1.Introducció

Un any més, oferim una crònica sobre les intervencions museogràfiques (de caràcter permanent) realitzades als museus de Catalunya, en aquest cas, en el darrer, el 2022. El 2022 és, en teoria, l’any de la recuperació de la normalitat després dels anys de la pandèmia de la covid-19 (2020 i 2021), que comportaren no pocs retards en els projectes museogràfics previstos. Un efecte col·lateral que ha agreujat encara més els retards el 2022 ha estat la manca de materials i l’encariment dels costos de l’energia i de les matèries primeres, a causa de la pandèmia i la guerra d’Ucraïna.

Aquest article es la continuació de les “cròniques” que des de 2008 hem ofert des de la revista Mnemòsine, per relatar les darreres novetats museogràfiques del país (núm. 5, anys 2008 i 2009; núm. 6, anys 2010 i 2011; núm. 7, anys 2011 i 2012; núm. 8, 2012, 2013 i 2014; núm. 9 —en articles separats— anys 2015, 2016, 2017 i 2018; núm. 10; 2019; núm. 11, 2020 i 2021).

Seguint la metodologia emprada fins ara, ens limitem a esmentar les realitzacions museogràfiques efectuades de forma estable: nous museus o nous centres d’interpretació, o reformes d’exposicions permanents en museus, monuments i centres afins. Continuarem deixant de banda els nombrosos projectes, en marxa o simplement anunciats. També obviem les exposicions temporals.

L’objectiu d’aquestes “cròniques” sempre ha estat doble: evidenciar el dinamisme dels nostres museus però també denunciar la proliferació de nous equipaments, alguns d’ells sense els mínims requisits tècnics i professionals necessaris.

Com que aquestes “cròniques” s’elaboren principalment a partir de notícies de premsa i d’informacions de webs, recollides i consultades al llarg de l’any, sempre es poden produir imprecisions i afirmacions ja superades en el temps, així com omissions involuntàries sobre realitzacions no detectades. Una vegada més, demanem disculpes a l’avançada. Qualsevol error o omissió es podrà corregir de forma immediata, gràcies al format digital de la revista, així que us convidem a enviar-nos correccions i precisions al correu electrònic <menendezpf@gmail.com>.

És costum que, com a introducció a la qüestió, oferim un breu resum de l’any a nivell general, principalment una contextualització de la situació política i institucional operada l’any 2022 en relació amb el mon dels museus.

El procés de normalització dels museus després dels tancaments i restriccions per la pandèmia ha estat gradual. En línies generals, les xifres de visitants de 2022 (conegudes a principis de 2023) no han recuperat els nivells de 2019 (s’ha constatat, per exemple, en els museus de l’Agència Catalana del patrimoni Cultural —ACdPC— i de l’Ajuntament de Barcelona).

Des del punt de vista polític i institucional, l’any 2022 ha estat un exercici força estable. La Generalitat va aprovar uns pressupostos per a 2022 amb un notable increment en cultura, lluny però de l’objectiu de final de la legislatura (arribar al 2% del pressupost total de la GC; enguany s’ha passat del 0,7% de 2020 al 1,3%). El DC ha invertit en museus 57 milions d’euros, incloent-hi les inversions, les aportacions als museus propis i participats, les aportacions a les xarxes, les subvencions als museus i les adquisicions de béns mobles. El pressupost de 2023, que s’aprovarà el març de 2023, preveu que Cultura arribarà a l’1,5%.

Les previsions del Govern (Pla de Govern) i les declaracions de la consellera, en relació amb el calendari legislatiu, i verbalitzades en seu parlamentària el 2021, no s’estan complint. S’allunya la possibilitat que el Govern presenti les noves lleis d’arxius, de museus i de patrimoni cultural en aquest mandat. Sobre aquesta darrera llei, tot i el compromís inicial del Departament d’impulsar una llei de patrimoni integral, tot apunta que primer es debatrà al Parlament una llei especifica de patrimoni cultural immaterial. El cert és que durant el 2022 no s’han produït novetats.

També ha estat el 2022 un any de notables canvis de noms a la Direcció General de Patrimoni Cultural: nova directora general i també directora de l’ACdPC (Sònia Hernández, que al mes de març va substituir Elsa Ibar); nou gerent de l’ACdPC (Josep Maria Carreté), nova subdirectora general del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic (que no inclou museus) (Marina Miquel) i nova cap del Servei de Museus i Béns Mobles (Sònia Blasco, des de l’1 de gener de 2023, en substitució de Magda Gassó, que es va jubilar el 30 de novembre).

L’any 2022, el Servei de Museus del Departament de Cultura ha seguit desplegant el Pla de Museus (Pla de Museus de Catalunya. Museus 2030) (presentat al MNAC el 2017 i aprovat pel Govern el 2020). Les xarxes temàtiques i territorials de museus han seguit treballant, s’han continuat desplegant els Museus de Suport Territorial (amb sis centres reconeguts el 2021), s’han realitzat les corresponents convocatòries de subvencions (amb més recursos), s’han efectuat noves adquisicions de béns mobles pels museus, principalment en art, i s’ha continuat (amb l’ACdPC) impulsant els programes RE-ORG, Giravolt, Visitmuseum i Argonautes, per exemple. D’altra banda, s’han seguit publicant (online) nous quaderns museològics. Els de 2022 són els següents: la Guia d’estalvi energètic, les formes jurídiques per a la gestió dels equipaments museístics, la Guia per la contractació de serveis en equipaments museístics, i un breu de Mesures d’eficiència energètica.

Durant l’any 2022, s’han registrat dos nous museus: el Museu Can Tintoré d’Esplugues de Llobregat i el Museu de la Tècnica de Manresa (DOGC 23.2.22). Aquest darrer ha canviat el nom: des de setembre de 2022 es denomina Museu de l’Aigua i el Tèxtil (MAT). Ja són 117 els museus acreditats. D’altra banda, el Museu Hidroelèctric de Cabdella (que va entrar al Registre el 2021), ha estat declarat secció del mNACTEC (la setena) i membre del seu Sistema (DOGC 9.12.22).

El plenari de l’Ajuntament d’Olot (Garrotxa) va acordar, el 28 de juliol de 2022, la dissolució de la Fundació del Museu dels Sants. La titularitat dels fons i la gestió del centre passen a l’ajuntament.

L’Agència Catalana de Patrimoni Cultural (ACdPC), creada el 2014, ha continuat gestionant els museus i els monuments de la Generalitat. El principal projecte museogràfic en cartera és la nova museografia de la seu de Plaça del Rei del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), un cop ha acabat el 2022 les primeres fases de l’obra civil de rehabilitació de l’edifici que corresponia executar al Ministeri de Cultura (titular de l’immoble). A principis del 2023 s’ha informat que la reobertura del centre patirà un nou retard: del primer trimestre de 2023 passa a finals de 2024. El 2023 està previst que es liciti la museografia, tant la producció com la instal·lació. El museu va tancar portes el 2018 i havia de reobrir el 2020. També es demora el projecte de nou Museu de la Necròpolis, un compromís del Ministeri de Cultura d’aquest 2022, les obres del qual havien d'iniciar-se aquest gener. Un altre dels projectes en marxa és la nova museografia permanent d’Empúries, prevista per al 2023. No hi ha novetats pel que fa al vell projecte de crear un únic museu nacional d’història a partir del MAC i del MHC, que el Pla de Museus de 2017 defineix com a Museu Nacional d’Arqueologia i Història. El nou centre encara no té una nova seu assignada i cal no encantar-se, atès que la pròrroga de la concessió del Palau de Mar com a seu de l’MHC acaba el 2024 (es va aconseguir una pròrroga, perquè el termini es cloïa el 2019).

