix fer l’espai més atractiu i captar públics diversos.

• El Cogul: Els ulls de la història. Una mirada immersiva al patrimoni català. 25.07.2024

El 25 de juliol de 2024 es va presentar al Centre d’Interpretació del Cogul el nou projecte de valorització dels monuments de Catalunya Els ulls de la història. Una mirada immersiva al patrimoni català i la seva implementació al Cogul, junt amb la renovació de la museografia d’aquest Centre d’Interpretació d’Art Rupestre.

El projecte té com a objectiu apropar el patrimoni cultural català, fent-lo més comprensible i accessible per tots els públics. El propòsit és promoure el coneixement i la valorització de la història i el patrimoni de Catalunya, fent servir eines innovadores que fomentin l’experiència educativa vivencial i immersiva.

Aquesta proposta s’emmarca dins del projecte Els ulls de la història. Una mirada immersiva al patrimoni català, que té com a objectiu apropar el patrimoni a la ciutadania des de nous relats i amb l’ús de la tecnologia immersiva.

Els ulls de la història està impulsat per l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural i contempla diverses actuacions en diferents monuments com el Palau Moja, Escaladei o el Centre del Romànic de la Vall de Boí i les corresponents experiències didàctiques creades per portar el patrimoni a l’aula.

• Nou espai de patrimoni Palau Moja. 5.12.24

El Departament de Cultura-ACdPC va obrir al públic l’Espai Moja. Catalunya: Patrimoni Viu per promoure i difondre el patrimoni cultural català. Mitjançant tecnologies immersives com la realitat virtual, els hologrames i els jocs interactius, els visitants poden experimentar moments clau de la història catalana com si fossin allà mateix a través de la microhistòria. Així, cada un dels microrelats cobra vida: personatges singulars, monuments emblemàtics i celebracions populars s’entrellacen per crear un mosaic vibrant que reflecteix la diversitat de la cultura catalana. El nou espai proposa un viatge en el temps en què la tecnologia s’alinea amb l’emoció per oferir una mirada profunda a la nostra identitat.

Aquest espai neix amb l’objectiu de fer més accessible la riquesa patrimonial catalana i utilitzar les noves tecnologies al servei dels seus continguts, per fer el patrimoni més proper. En aquest sentit, una de les prioritats del Departament de Cultura en aquesta legislatura és valoritzar el patrimoni com a element d’identificació col·lectiva. Socialitzar-lo és posar-lo a disposició de tothom i entendre’l com un factor clau per al desenvolupament social, territorial i econòmic del país.

Altres espais que completen la visita a l’Espai Moja. Catalunya: Patrimoni Viu són la cafeteria Gil x Espai Moja i un Punt d’Atenció Turística oficial de la Generalitat de Catalunya, gestionat per la Direcció General de Turisme.(27)

5. Centres privats

5.1. Barcelona. Museus i fundacions

• Fundació Carulla / Museu Terra. 10.01.2024

La Fundació Carulla ha obert una seu a Barcelona, al Poblenou. Aquest nou espai cultural i educatiu inclou un espai per exposicions temporals produïdes pel Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí.

Es tracta d’un edifici de tres plantes, al carrer Almogàvers, 214, de més de 1.500 metres quadrats, que tindrà un espai d’exposicions i sales per fer activitats i tallers, i un nou coworking cultural amb vint taules de treball.

L’edifici, original del 1962, és obra de l’arquitecte José M. Segarra, l’autor de l’edifici de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, i feia molts anys que estava tancat. Amb l’obertura de la nova seu, la Fundació Carulla ha volgut també fer un canvi de nom del Museu de la Vida Rural, que aquest gener ha passat a anomenar-se Museu Terra. Cultura Rural Sostenible, i que fa més de trenta-cinc anys que posa l’èmfasi en el coneixement rural amb més de cinc mil peces, objectes i fotografies.(28)

• White Rabbit. 14.05.2024

Segons els promotors, el White Rabbit no és només un museu, és un espai que convida a redescobrir la cultura catalana, una porta d’entrada a històries, tradicions i emocions que han passat de generació en generació.

En realitat, no és un museu, és un centre per viure “experiències”. Segons els impulsors no és només per mirar, “sinó per sentir i experimentar la cultura catalana d’una forma lúdica i immersiva”.

