Guillem d'Efak Fullana Ferré , Norma Vélez San Juan
Publication date: 05/03/2026
Abstract
Entre el 20 i el 26 d’octubre de 2025, Catalunya va acollir Healing Arts Barcelona, la primera activació a l’Estat espanyol del programa internacional Healing Arts, impulsat pel Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Jameel Arts & Health Lab, en col·laboració amb l’Organització Mundial de la Salut. Concebut com una activació coral i descentralitzada, el projecte va convidar totes les institucions culturals, sanitàries, acadèmiques i comunitàries d’arreu del país a programar simultàniament activitats orientades a promoure el benestar i la salut, amb l’objectiu de fer visible la potència i la capil·laritat de l’ecosistema d’arts en salut a Catalunya.
L’article analitza el marc conceptual, l’abast territorial i la diversitat de formats de Healing Arts Barcelona, situant-lo en el context del moviment internacional d’arts i salut i posant el focus en el paper específic dels museus com a actius comunitaris de salut. A partir del cas català, es proposa una distinció operativa entre activitats d’Arts i Salut en sentit ampli i pràctiques d’Arts en Salut en sentit estricte. El text aborda també la rellevància de la mediació cultural en contextos de salut, el paper de la recerca i l’evidència científica, i la singularitat del sistema català d’atenció primària com a infraestructura clau per articular cultura, salut i comunitat.
Finalment, es reflexiona sobre el llegat del projecte i els reptes que obre per a la museologia contemporània, plantejant els museus com a infraestructures culturals capaces de contribuir, amb rigor i responsabilitat, a l’arquitectura pública de la salut i el benestar.
Keywords
Publication date: 30/03/2026
Abstract
La museografia arqueològica catalana ha tingut durant el segle XXI una expansió considerable i una renovació conceptual important, amb el desplegament de les fórmules immersives. A partir de la instauració de la democràcia es van generalitzar les museografies contextuals. Certament, la història dels nostres museus amb col·leccions arqueològiques comença als anys quaranta del segle XIX, concretament el 1844, amb els museus de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres a Barcelona i el de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. De manera incomprensible, no s’havia produït fins ara cap jornada de reflexió professional sobre l’evolució de les nostres museografies. Les Jornades sobre Museografia Arqueològica, organitzades pel Museu d’Arqueologia de Catalunya (17, 18 i 19 de setembre de 2025), esmenen aquesta anomalia. S’hi van tractar una gran varietat de formulacions arqueològiques: des de la museografia territorial, amb potents col·leccions i presentacions arqueològiques, passant per la museografia in situ (jaciments museïtzats i parcs arqueològics), fins als museus específicament arqueològics, sense oblidar un recorregut històric.
Keywords
Raquel Castellà i Perarnau , Jordi Principal
Publication date: 13/10/2026
Abstract
L’exposició El poble gitano de Catalunya: història i cultura, presentada al Museu d’Història de Catalunya (MHC), constitueix una experiència significativa per reflexionar sobre els límits i les potencialitats de la museologia social i participativa contemporània. El projecte parteix de la voluntat de fer visible una història llargament absent dels relats museístics i historiogràfics, però també de revisar les formes a través de les quals les institucions patrimonials construeixen, legitimen i transmeten aquests relats.
A partir d’un ampli procés de cocreació amb entitats, referents i membres de la comunitat gitana catalana, l’exposició incorpora testimonis, memòries orals, materials familiars i formes d’autorepresentació dins el discurs museogràfic. L’experiència planteja qüestions centrals per a la museologia contemporània: qui té dret a explicar la història, quines memòries són reconegudes institucionalment i fins a quin punt els museus estan disposats a compartir espais reals de decisió. L’experiència posa de manifest la necessitat de revisar no només els continguts dels museus, sinó també les formes de producció del relat històric i patrimonial.
Keywords
MNEMÒSINE REGISTRY 