Pel que fa al territori, segueixen amb gran lentitud les obres d’importants museus municipals, algunes amb significatius ajuts FEDER, com el Museu Comarcal de Manresa i el nou Museu d’Art Jaume Morera, ara denominat Morera. Museu d’Art modern i Contemporani de Lleida (a l’Antiga Audiència de Lleida). També es demora el Museu Thyssen a Sant Feliu de Guíxols (la nova data ens porta ara al 2025) i les obres d’adequació, climatització i nou projecte museogràfic del Museu del Suro de Palafrugell. Les obres de l’ambiciós projecte de les adoberies de Vic (amb un centre d’interpretació sobre el treball de la pell, entre altres equipaments) s’han iniciat el gener de 2022 amb les dues primeres adoberies, però fins al 2024 no estaran enllestides.

Estan previstes per al 2023 un seguit d’inauguracions (algunes ja realitzades): el Museu de la Conca Dellà, a Isona (3 de març) (l’abril de 2022 va reobrir les portes un cop enllestides les obres); el Museu Romà de Premià de Mar (Can Ferrerons, que depèn del Museu de l’Estampació) (26 de març); el nou Museu del Treball i la Indústria Viva de Santa Perpètua de Mogoda (4 de març) —tots tres subvencionats amb fons FEDER—, així com Ca n’Amat Museu de Viladecans (20 de gener) i l’ampliació del Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet (amb la rehabilitació del refugi de la Guerra Civil que conté) (18 de març). També s’espera per al 2023 inaugurar el VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Vilafranca del Penedès, el nou Museu del Renaixement de Molins de Rei (instal·lat al rehabilitat palau Recasens), el Museu de la Casa natal Dalí de Figueres (que coordina el Museu de l’Empordà) —tots tres també subvencionats amb fons FEDER—, així com el Museu Arqueològic de Banyoles (va tancar per reforma integral el gener de 2022, i les obres s’han demorat). També comptem que al 2023 reobrirà el Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, que va tancar el febrer de 2022 per obres en la climatització de l’edifici, la qual cosa comportarà moure tota la col·lecció, abordar una nova museografia i canviar de lloc l’accés del públic. Finalment, també estan previstes per al 2023 les obres d’ampliació del Museu de Montserrat, a càrrec de la Diputació de Barcelona.

Al llarg del 2022, no hem detectat novetats sobre altres projectes en cartera: Can Falç i reobertura del Museu Romàntic Can Llopis a Sitges; el nou Museu d’Art Contemporani de Girona (Casa Pastors); el Museu del Basquet Català a Badalona; o el Centre d’Interpretació de la Història a Can Maragall de Cornellà de Llobregat. Altres iniciatives més antigues semblen estructuralment aparcades: el NEAN de Capellades, el Museu de la Patum de Berga, el Museu Militar del Castell de Figueres o el Museu del Còmic, inicialment previst a Badalona. Continua igual l’inexplicable cas del Museu Casteller de Valls, de nova creació. Les obres (i la museografia), que van tenir un cost elevadíssim, es van acabar el 2019. L’ajuntament no ha aconseguit adjudicar l’encàrrec de gestió (mitjançant una concessió a una empresa privada) i el museu continua sense obrir-se al públic.

Com és habitual, els projectes executats el 2022 han estat finançats pels ajuntaments respectius, amb ajuts de la Generalitat, de les diputacions, de l’Estat i dels fons FEDER.

Tampoc s’han produït importants novetats a la ciutat de Barcelona aquest 2022. L’ajuntament continua prioritzant la consolidació dels centres existents per sobre dels nous projectes, i no hi ha inversions noves, excepte les obres de remodelació del Museu Picasso, en marxa. Per al 2023, hi ha prevista (es va inaugurar el 28 de març) una remodelació del MUHBA amb motiu del seu vuitantè aniversari, que comportarà una renovació completa, i també es preveu a més la inauguració al llarg de l’any de nou noves seus patrimonials. També l’ICUB ha anunciat (desembre de 2022) la creació d’un gran centre o reserva de col·leccions dels museus municipals. D’altra banda, la Fundació Miró i el Museu Picasso organitzen per al 2023 una gran exposició Miró-Picasso. El Monestir de Pedralbes estrenarà una nova sala immersiva i interactiva per visitar la restauració dels murals de la capella de Sant Miquel. I el Museu de Ciències Naturals obrirà les portes de l’antic Museu Martorell, actualment en obres, al parc de la Ciutadella. Era l’antic museu de Geologia, el primer museu obert a la ciutat el 1882, i el 2023 serà un museu interactiu sobre l’home i la natura. El MNAC (que el 2022 no ha reestructurat cap de les seves permanents) ja s’ha assegurat el Pavelló Victòria Eugènia per ampliar-se, però no està garantit el finançament de l’onerosa inversió que comporta. I s’anuncia (febrer de 2023) un nou retard de les obres d’ampliació del MACBA, ara previstes per al 2023. Cap novetat respecte al vell projecte del Museu d’Arts Escèniques.

Cal destacar l’èxit de públic que ha merescut el MOCO Museum, un museu d’art privat que va obrir portes el 15 d’octubre de 2021 al barri de la Ribera. Pel que fa a l’Hermitage (la polèmica creació d’un museu privat amb la marca del Museu de l’Hermitage rus a la bocana del Port), s’ha confirmat el 2022 el que explicàvem en l’anterior “crònica” (vegeu article a l’últim Mnemòsine). La no concessió del permís municipal ha empès als promotors a judicialitzar el contenciós. El litigi acabarà als tribunals (i per tant amb el solar paralitzat durant anys), atès que els promotors defensen el seu dret de construir-hi d’acord amb la concessió del Port. Mentrestant, els promotors s’han despenjat aquest 2022 amb una nova proposta de centre immersiu (res a veure amb el projecte Hermitage) que podria recalar a l’antiga Fàbrica Godó i Trias de l’Hospitalet de Llobregat, de titularitat municipal.

Encara a Barcelona, i en matèria de memòria democràtica, continua sense presentar-se públicament, per part de l’Ajuntament de Barcelona, el projecte museogràfic del Centre d’Interpretació de la Repressió previst a l’antiga presó Model. Tampoc hi ha novetats sobre la reivindicació d’algunes entitats memorialistes i partits polítics de convertir l’actual seu de la Policia Nacional a la Via Laietana en un centre dedicat també a recordar la tortura i la repressió franquistes.

Tampoc l’any 2022 ha portat bones notícies pel que fa als litigis sobre l’art de la Franja d’Aragó i de Sixena. Cap novetat sobre els recursos presentats per la Generalitat, mentre s’acosten les dates dels judicis als exconsellers. El 2022, el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal ha continuat remodelant la seva exposició permanent, greument alterada i mutilada pels trasllats.

L’any 2022, s’han continuat renovant algunes direccions de museus (vacants o per jubilació), després de la important onada de nomenaments (per concurs o per designació directa) que va tenir lloc el 2021, després que diversos mitjans de comunicació (i l’AMC) denunciessin les vacants pendents. A Barcelona, s’han produït els nomenaments per concurs dels nous directors del Museu de Ciències Naturals i del Museu del Disseny (per jubilació de les directores anteriors), així com el del Museu d’Etnologia de Barcelona i de les Cultures del Món. S’ha prorrogat el contracte de direcció del director del MNAC. S’ha convocat el concurs de la nova direcció de la Fundació Tàpies (setembre de 2022). D’altra banda, es va deixar deserta la convocatòria de la direcció del Consorci dels Museus de Sitges. Entre els museus municipals, s’ha proveït per concurs la nova direcció del Museu de Gavà i el nou responsable del projecte del Museu del Renaixement de Molins de Rei. Igualment, s’ha tornat a nomenar un nou director de Memorial Democràtic (en aquest cas, el que ja hi havia el 2021)

Tanquem aquesta breu introducció esmentant també que el 2022 ha estat l’any de l’aprovació per part de l’ICOM de la nova definició de museu, i a nivell domèstic, l’any en què l’Associació de Museòlegs de Catalunya (AMC) ha canviat el seu nom pel d’Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya (amb el mateix acrònim AMC). També ha estat un any on ha esclatat el debat sobre la devolució de peces dels museus requisades pel franquisme o adquirides en el marc del colonialisme.