Situat als locals de l’antic Boulevard Rosa, no deixa de ser una aposta turística, que aprofita la situació cèntrica del patrimoni immobiliari per treure’n una rendibilitat econòmica.(29)

• Rock Museum. Guitar Legends Hall. 7.06.2024

És un nou museu que, segons els impulsors, farà les delícies dels amants del rock i la música en general. El Guitar Legends Hall està ubicat al carrer Portaferrissa, 16, quasi al davant del Palau Moja i la Direcció General de Patrimoni Cultural.

Aquest museu, que es presenta com a únic a Europa, ofereix una col·lecció de més de cinquanta guitarres elèctriques. Però no unes qualsevol, sinó les mateixes que van tocar llegendaris músics de bandes com Kiss, Queen, Metallica i Aerosmith.(30)

La creació d’aquest museu a Barcelona és obra de Juan José Castellano, un apassionat col·leccionista de guitarres. La intenció no és només exhibir una col·lecció de guitarres de músics famosos, sinó que l’objectiu és narrar la història del rock a través de l’evolució de la guitarra elèctrica. L’empresa gestora és GLH Global Experience, S.L.

• Museum Nou. 10.07.2024

Es va inaugurar al carrer Junta de Comerç, 17 de Barcelona, amb una exposició de surrealisme i realisme màgic. Deien que la missió del museu era mostrar la continuïtat del passat i la història de l’art des del segle XX fins als nostres dies.

Creiem que va estar obert fins al desembre del 2024. El mes de febrer del 2025 es va transformar en un espai lliure per llogar, on fer conferències i presentacions. Oficialment és una SL creada l’any 2023, amb un capital social de 3.000 euros.

• Hospital St Saver / Col·lecció Casacuberta Marsans.(31) 11.11.2024(32)

Es tracta d’un edifici catalogat com a bé cultural d’interès local, al carrer de la Palla, 21, que durant segles va pertànyer a l’Església i en el qual un dels anteriors propietaris, el promotor Josep Maria Sesplugues, va projectar un hotel de luxe. Però, arran de la seva mort el 2009, els hereus se’l van vendre. El grup Casacuberta ha transformat aquest antic hospital de clergues, amb capella i claustre gòtic, en un espai per a l’art. Segons la fitxa que apareix a la pàgina web de la patrimonial familiar, també s’hi poden construir 21 habitatges. Han mantingut elements arquitectònics històrics, com la fornícula de la façana.

La periodista Maria Palau va avançar, a El Punt Avui que la col·lecció Casacuberta Marsans s’instal·laria al barri Gòtic després que el matrimoni Fernando Casacuberta i Rosario Coty Marsans i un dels seus fills, Ignacio, presentessin el projecte en una jornada d’art a Sitges. Fins fa poc, l’existència d’aquesta col·lecció, formada en els últims vint anys, gairebé només era coneguda per un reduït cercle de professionals de l’art.

Cèlia Querol, coordinadora de la col·lecció Casacuberta Marsans, precisa que el que s’ha fet a l’antic hospital de Sant Sever no és pròpiament un museu, sinó un “espai privat” d’art al qual només es podrà accedir en “visites concertades”. De les tres plantes rehabilitades que ocupa aquest espai, el soterrani i la que està a peu de carrer són per a l’exposició, i la superior per a oficines.

La col·lecció té dos grans pilars: el primer, la pintura gòtica, i el segon, la de finals del XIX i principis del XX. Hi ha molta pintura gòtica catalana i també del tombant de segle, amb noms com els de Ramon Casas, Santiago Rusiñol o Hermen Anglada Camarasa.

Aquest centre, segons els impulsors, vol esdevenir un “espai per a la investigació” i “punt de trobada” de professionals de l’art.(33)

5.2. Catalunya. Centres al territori

• Centre d’Interpretació de Relíquies. Manlleu. 12.03.2024

El treball desenvolupat durant els últims anys pel folklorista i gestor cultural Joan Arimany Juventeny (Manlleu, 1966), divulgant des de diferents punts de vista el món de les relíquies en territoris de parla catalana, li ha permès captar l’atenció de centenars de persones interessades o vinculades a aquesta realitat patrimonial. Amb l’objectiu de continuar innovant en aquesta tasca altruista, ha impulsat el que serà el primer centre d’interpretació de relíquies, físic i visitable, a Catalunya. Ha creat un espai condicionat de casa seva i, segons la notícia, legalment constituït per a aquesta proposta.(34)

• Reobertura del Museu del Joguet de Figueres. 15.03.2024

El museu ha reobert les portes després d’acabar la segona fase de les obres de reforma, que han permès adaptar-lo a la normativa contra incendis.