2. Museus locals

2.1. Nous museus i centres d’interpretació (municipals)

El gener de 2022 l’Ajuntament de Calaf (Anoia) va obrir al públic una casa senyorial del segle XVII per explicar la trajectòria de personatges històrics del municipi. Per fer-ho, s’han rehabilitat i museïtzat les estances de l’immoble i cada una s’ha dedicat a un personatge. Aquesta Galeria de Personatges Històrics (que es com es denomina l’equipament) consta de quatre personatges i de quatre sales. En una, s’ha reproduït fidelment la consulta de la darrera titular de la casa, que era practicanta i llevadora (la casa és coneguda com a Ca la Practicanta, i abans, com Cal Matrícules). Una altra s’ha dedicat al duc de Vendôme, general borbònic que durant la Batalla dels Prats de Rei (1711) es va allotjar en aquesta casa. Una altra, a Laureà Figuerola, fill de Calaf i instaurador de la pesseta com a ministre d’Hisenda (1868-1870), en la qual es recrea el seu hipotètic despatx. La sala inicial, però, és la del piano, on comença el recorregut. Ambientada en el segle XIX, mostra com era la casa quan els propietaris eren la família Solà. En aquells anys la casa era coneguda com a Cal Matrícules, ja que era el lloc on els habitants pagaven l’impost del cadastre i matriculaven les seves propietats. Tots els objectes de la sala evoquen aquella època.

L’11 de març de 2022 va obrir les portes al públic el nou Espai Cràter a Olot (Garrotxa), un nou centre museístic monogràfic sobre el vulcanisme, dedicat al món dels volcans en general i centrat en la zona volcànica de la Garrotxa en particular. L’equipament, dotat amb l’última tecnologia museística (mapatges, pantalles tàctils, realitat virtual, 3D, experiències immersives, audiovisuals, maquetes…), substitueix l’antic Museu dels Volcans, que durant trenta anys ha ensenyat com es formaven els cons volcànics i els terratrèmols a milers d’alumnes de tot Catalunya, i que, al contrari del nou centre, depenia com a antena del Museu Comarcal de la Garrotxa (Olot). L’antic museu ha tancat portes i el nou centre, ara depenent d’Alcaldia, ha estat construït en un edifici de nova planta, en part soterrat, al peu del volcà Montsacopa, i té la particularitat que s’ubica a l’interior d’un volcà, el del puig del Roser, un dels últims descoberts a la zona. Durant les obres de construcció del museu, els operaris van trobar un talús de greda volcànica, que s’ha integrat al recorregut museístic. La principal estança de l’edifici, de 1.372 m², és la sala interactiva amb capacitat per a entre 80 i 100 persones, on el visitant podrà conèixer com i quan es va formar la zona volcànica de la Garrotxa. El recorregut, amb ginys digitals i interactius, també descriu els terratrèmols històrics que ha tingut Catalunya, les tipologies d’erupcions i els diferents materials piroclàstics que generen, sense oblidar també una referència al moviment ciutadà que va permetre conservar el volcà Croscat a la segona meitat de la dècada dels setanta. L’equipament també disposa d’auditori i sales per a tallers didàctics, i participarà en projectes de recerca. No disposa de reserves, perquè el centre no té col·leccions, ni tampoc l’exposició permanent disposa pràcticament de materials originals (no hi ha mostres de roques; sí que mostra artefactes tècnics de recerca). El nou centre ha costat 4,5 milions d’euros, finançats en un 70% per la Unió Europea, la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya; el 30% restant ha estat assumit per l’Ajuntament d’Olot. Les aportacions principals han estat de 0,9 milions d’euros de dos FEDER, de 0,9 milions d’euros de la Diputació i de dos ajuts de 0,7 milions d’euros de Turisme de la Generalitat. L’obertura del nou museu ha coincidit amb la revifada popular del fenomen del vulcanisme que ha generat l’erupció del volcà de La Palma. Això s’ha notat en un increment de visitants als volcans olotins del Croscat i de Santa Margarida, en aquest any 2022, els dos cons més emblemàtics del parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa. Les previsions del nou equipament és que en un any natural visitin l’Espai Cràter entre 40.000 i 55.000 turistes i estudiants.

El 30 de març de 2022, es va inaugurar el Centre d’Interpretació Montgrony Any Zero al santuari de Montgrony, a Gombrèn (Ripollès). El nou espai, emmarcat en un entorn privilegiat, permet encetar un viatge al passat gràcies a la més innovadora tecnologia audiovisual i interactiva, i dona a conèixer una llegenda que molta gent desconeix i que va tenir com a escenari aquest santuari, la d’Otger Cataló. Aquest nou producte turístic, emmarcat dins el Pla de Dinamització de Producte Turístic Terra de Comtes i Abats, està impulsat per Turisme de la Generalitat, Turespaña (Govern de l’Estat) i el Consorci Ripollès Desenvolupament, conjuntament amb els ajuntaments de Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, Gombrèn i Campdevànol. El nou centre complementa la oferta del Consorci amb el Castell de Mataplana i el renovat Museu del Comte Arnau (el Centre d’Interpretació del Mite del Comte Arnau, inaugurat el 2010 a Sant Joan de les Abadesses), i properament ho farà amb el Centre d’Interpretació del monestir de Ripoll, situat a la Capella de la Congregació (inauguració prevista el 8.3.2023).

El 14 d’abril de 2022, va obrir al públic a Tortosa (Baix Ebre) el nou Espai Arqueològic Cota Zero, un nou museu d’història i arqueologia que l’ajuntament ha creat per museïtzar in situ les restes arqueològiques descobertes sota la nova plaça de la catedral. Les troballes documenten quinze segles d’història, des de la muralla romana fins a elements desapareguts de la façana fluvial renaixentista. El centre disposa d’un sistema domòtic que li permet un funcionament automàtic que possibilita una gestió quasi sense personal: l’accés es controlarà via càmeres des de l’Oficina de Turisme de l’edifici de l’Escorxador. El projecte culmina la transformació de la façana fluvial de la catedral començada el 2008, que, després de l’enderroc de no poques cases, ha permès connectar el temple amb el riu Ebre i urbanitzar i enjardinar la plaça de la catedral. Les obres i les corresponents campanyes d’excavacions realitzades van posar al descobert vestigis que van des del segle I fins el segle XVI, l’època daurada de la ciutat, la del Renaixement. El centre mostra cinquanta-cinc metres de la muralla romana de Dertosa, tabernae (botigues) romanes, una antiga claveguera i cases romanes del segle I dC, salaons del segle V, restes de la basílica visigoda del segle VI i estructures de la ciutat andalusina de Turtuxa. De l’època del Renaixement destaca un tram d’escales que baixaven fins al riu. L’Espai Cota Zero s’ha dotat de plafons explicatius —en cinc idiomes— i de dotze projectors làser, que emeten audiovisuals explicatius sobre un màping del riu al llarg de tota la paret i que expliquen la història de la ciutat. Els clips contextualitzen les estructures visitables de la mà de dos personatges, la Cinta, arqueòloga, i l’Àngel, periodista, interpretats per membres de l’escola municipal de teatre de la ciutat. L’equipament ha comportat una inversió de 216.000 euros i s’ha finançat amb fons europeus FEDER.

El 18 de maig de 2022 (dia dels museus) va obrir portes la nova exposició permanent Bellovidere, que parla sobre la història i el patrimoni de Bellver de Cerdanya, en el marc del Centre d'Interpretació del Parc Natural del Cadí-Moixeró, a Talló (Bellver de Cerdanya, Cerdanya), una iniciativa que ha permès al mateix temps revaloritzar aquest centre. Bellovidere, nom originari de Bellver, consta de cinc espais tematitzats: el territori (els seus vint-i-un nuclis i veïnats), el rebost (els productes locals), les llegendes, la història del municipi i la seva gent, incloent-hi els personatges locals. La visita al centre es complementa amb la de l'església romànica de Santa Maria de Talló, situada a pocs metres. La mostra ocupa la planta baixa del centre d'interpretació, mentre que la planta soterrani s'ha dedicat al Parc Natural del Cadí-Moixeró. La museïtzació de tot l'espai ha tingut un cost d'uns 100.000 euros, finançats al 50% entre l'ajuntament i els fons europeus FEDER, arran d’una convocatòria gestionada pel Consell Comarcal de la Cerdanya. La nova exposició permanent exhibeix peces arqueològiques del jaciment de Montlleó, situat al tossal del nucli de Baltarga. Una és un anell que antigament, segons els estudiosos, va portar un general de l'exèrcit romà que intentava aturar els avenços d'Anníbal pel Pirineu. El centre de Talló també permet veure una espectacular maqueta en relleu de tot l'espai que conforma el parc natural, situat a cavall de la Cerdanya, el Berguedà i l'Alt Urgell.

El 8 de juny de 2022, es va inaugurar a Masdenverge (Monsià) el Centre d'Interpretació Viure al Poble. Inclou una exposició permanent amb dues parts diferenciades. La primera fa un recorregut per les formes de vida quotidiana tradicionals dels masos dispersos pel terme, mostrant també els elements que conformen el paisatge i el medi natural que els envolta. La segona explica com es va configurar el nucli urbà, la seva història i les relacions de veïnatge. S’hi exposen quaranta-tres objectes etnogràfics originals, cedits pels veïns de Masdenverge i relacionats amb el treball del camp, la caça i la indumentària tradicional, junt amb d’altres que representen els serveis públics propis d’un nucli urbà. També s’ofereix al visitant un audiovisual. Els objectes han estat restaurats pel SAM de les Terres de l’Ebre, i el projecte ha estat realitzat pel Museu de les Terres de l’Ebre (Amposta). El nou equipament patrimonial forma part de la xarxa Ebre, Natura & Cultura, una plataforma que inclou la xarxa de museus i centres d’interpretació de les Terres de l’Ebre (amb equipaments a Alcanar, Amposta, Freginals, Masdenverge i Santa Bàrbara) i que impulsa i coordina el Museu de les Terres de l’Ebre. El centre s’ubica a la planta baixa de l’edifici Masdenverge Actiu, juntament amb l’Oficina de Turisme, el punt BTT, el local dels joves, la biblioteca municipal i locals d’assaig musical.

El juny de 2022, ha obert portes el nou Centre d’Interpretació dels Indians de Sant Pere de Ribes (Garraf), un projecte que s’ha anat gestant des de 2020. És un espai que permet conèixer les històries dels ribetans que van marxar a fer fortuna a ultramar. El seu objectiu és explicar el passat indià del poble, és a dir, la marxa de centenars de ribetans al segle XVIII i XIX a fer les Amèriques, i la tornada d’uns quants d’ells, una minoria, amb tota la riquesa que van portar a Ribes i la prosperitat que va comportar per al poble. El nou espai ha estat finançant a través del projecte “Garraf: camins, patrimoni i natura” del consell comarcal. El centre dels americanos és un local petit, de 70 m², emplaçat en un immoble annex al mateix edifici de l’ajuntament, a la planta baixa. El centre també agafarà el relleu de la Masia de Can Puig com a punt d’informació turística local. L’obra del nou centre s’emmarca en la reforma general de la Casa de la Vila, de la qual el Centre forma part, de forma integrada amb altres dependències municipals.

L’1 d’octubre de 2022, es va inaugurar l’Espai d’Interpretació de la Plana d’Urgell-Clot del Dimoni Mascançà, al poble de Vallverd (municipi d’Ivars d'Urgell, Pla d'Urgell). Té com a objectiu primordial mostrar la història i l’evolució del paisatge, així com els fets i les característiques més importants que han transformat el territori de la Plana d'Urgell al llarg de la història, sobretot arran de la construcció dels Canals d'Urgell. Així, s’exposa de forma lúdica i educativa la projecció del territori de la Plana d’Urgell —un espai conegut històricament com el Mascançà o el Clot del Dimoni— des dels seus orígens, i tot allò que va representar la portada d’aigua des dels Canals d’Urgell, sense oblidar també la recuperació de l’estany d’Ivars i Vila-sana. Es vol evocar com l’aigua va transformar el territori, abans un lloc inhòspit i sec. L'equipament s'ha instal·lat a la primera planta de l'edifici consistorial del nucli agregat, que abans era l’escola del poble. El centre d’interpretació és fruit de la suma d’esforços de Xarxa pel Patrimoni, la Diputació de Lleida i l’Ajuntament d’Ivars d’Urgell, i ha estat cofinançat gràcies als fons europeus FEDER, dins el Projecte Camí de Sant Jaume.

El 22 d’octubre de 2022, Picamoixons (al municipi de Valls, Alt Camp) va estrenar el Centre d’Interpretació de l’Oli, després de dos anys d'obres. Les intervencions han consistit en l'adequació de dues grans naus adjacents a l'edifici de Ca l'Orga. La principal es destina a l'exposició permanent al voltant del món de l'oli, mentre que la segona és un espai diàfan per dur a terme diverses activitats. La intervenció ha tingut un cost de 230.000 euros, la gran majoria provinents dels fons FEDER, en el marc del projecte “Alt Camp, història i patrimoni, les arrels d'una terra”, impulsat pel consell comarcal. 

El 17 de desembre de 2022, es va fer una jornada de portes obertes al nou espai museïtzat de La Farinera de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), per mostrar als veïns i les veïnes de la vila les reformes i l'adequació de l'edifici, un conjunt patrimonial molt singular, donat a l'ajuntament per una família de Santa Coloma, i que estava intacte des del 2003, quan va tancar la seva activitat industrial. El fet que conservés la maquinària original permet detallar tot el procés d’elaboració de la farinera, i li confereix un potencial museístic inqüestionable. La Farinera ha estat testimoni de l’impuls industrial de Santa Coloma, i per aquest motiu l’ajuntament l’ha transformat en un museu amb l’objectiu que esdevingui un centre dinamitzador de la cultura i el territori i un pol d’activitats, visites i tallers.

Finalment, ens volem fer ressò de la inauguració el 22 de gener de 2022 d’un nou centre permanent d’art contemporani a Mataró (Maresme), el MAC (Mataró Art Contemporani), a l’antiga Presó de Mataró, que ha estat rehabilitada. No es un museu, sinó un centre que forma part de la Xarxa de Centres d’Art Contemporani de Catalunya (Mataró ja hi havia participat amb Can Xalant). El centre programarà exposicions temporals. En paral·lel, a la Nau Gaudí de Mataró es continuen programant exposicions temporals d’art contemporani, a partir de la col·lecció Bassat. La Nau Gaudí és un espai municipal cedit a la Fundació Carmen i Lluís Bassat, que programa exposicions de forma regular des de 2010, sota la marca Museu d’Art Contemporani de Catalunya. De fet, existeix un consorci amb aquest nom format per l’ajuntament i la fundació. En un article publicat el 5 de febrer de 2022, Bassat dona per impossible la creació d’un Museu d’Art Contemporani de Catalunya (diferent del MACBA) a partir de la seva col·lecció, un projecte que ha defensat durant aquests anys sense èxit.

2.2. Museus registrats existents. Ampliacions o remodelacions

El 10 de febrer de 2022, va tenir lloc la reobertura del Museu de l’Empordà (Figueres, Alt Empordà). Després d’uns mesos tancat per obres, el museu ha tornat a obrir les portes amb l’exposició temporal “Pere Portabella. Art i vida” (estrenada el dia 12), que mostra obres de la seva col·lecció, i que va inaugurar el mateix cineasta, natural de Figueres. La mostra inclou peces de Miró, Tàpies, Picasso, Joan Ponç i Barceló, que Portabella ha reunit al llarg de la seva vida. També s’hi pot veure Aidez l’Espagne, un treball de Pere Portabella a partir de l’obra del mateix títol de Joan Miró. Aquesta reobertura de l’edifici correspon a la primera fase de la renovació prevista. Per tant, la nova exposició permanent es farà esperar. Un dels fruits de la primera fase és la transformació radical del vestíbul i de l’entrada de l’equipament, per fer-la més accessible, oberta i lluminosa. S’han eliminat les escales i ara l’accés es troba a peu de carrer. S’alimenta de la llum natural que entra per grans finestrals, i disposa d’un petit espai per a botiga del centre, recepció, consignes i un ascensor per accedir a la sala d’exposicions temporals i a l’auditori. Aquest, ubicat a la planta inferior, també ha estat totalment reformat i se l’ha dotat d’un accés molt fàcil i lluminós. La segona fase de la reforma s’ha iniciat al segon semestre de 2022 i suposarà la culminació de la reforma integral de l’edifici, que afectarà aleshores les plantes primera i segona (exposició permanent) i la planta tercera (oficines i magatzems). Serà la fase en què s’abordarà “una redistribució del museu” que tindrà incidència en la museografia. L’equip del museu està dissenyant la nova exposició permanent del museu a partir de processos participatius amb la comunitat.