També ha inaugurat un nou àmbit dedicat a la col·lecció de titelles de la filla del surrealista André Breton. Representen diferents personatges —en total, n’hi ha 35— i estan fetes de terracota pintada, teixit, paper i filferro. L’escriptor surrealista i la seva dona, la pintora Jacqueline Lamba, els van comprar durant una estada de cinc mesos a Mèxic, on es van allotjar a casa de Frida Kahlo. La seva filla, Aube Breton, els ha conservat fins ara i n’ha fet donació al Museu del Joguet, que els mostra en un àmbit propi del primer pis de l’exposició permanent.(35)

• El Museu de la Impremta Antiga. Marçà. 9.06.2024

El nou Museu de la Impremta Antiga de Marçà és una iniciativa privada de l’impressor de Marçà, Josep Maria Piqué, que s’ha dedicat a recollir el patrimoni de la impremta preindustrial que es podia perdre.

La mostra de material d’impremta de Marçà no comença amb Gutenberg, sinó que es remunta al segle IX, quan els monjos xinesos van inventar la xilografia, el primer mètode d’impressió conegut, en què s’utilitzaven blocs de fusta entintats sobre els quals es pressionava un paper.

La impremta més moderna que podem admirar al museu de Marçà és l’anomenada vietnamita. Aquesta impremta casolana de finals del segle XIX permetia reproduir textos de manera ràpida, silenciosa i barata en un aparell petit i fàcilment transportable. Van ser molt populars i àmpliament utilitzades per l’oposició al franquisme. Podem considerar-la el precedent del ciclostil.(36)

• Espai Sert. Vic. 14.06.2024

La inauguració d’aquest espai permet la contemplació de les teles dels tres projectes que Josep Maria Sert va fer per a la catedral. El pintor va realitzar tres projectes complets i diferents. El primer, entregat l’any 1906, es materialitzà només en unes proves de mida natural. El segon es va inaugurr el 1926 enmig de l’admiració de tot Europa, i va ser destruït l’any 1936 amb l’incendi provocat que va tenir lloc a l’inici de la Guerra Civil. En queden algunes teles avui exposades al deambulatori. El tercer va ser pintat entre el 1940 i el 1945, i és el que, des de llavors, decora la nau central de la catedral. Ara, es retroben totes les teles en el mateix edifici que els ha donat la vida.

Completa el contingut de l’Espai Sert un vídeo que explica com estaven ubicades les pintures de Sert a la catedral abans de la Guerra Civil i una nova audioguia que proposa un recorregut per diferents espais del conjunt catedralici, a partir de les intervencions de Josep Maria Sert.

Aquesta actuació tanca un seguit d’accions dutes a terme per revalorar l’obra de Sert a la catedral, que han estat cofinançades entre el Bisbat de Vic i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través d’un Programa Operatiu FEDER, i amb aportació econòmica de l’Ajuntament de Vic. Tant les pintures com la maqueta formen part dels fons del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que les ha cedit a la catedral.(37)

• Exposició permanent a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià. Poblet. 18.06.24

L’exposició Els fonaments de l’autogovern, produïda per la Diputació de Barcelona i que va estar exposada al vestíbul de Can Serra a Barcelona, es podrà visitar a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, situat al monestir de Poblet, on romandrà com a exposició permanent. L’exposició explica la història d’un dels patrimonis documentals més importants de Catalunya fins a l’actualitat. A través d’un acurat recorregut que inclou la recreació del despatx, amb els arxivadors originals del president Tarradellas, el visitant pot veure documents, peces i objectes personals de gran valor i, a la vegada, fer-se seu un patrimoni que, a través de milers de pàgines, constata com es va conformar l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià.

La Diputació de Barcelona ha emparat i finançat el funcionament de l’Arxiu des del seus inicis, atès que Josep Tarradellas, en retornar, va presidir la Generalitat i, també, la Diputació (1977-1980). La corporació continua amb la voluntat de divulgació, amb aquesta exposició sobre com es va configurar l’Arxiu i quin periple van seguir els documents que el van fer possible.(38)

• Espai museogràfic de les abelles. Casa Gran del Miracle. Riner. 18.07.2024

El nou espai museogràfic dedicat a les abelles a la Casa Gran del Miracle de Riner és el resultat del projecte que porta per nom Apiària, l’alberg de les abelles de Catalunya, que exercirà com un espai formatiu i divulgatiu sobre aquests insectes que tenen una estreta vinculació amb la tradició del municipi del Solsonès.