El 22 de juny de 2022, i després d’un any en obres, es va inaugurar la reforma integral i museogràfica del Museu Pau Casals (Sant Salvador, el Vendrell, Baix Penedès). Per una banda, s’ha rehabilitat l’edifici, amb noves instal·lacions, i s’ha restaurat el jardí històric. Per l'altra, s’ha renovat completament la museografia i el discurs expositiu, amb nous audiovisuals i recursos digitals. L’anterior museografia era de 2001, però el museu va obrir portes el 1976. Així doncs, era necessària una revisió de l’immoble i una nova presentació, coincidint amb el cinquantè aniversari de la creació de la Fundació Pau Casals, que gestiona l’equipament, i que està participada per les administracions públiques. La nova permanent vol explicar la figura del gran músic català, no nomes com a violoncel·lista, sinó també com a compositor, director, intèrpret i mestre. Òbviament, també es reflecteix en el relat el Casals compromès, des del país, i a partir de 1939 des de l’exili, amb la pau i contra l’autoritarisme, així com les seves tres visites a les Nacions Unides. El final del recorregut reivindica els valors de Casals relacionats amb la pau amb esfereïdores escenes filmades de guerres i refugiats de tot el món, inclosa la d’Ucraïna. El nou recorregut recupera la Sala dels Sentiments, una sala que abans no es visitava. També s’exposen mobles i estris de Casals, així com notables obres artístiques que pertanyien a la col·lecció privada del mestre. Per exemple, les pintures del Vigatà que Casals va comprar i que decoren la sala noble. Una aplicació digital permet consultar tota la col·lecció d’art de Casals. L’edifici, la Vil·la Casals (obra de l’arquitecte Solà i Gener, bastida el 1909, ampliada posteriorment per Antoni Puig Gairalt), havia acumulat al cap dels anys patologies greus que calia abordar, a causa sobretot de la proximitat amb el mar. Ara, a més de les reparacions, s’han renovat les instal·lacions i la climatització, s’han millorat magatzems, recepció i botiga i s’han eliminat barreres arquitectòniques. Tot plegat ha costat 2.510.000 euros, 2.190.000 dels quals han estat aportats per un FEDER 2014-2020 (906.000), per la Diputació de Tarragona (850.000) i per l’Ajuntament del Vendrell (434.000). Cal sumar 250.000 euros més del Departament de Cultura, que ha finançat una ampliació suplementària amb actuacions no previstes. La resta d’inversió ha anat a càrrec de la fundació.

El 16 de setembre de 2022, es va inaugurar la restauració de la Casa del Portal del Pardo, seu del Museu Apel·les Fenosa del Vendrell (Baix Penedès), gràcies al finançament de la Generalitat de Catalunya i l’ajuntament del municipi. La intervenció tanca la primera fase d’adequació i millora de l’immoble, consistent en la restauració de les terrasses, els esgrafiats de les façanes i una gàrgola de l’edifici, el condicionament del jardí i la torre medieval, així com la col·locació de vidres protectors, aparells d’alarma i elements de senyalització.

El 23 del setembre de 2022, es va obrir al públic un nou espai expositiu del Museu Etnològic del Montseny La Gabella (MEMGA), a Arbúcies (La Selva). Es tracta de l’Espai Cabrera, un edifici annexat al MEMGA, al carrer Major d’Arbúcies, que explica la nissaga medieval dels Cabrera i l’evolució del castell de Montsoriu. Aquest Centre de Divulgació i Investigació de la Batllia de Montsoriu es configura com un centre d’interpretació del vescomtat de Cabrera que gestiona el mateix MEMGA, de la mateixa manera que és el museu el que gestiona el castell de Montsoriu (que era el centre del vescomtat), el qual inclou també un petit Centre d’Interpretació del Vescomtat que va entrar en funcionament el 30 de juliol de 2021. La construcció del nou edifici, de dues plantes, i d’uns 600 m², ha comportat l’enderroc de dues cases precedents. A banda de la zona expositiva, el nou immoble consta d’una planta baixa oberta al carrer per fer més acollidora la recepció al visitant i d’una àmplia sala polivalent i d’actes, on es projecta un audiovisual sobre els Cabrera. En el primer pis s’ubiquen un seguit de serveis. El nou centre s’emmarca en el projecte turístico-cultural Vescomtat de Cabrera, que inclou tretze municipis de la comarca i el consell comarcal, i que ha comptat amb un finançament de fons europeus del FEDER 2014-20, que han incorporat diverses rutes i productes turístics. En el cas d’Arbúcies, el cost del projecte ha estat de 922.000 euros, sufragats a través del FEDER, la Generalitat i l’ajuntament. Val a dir que, pocs mesos abans, el 6 de novembre de 2021, es van inaugurar les obres de millora museogràfica del museu, que incloïa també una àmplia exhibició de materials arqueològics del castell i del seu context històric.

A finals d’octubre de 2022, es va inaugurar al Museu Episcopal de Vic (Osona) (MEV, Museu d’Art Medieval) la sala immersiva més gran del conjunt dels museus catalans, amb gairebé 100 m² de superfície. El MEV aposta així per la digitalització de l’art medieval amb l’objectiu de contextualitzar i fer entenedors els relats al voltant dels objectes del museu, mitjançant la projecció d’experiències immersives de gran format.

El 17 de desembre de 2022, va tenir lloc la reinauguració del Museu de Valls (Alt Camp), un cop executada per l’ajuntament una primera etapa de reformes i ampliacions de nous espais a l’equipament, ubicat a la Casa de Cultura. La novetat més important es la presentació de la nova permanent De Jaume Huguet a Robert Gerhard. L'aportació de Valls al món de l'art, que ha estat comissariada pel director del Museu de Valls, Jordi París. La nova col·lecció proposa un recorregut per la història de l'art, de la ciutat i del país del segle XV al segle XX. Aquesta col·lecció estable, que estarà oberta durant quatre anys, permet fer un viatge durant cinc segles a través de cent vint objectes i un denominador comú, el fet que tots els artistes són nascuts a Valls. La mostra compta amb peces del fons del museu vallenc, però també exhibeix obres cedides pel MNAC, el MUHBA, el Museu Diocesà de Tarragona, els Museus de Sitges, la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid i la Diputació de Tarragona, a més de dues col·leccions privades. El recorregut històric s’inicia amb el Gòtic i el Renaixement, amb una obra de Jaume Huguet, el primer vallenc universal, i les grans bigues policromades de l'antic convent del Carme. Es continua amb obres del barroc i del segle XIX, i culmina amb els artistes del segle XX, amb obres de l'arquitecte Cèsar Martinell, fotografia de Pere Català Pic, pintura i joieria de Jaume Mercadé i música del compositor Robert Gerhard. La reinauguració del Museu de Valls té lloc després de finalitzar les obres que han permès l'ampliació del museu i que han representat una inversió pública de 538.000 euros, cofinançada pel Departament de Cultura de la Generalitat i l'Ajuntament de Valls. Les obres de la nova exposició permanent es concentren a la primera planta de l'edifici. S’han millorat les condicions de conservació i emmagatzematge dels fons a tot l’immoble, així com l'accessibilitat als diversos espais. A partir de 2023, s’han programat noves millores, amb una inversió estimada de 200.000 euros més, a les plantes segona i tercera. Es calcula que aquestes noves obres es completaran durant la temporada 2024-2025.

2.3. Col·leccions i centres d’interpretació (no registrats) existents. Ampliacions o remodelacions

El 12 d’abril de 2022, es va inaugurar a Tortosa (Baix Ebre) la renovació de l’oferta expositiva del Centre d’Interpretació del Renaixement, ubicat a l’antiga església de Sant Domènec, al conjunt dels Reials Col·legis. Amb la remodelació de la seva permanent, s’ofereixen nous recursos per donar a conèixer la ciutat durant el segle XVI, com per exemple un audiovisual amb tecnologia 3D que recrea la Tortosa renaixentista. Hi destaca la visió de tot el recinte emmurallat, el pont de barques i les drassanes, la catedral en plena construcció, els carrers, els edificis més singulars o els elements defensius situats a tocar del riu, entre molts d’altres. Pel que fa a l’exposició permanent, incorpora nous maniquins que representen personatges com Felip II o el bisbe de Tortosa, Adrià d’Utrecht, que va ser Papa. També s’hi han afegit diferents elements d’attrezzo que ajuden a crear un discurs museogràfic més complet. Aquesta nova museografia ha estat dirigida per Francesc Xavier Hernández i per Rafel Sospedra, del grup DIDPATRI de la Universitat de Barcelona. Justament, aquest any Tortosa celebra els viont-i-cinc anys de la Festa del Renaixement.

L’11 de juny de 2022, va tenir lloc la inauguració de l’ampliació del Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses, a Tona (Osona), de titularitat municipal. Es tracta d’un centre museístic que contextualitza el Parc Arqueològic del Camp de les Lloses, inaugurat el 2006 (d’uns 9.000 m²), que mostra al públic un singular jaciment d’època romano-republicana, que es relacionava amb el pas de la via romana, i que consistia en una estació de suport i avituallament (amb forta presència de forns metal·lúrgics) de les legions romanes en els primers anys de la romanització. Gràcies als ajuts dels fons europeus FEDER (2014-2020), i a les aportacions de l’ajuntament i de la Generalitat, i amb la coordinació del consell comarcal, s’han executat les obres (iniciades a finals de 2020) consistents principalment en l’ampliació de l’edifici que es troba a peu del jaciment, i que passa de 181,40 m² a 497,90 m² útils. El cost total de l’obra ha estat de 787.499,72 euros. L’ampliació permet al centre disposar de nous espais: recepció, dues sales d’exposició, una aula didàctica, dos espais de treball (biblioteca-despatx i laboratori), dues reserves i els serveis. Pel que fa al nou projecte museogràfic, es farà esperar. Hi ha previst reformar l’exposició permanent, amb més materials procedents de les excavacions que s’hi realitzen anualment, i amb nous recursos expositius més interpretatius i educatius, tot unificant, a més, les dues col·leccions preexistents.

El 16 de juliol de 2022, es va reobrir el Museu Isaac Albéniz (MIAC) de Camprodon (Ripollès). Es tracta de la casa natal del cèlebre músic, que feia set anys que estava tancada, i que gestionava l’ajuntament. La nova presentació museogràfica compta amb objectes originals del músic, com el seu dormitori, un piano de cua, partitures, roba i complements, així com amb obres artístiques, i fa un relat de l’edat d’or de la música clàssica espanyola, amb un marcat accent català. L’obertura del nou centre coincideix amb un canvi de gestió. S’ha dissolt la fundació pública creada el 1998 i liderada per l’ajuntament que fins ara existia, i s’ha creat (2021) una associació privada sense ànim de lucre (presidida per un besnet del mestre), l’Associació d’Amics del MIAC, que ha signat un conveni amb l’ajuntament pel qual aquest li cedeix l’immoble i li aporta una assignació anual per gestió (6.000 euros anuals, inicialment). La família ha fet diversos dipòsits del llegat al centre. L’edifici està compartit amb l’oficina de turisme municipal. El dia de la inauguració va propiciar la reunió de l’extensa família del compositor a Camprodon.

A Sallent (Bages) han tingut lloc dues inauguracions. El 22 de maig de 2022, es va inaugurar el nou Centre d'Interpretació de la Casa Torres Amat. Aquest immoble, que havia estat una casa museu de la Diputació de Barcelona, ha estat rehabilitat i museïtzat per convertir els baixos de la casa en un Centre d’Interpretació de l’Aigua. En aquest espai, es troba la turbina de la primera fàbrica tèxtil del poble, que es va instal·lar en aquesta casa, i que va ser pionera de la revolució industrial a la Península. La rehabilitació s’ha dut a terme amb l’impuls del Consell Comarcal del Bages i amb fons europeus FEDER. D’altra banda, la Casa Torres Amat també exerceix com a centre d’acollida i difusió del Geoparc de la Catalunya Central. La recorregut es completa amb la visita a la part noble de la Casa Torres Amat, un espai que ja es podia visitar i que ara s’ha arreglat i netejat.

L’1 d’octubre de 2022, es va reobrir l’antic CAT de Sallent (Bages) convertit també en Centre de Visitants del Geoparc de la Catalunya Central. L’antic CAT de Sallent, edifici situat a la Botjosa (Sallent) que va promoure i construir Turisme de la Generalitat (2010) com a integrant d’una xarxa de punts turístics escampats arreu del país —els centres d’acollida turística, CAT—, es reformula després de gairebé una dècada d’inactivitat amb l’objectiu de donar a conèixer els principals valors geològics i els principals elements patrimonials i culturals (així com turístics) del territori, a més d’explicar què és un geoparc i com funciona la xarxa de geoparcs de la Unesco. El promotor del projecte ha estat el Consell Comarcal del Bages. Enguany se celebra el desè aniversari des que la Unesco va reconèixer el Geoparc de la Catalunya Central. A l’interior, s’han construït cinc plafons amb informació del territori i s’ha aprofitat material existent de l’anterior infraestructura expositiva (que havia estat sobre la industrialització i l’obrerisme català, atès que el CAT original tenia aquesta especialització) per oferir informació sobre el geoparc i la seva història geològica. També s’ha produït un audiovisual de cinc minuts de durada.

El 26 de novembre de 2022, va reobrir al públic la Mina de Petroli de Riutort, a Guardiola de Berguedà (Berguedà), després d’estar cinc anys tancada per una esllavissada. I ho fa amb la seguretat reforçada, mercès als treballs de restauració i protecció dels sostres i les parets realitzats per evitar nous despreniments, i evitar així una nova esllavissada com la de 2017, que va generar uns vint metres de pedra en una de les galeries, i que va obligar al tancament per precaució. També s’ha renovat la il·luminació, amb llums LED, i s'han posat sensors de CO₂ per garantir als visitants les condicions d’oxigen adients. El projecte de millora ha tingut un cost de 74.836 euros, finançat pel Consell Comarcal del Berguedà a través d’ajuts dels fons europeus FEDER i del Pla de Foment de Turisme. La mina de Riutort és un recurs turístic que depèn de l'Ajuntament de Guardiola de Berguedà, i que gestiona una empresa, CEO de Pedratour. És una de les poques mines subterrànies de petroli que hi ha al món i l'única visitable de l'estat espanyol; de fet, només n'hi ha dues a Europa. Són 380 metres de galeries excavades directament a la roca, a pic i pala, a principis del segle XX, i representen un testimoni de la revolució industrial a la comarca. Encara ara es pot veure com el petroli regalima per les roques. A les galeries també s'hi poden trobar restes de l'activitat minera com, per exemple, vagonetes de l'època. S’ha fet compatible la reobertura de la mina amb la salvaguarda de la colònia de ratpenats protegits que hi habiten, així com de la resta de fauna que s’hi troba, com lirons, salamandres o aranyes. També s’hi ha documentat la presència d'un bacteri (anomenat arqueobacteri) que s'alimenta de petroli. L'equipament va obrir portes al públic l'any 2004 i es va estar obert fins al 2017. Fins llavors, s'havien comptabilitzat més de 40.000 visites. La visita s'estructura en cinc parades. La primera és al centre d’acollida que es troba a l’exterior, estrenada l’any 2008. A la visita s’explica tot el procés d’explotació del petroli a la mina fins al trasllat als forns de destil·lació.