El nou espai mostrarà d’una forma lúdica i visual la gran importància que tenen les abelles en el medi ambient i donarà a conèixer el projecte Redicat, en què participa el municipi des de l’any passat. Es tracta d’una iniciativa centrada en la recuperació i protecció de les abelles a partir de traslladar-les d’entorns urbans a medis rurals. Aquesta acció afavoreix que puguin pol·linitzar el territori, produeixin mel i, alhora, garantir un cert equilibri dins l’ecosistema. Durant el primer trasllat es va portar un rusc de Viladecans a Riner, un procés que va ser supervisat pels membres de l’Associació d’Amics de les Abelles.

L’habilitació del projecte Apiària ha anat acompanyada de la reparació de les bigues de fusta de l’espai, com també de la consolidació i restauració de part dels sostres de la segona i tercera planta. El pressupost de la intervenció ha estat de 285.330 euros, que van ser aportats en la seva major part pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, per fons de la Unió Europea (projecte Leader) i per la Diputació de Lleida.(39)

• Reobertura de Museu d’Història de la Joguina de Sant Feliu de Guíxols. 22.07.2024

El Museu d’Història de la Joguina de Sant Feliu de Guíxols va reobrir les portes en un nou local a la Rambla de Sant Feliu de Guíxols. Havia tancat les portes per traslladar-se el setembre de 2023. Es tracta d’un edifici amb menys metres quadrats que l’anterior, però amb més vitrines, que permeten incrementar els objectes exposats. De fet, s’ha passat dels 2.500 joguets als 4.000. Aquest equipament cultural repassa la història de les joguines des del 1860 fins a l’actualitat, i es divideix en tres sales, que segueixen un ordre cronològic.

El museu es va obrir al públic a l’agost del 2000 a l’edifici modernista de Can Vilaret. Amb el pas dels anys, però, la normativa dels equipaments va anar canviant, i això implicava fer obres a l’edifici per adequar-lo. Finalment, es va optar per canviar l’edifici històric per un altre que s’adequa més a les necessitats actuals.(40)

• Reobertura del Museu de la Moto. Bassella. 25.10.2024

El Museu de la Moto de Bassella va reobrir un espai renovat per arribar a nous públics. S’ha millorat l’ambientació de les diferents sales del recinte, que alberga una de les millors col·leccions de motos clàssiques.

Una de les novetats és l’estrena d’una sala preparada per acollir esdeveniments, dinars o trobades de col·lectius o d’empreses, de cara a millorar l’experiència dels molts grups que visiten el museu i les instal·lacions de Bassella Experiences. També s’aprofitarà l’indret per a la celebració de reunions o preparacions de les competicions. Al costat hi ha una àmplia recepció i un espai en què s’hi pot adquirir tota mena d’objectes, llibres, roba i records vinculats a la moto. El museu és de molt fàcil accés (amb vehicle) atès que és al peu de la C-14.(41)

Recordem que el 3.10.2017 va tancar la subseu que tenia a Barcelona al carrer de la Palla, 10.

• Espai immersiu a l’Abadia de Montserrat. 5.12.2024

L’Abadia de Montserrat va inaugurar un espai immersiu per donar a conèixer la seva història, la vida monàstica i els valors benedictins. Es troba situat en un espai annex al Museu de Montserrat i és de gran valor històric, perquè és on es conserven els murs medievals d’accés al monestir, que daten del segle XIV. L’espai està dividit en quatre àmbits, on diversos elements tecnològics ofereixen una experiència immersiva al voltant de l’acollida, la comunitat, l’espiritualitat i l’esperança. El comissari del mil·lenari, Bernat Juliol, ha explicat que han volgut que no sigui només un espai informatiu, sinó “una vivència dels valors que s’han viscut a Montserrat durant mil anys”.

El nou espai expositiu està situat en una sala de 700 metres quadrats, on els murs medievals conviuen amb la tecnologia més avançada per generar nous continguts museogràfics. El projecte s’ha creat en col·laboració amb Mediapro Exhibitions i busca descobrir la vida monàstica, els valors benedictins i el fet religiós utilitzant la tecnologia i els sentits com a canals per explicar la seva història. Tot i que el projecte s’ha fet en el marc de la celebració del Mil·lenari de Montserrat, serà un espai permanent vinculat al Museu de Montserrat.

La Generalitat ha fet una aportació d’1,4 milions d’euros —del total d’1,5 que ha costat el projecte—, mentre que la Diputació de Barcelona va finançar el condicionament de l’espai, valorat en 1,1 milions d’euros.

Notes