2.4. Museïtzació de jaciments arqueològics (a l’aire lliure) i de monuments

Al desembre de 2022, s’han enllestit les obres de restauració i d’adequació de la Vil·la Romana el Vilarenc (Calafell, Baix Penedès), consistents en la consolidació de les estructures i en aixecaments de murs i columnes per fer més entenedores les restes. El 2022 també s’han instal·lat plafons explicatius i una nova estació d’interpretació del jaciment.

S’han reactivat els treballs d’urgència per rehabilitar l’Amfiteatre Romà de Tarragona (Tarragonès), que gestiona l’ajuntament (Museu d’Història). A l’octubre de 2022, s’ha decidit desmuntar d’urgència una part de la graderia per risc d’esfondrament, a causa dels aiguats, que han agreujat la degradació de l’estructura, en mal estat des de fa anys (és una reconstrucció dels anys setanta). Al febrer de 2022, el monument ja va ser objecte d’una nova fase d’obres preventives i de manteniment, que es van centrar en la part nord-est. L’ajuntament va col·locar fa quatre anys una bastida per mirar de reforçar l’estructura de les graderies de l’amfiteatre, ja en una situació precària i amb poca estabilitat. A causa d’això, l’amfiteatre va estar tancat a la visita pública dos anys i va reobrir l’agost de 2021. Però la degradació no s’atura i finalment s’haurà d’enderrocar la graderia. Amb tot, l’amfiteatre continuarà obert al públic: es podrà visitar des de l'arena, a la sorra, però no es podrà accedir a les graderies.

3. Ciutat de Barcelona (museus públics)

3.1. Museus i equipaments municipals

L’1 de juny de 2022, l’Institut Municipal del Paisatge Urbà (Ajuntament de Barcelona) va obrir a la visita pública els Pavellons Güell, obra d’Antoni Gaudí (1884-1887), ubicats a la gran finca que el comte Güell tenia a Pedralbes. Els Pavellons Güell són propietat de la Universitat de Barcelona, que els va cedir a l’ajuntament a canvi que els restaurés i els obrís a les visites. El desembre de 2022, es van fer públiques, a través de La Vanguardia, les queixes de l’Associació d’Amics de Gaudí i de la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya per l’estat de deteriorament dels immobles. Es va evidenciar que les obres de restauració previstes anys enrere no s’havien realitzat, però les administracions s’han compromès a fer-les en els propers exercicis.

3.2. Altres museus públics

Mentre ha tornat a sorgir, a finals de 2022, el debat públic sobre la necessitat de la creació d’un autèntic Museu de les Arts Escèniques a la ciutat, la col·lecció que té aquest nom (MAE), propietat de l’Institut del Teatre (Diputació de Barcelona) i que es conserva —en forma de reserva no visitable— a la seu del mateix institut, va incorporant al seu fons noves col·leccions procedents de donacions de referents del sector. El 2022 en destaquen dues. La primera és el fons de la companyia de dansa Gelabert-Azzopardi (maig de 2022), que inclou vestuari (mes de dues-centes peces), fotografies, vídeos, gravacions, programes de mà, cartells, premis i figurins dels espectacles. La companyia ja va cedir al MAE l’any 2013 un primer fons de 180 peces de vestuari i 98 complements, i el 2021 una primera col·lecció de programes i fotografies. Bona part de l'arxiu es pot consultar al web del MAE, i s’està treballant en la digitalització dels programes i l’arxiu fotogràfic. La segona, rubricada el 28 de setembre de 2022, és la cessió del fons de l’actor i director (i exdirector del mateix institut) Hermann Bonnín (1935-2020), efectuada per la seva vídua, Sabine Dufrenoy, i la seva filla, la també actriu Nausica Bonnín. El fons està format per més de tres mil documents, entre els quals hi ha programes de mà, cartells, fotografies, vídeos, retalls de premsa, guions i esbossos escenogràfics, així com escrits diversos i correspondència. Part del fons s’ha digitalitzat i es pot consultar al web del museu.

4. Generalitat de Catalunya

El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) (Terrassa, Vallès Occidental) continua oferint noves exposicions estables a la seva seu. En el marc del projecte Tresors MNACTEC (un espai expositiu permanent que presenta les diverses col·leccions del museu a través d’un llenguatge innovador, basat en la tecnologia i les emocions), aquest any 2022 ha posat a disposició del públic la mostra de llarga durada Cafès, cafeters i cafeteres. Es tracta d’una exposició sensorial sobre l’evolució tècnica i social que ha significat la producció i el consum del cafè. S’hi exposen des dels antics molinets manuals fins a les màquines de càpsules actuals, amb un relat sobre la importància social que han tingut els cafès o el fet de prendre un cafè.

Igualment, aquest 2022 el museu ha obert al públic El Museu Ocult, un espai expositiu per conèixer les sales de reserva del MNACTEC. S’hi mostra la magnitud dels objectes i les col·leccions que conserva el centre, així com les sales de reserva on es conserven les col·leccions patrimonials del museu, i les tasques de restauració, conservació i documentació que s'hi duen a terme.

D’altra banda, a la Farga Palau (Ripoll, Ripollès), una de les seus del MNACTEC, s’ha estrenat, el 21 de desembre de 2022, una nova remodelació museogràfica, amb un nou sistema d’accés autònom al recinte. Mitjançant un codi, el visitant pot accedir al recinte i als elements interactius i audiovisuals. El nou sistema permet fer la visita de forma autònoma i lliure a l’espai patrimonial, mitjançant la introducció d’un codi que es facilita al Museu Etnogràfic de Ripoll i que obre l’accés al recinte i posa en funcionament els elements interactius i audiovisuals del recorregut museogràfic, de forma automàtica i sincronitzada. Aquesta remodelació ha comportat també la renovació de la il·luminació i els elements museogràfics, de descans, de seguretat i de videovigilància, així com la incorporació de dos vídeos, en quatre idiomes, que es projecten al mateix espai patrimonial. L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural —de qui depèn el MNACTEC— avaluarà aquesta experiència pionera (aplicada per primer cop a Catalunya) perquè es traslladi a altres espais patrimonials de Catalunya actualment tancats a la visita pública i que no disposen (o no volen disposar) de personal per obrir-los a la visita de forma regular. La gestió de la iniciativa està a càrrec del MNACTEC (titular de l’equipament), del Museu Etnogràfic de Ripoll (responsable de la gestió de les visites a la Farga Palau per encàrrec de l’ACdPC) i de l’Ajuntament de Ripoll. El projecte ha rebut el finançament d’un ajut europeu del programa POCTEFA-PYRFER. La inauguració del nou sistema d’accés és la primera fase d’un conjunt d’actuacions a la Farga Palau que s’executaran properament: el condicionament de l’espai exterior de les tres basses de funcionament hidràulic i el condicionament dels baixos de la casa adjacent a la Farga Palau —recentment adquirida per l’Ajuntament de Ripoll— com a espai d’acollida i serveis per als visitants. La Farga Palau de Ripoll va ser fundada com a farga de ferro al segle XVII i es va mantenir activa fins a l’any 1978. Conserva dos martinets instal·lats amb coixinets metàl·lics, mànec d’om i mall d’acer. El 1997, el MNACTEC va adquirir la farga i la va incorporar com a seu del museu.

El 2022, el Museu d’Història de Catalunya (Barcelona) ha continuat remodelant l’exposició permanent La memòria d’un país en determinades sales de la tercera planta (des del segle XVIII fins a la Catalunya contemporània). El projecte es realitzarà per fases en un termini de quatre anys. Durant l’any 2020, es va renovar la sala dedicada al segle XVIII i el gener del 2022 es va obrir la sala dedicada al segle XIX. A les sales del segle XIX s’ha construït una relat històric renovat i actualitzat en clau social. En aquesta nova presentació, es destaca la presència de les dones, els infants i les classes populars, explorant aspectes nous com l’oci, l’alimentació o el vestit, que permeten tenir una visió més àmplia de la societat del moment. L’objectiu d’aquesta nova presentació ha estat aconseguir un discurs inclusiu i amb perspectiva de gènere i una museografia respectuosa amb la diversitat funcional i amb criteris d’accessibilitat, potenciant una experiència emocional i lúdica amb la millora dels mòduls interactius i manipulables. S’ha incorporat, per exemple, una taula tàctil on es reprodueix el quadre «La nena obrera» en relleu, acompanyada per una audiodescripció a la qual es pot accedir a través d’un codi QR.

5. Altres museus

El 15 de desembre de 2022, el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal (Lleida, Segrià) va completar la nova exposició permanent del Gòtic (inaugurada el 14 de maig de 2021) amb dues noves peces: dues taules del Mestre de Vielha adquirides per la Diputació de Lleida i cedides al museu. D’aquesta manera, el museu continua desplegant el seu Pla d’Impuls, presentat el 25 de març de 2022, per fer front a la difícil situació de la col·lecció del museu després dels trasllats forçosos a l’Aragó de gran part dels fons romànics i gòtics procedents de les parròquies de la Franja i de Sixena.

6. Centres privats

6.1. Barcelona. Museus i fundacions

Barcelona disposa des del 20 de desembre de 2020 d’un nou espai permanent, d’exposicions, el Palau Martorell, un edifici neoclàssic situat al carrer Ample, número 11, que aposta per l’art i pels artistes contemporanis, i que tindrà una programació regular i permanent amb col·leccions internacionals, complementat amb un programa de conferències i activitats familiars. La mostra inaugural és sobre Sorolla i porta per títol Sorolla. Caçant impressions, amb 193 olis en petit format que pertanyen a la col·lecció del Museu Sorolla, programada fins al 5 de març de 2023. El Palau Martorell és una iniciativa privada dirigida per Jesús Rodríguez (Evolucionarte) i José Félix Bentz (president del Reial Cercle Artístic de Barcelona), dos gestors culturals amb una llarga trajectòria. L’immoble va ser construït entre 1886 i 1900 i havia estat antigament la seu de l’Antiga Societat del Crèdit Mercantil, i més recentment la de l’escola de disseny Elisava. Disposa de 1.600 m². Aquest centre podria omplir la demanda de mostres blockbuster, aquesta mena d’exposicions mediàtiques itinerants a nivell internacional que necessiten espais grans que Barcelona no té (s’han fet alguns intents a museus com el Marítim o el del Disseny, que no han funcionat).

6.2. Catalunya. Centres al territori

Al maig de 2022, coincidint amb el Dia Internacional dels Museus, es va presentar el projecte museogràfic i museològic del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (Solsonès), en el qual s'ha adequat l'espai expositiu de les pintures murals de Sant Quirze de Pedret, un cop restaurades. La nova museografia posa en valor aquest conjunt iconogràfic excepcional i millora la seva contextualització i interpretació. El museu continua treballant per millorar la visibilitat i l'accessibilitat de l'equipament, amb una nova entrada, i per a la reubicació de la sala d’exposicions temporals i el condicionament d’un espai addicional polivalent. 

Al maig de 2022, es van inaugurar les obres de museïtzació de la Capella de la Pietat del Museu Diocesà d’Urgell (la Seu d’Urgell, Alt Urgell). S’ha recuperat i adequat l’espai arquitectònic de la capella per acollir les obres d'art d'època moderna de la col·lecció, totes restaurades. També s'ha instal·lat un nou mobiliari, s’ha dissenyat una il·luminació específica i s'han renovat els elements interpretatius del recorregut museogràfic. Es tracta d’una primera actuació del projecte previst d’ampliació i renovació integral del museu.

El 20 de juny de 2022, es va inaugurar l'adequació museogràfica de les sales I i II del Museu Diocesà de Tarragona (Tarragonès). Amb aquesta actuació, es completa la primera fase de renovació museogràfica del museu, que ha permès ampliar la superfície expositiva, renovar els elements museogràfics i interpretatius i presentar prop d'un centenar de peces, des de la prehistòria fins al segle XIV, amb una ordenació temàtica i cronològica coherent. 

El 19 de novembre de 2022, es va inaugurar a Palau-Solità i Plegamans (Vallès Occidental) el Museu Internacional dels Titelles de Catalunya (MIT), una iniciativa privada que s’ha instal·lat en un equipament municipal, la Masia de Can Falguera, via concessió administrativa. El MIT és un projecte que neix de la mà d’una dona creadora, Teia Moner, de la companyia Teia Moner SCCL, que amb dues titellaires més ha definit un projecte que pretén ser un punt de trobada del món titellaire i un emplaçament on conflueixin totes les disciplines de les arts escèniques, visuals i plàstiques. El centre acull una col·lecció incomparable de titelles del món que inclou peces úniques i singulars dels segles XIX al XXI. L’objectiu és convertir l’espai en un museu dinàmic dedicat als titelles en tota la seva amplitud conceptual, i organitzar exposicions, visites guiades, tallers, activitats escolars, conferències, representacions, residències de creació i recerca, simpòsiums i trobades, entre moltes altres activitats. Durant el mes d’agost de 2022, van signar amb l’ajuntament un conveni de cessió d’aquest equipament municipal per un període de quinze anys, després que el ple municipal aprovés, el 29 de juny de 2022, l’adjudicació de la concessió demanial d’un espai de la masia. L’esmentada entitat és l’única empresa que es va presentar a la licitació convocada per l’ajuntament. L’adjudicatari pagarà un cànon mensual al consistori. El projecte presentat per la companyia incorpora l’organització de visites escolars i de visites històriques a la masia, el muntatge d’exposicions, la creació d’un centre de documentació i la programació de jornades i càpsules formatives, entre d’altres.

7. Memòria democràtica

Tot i que la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica inclou més de cent cinquanta punts (segons el mapa del Banc de la Memòria Democràtica de la Generalitat), el cert és que no tots són realment espais patrimonials i museïtzats. També hi ha simples plafons informatius o espais commemoratius a la via pública. La Xarxa, que coordina el Memorial Democràtic (que penja del Departament de Justícia), està composta quasi en la seva totalitat per espais municipals. Aquests equipaments van fent petites remodelacions i millores museogràfiques en els espais. Val a dir que des de 2021 la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat ha tornat a convocar subvencions per a inversions als espais de la xarxa. Les millores s’apliquen, per exemple, a defenses de costa, refugis o aeròdroms. Igualment, s’han fet diverses actuacions de senyalització (plafons). D’altra banda, molts ajuntaments han inaugurat espais memorials d’homenatge a la via pública, des de simples plaques fins a monuments escultòrics. El 2022, cal destacar els monuments següents: Cardedeu (inaugurat el 22 de gener), Sant Fruitós de Bages (30 de gener), Malgrat de Mar (29 de maig, en homenatge als brigadistes internacionals del vaixell Barcelona torpedinat pels franquistes davant la costa) i Cerdanyola del Vallès (21 de juny). El 2021, ho van fer Caldes de Montbui i Manlleu, entre d’altres.

A l’agost de 2022, un manifest reclamava la reobertura del Centre d’Interpretació de l’Hospital del Molar (el Molar, Priorat), realitzat per l’ajuntament, amb significatives subvencions públiques. Es va inaugurat el 2019 i va tancar el 2021.

I a tocar a Catalunya, l’1 de juliol de 2022, s’inaugurava el Centre d’Interpretació de la Línia del Cinca a Montsó (Osca).

Pel que fa a Barcelona, com hem dit a la introducció, seguim sense tenir notícies del projecte d’espai permanent de memòria a la Model, sobre la repressió i la tortura, i tampoc hi ha acord sobre fer un centre similar a la seu de la Policia Nacional a Via Laietana. Pel que fa al Memorial Democràtic de la Generalitat, se li acaba el lloguer de la seu de Barcelona el 2023, i està buscant-ne una de nova.