Antecedents

Santa Perpètua de Mogoda està ubicada a la zona plana del Vallès Occidental, i té una extensió de 15,83 km², marcada per les grans infraestructures que la connecten i els polígons industrials que embolcallen la població. El municipi actualment té 26.000 habitants.

La població ha sofert una important transformació demogràfica i urbanística, que defineix el municipi actual. Aquest canvi demogràfic es produeix durant els últims setanta anys, moment en què es transforma l’antiga societat agrícola (amb una antiguitat superior als sis mil anys) en la societat industrial actual.

Aquest canvi es produeix a molts dels municipis del Vallès i de tot Catalunya, però és especialment significatiu en aquestes contrades.

El municipi comptava des del 1936 amb un museu embrionari de patrimoni eclesiàstic promogut pel Ressò Perpetuenc i la Federació de Joves Cristians, que fou destrossat durant la Guerra Civil. Posteriorment, el 1969, es crea una primera exposició a l’antiga Biblioteca de l’Obra Social “la Caixa” amb les troballes arqueològiques més significatives, com ara dos enterraments del Neolític, una estela ibera amb inscripcions o el retaule medieval de l’església.

Va ser en aquest moment que l’alcalde de la ciutat proposa cedir un espai municipal per acollir aquestes peces. Era l’any 1971 i és el naixement del Museu Municipal Arqueològic i Etnològic de Santa Perpètua, que rep l’assessorament de la Diputació de Barcelona i de l’Institut de Prehistòria de la Universitat de Barcelona, i ocupa un espai municipal a l’actual plaça Francesc Macià (antic General Mola).(1)

El nou museu està format per la col·lecció de les troballes arqueològiques que el Grup pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua havia recollit. Aquesta entitat segueix viva actualment, com a Cercle de Recerques i Estudis Mogoda (CREM). En un primer moment va estar formada únicament pels historiadors locals Fermí Vinyals i Joan Morral. Ells inicien les prospeccions arqueològiques a Santa Perpètua als anys seixanta i conserven per al seu estudi les restes arqueològiques i els elements etnogràfics que troben al municipi, i formen així l’embrió de l’actual museu. Aquests estudiosos de la història local segueixen l’efervescència del moviment cultural de la Renaixença i del catalanisme de finals del segle XIX, i neixen intel·lectualment de les Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos Locals, iniciades a Martorell el 1950, que es constitueixen com a entitat oficial al 1969.

Trenta anys més tard, el 1999, el Grup pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua arriba a un acord amb l’Ajuntament per fer-li una cessió de la seva col·lecció, amb la condició que l’ens es faci càrrec de conservar-la, estudiar-la i difondre-la, i també de gestionar l’espai de l’exposició permanent. Des de llavors, l’Ajuntament l’ha gestionat dins el Fons d’Art Local.

En aquell moment, l’exposició i la seva col·lecció es traslladen a la Granja Soldevila, dins el nou complex sociocultural. Concretament, a la planta baixa de la nova biblioteca municipal. Aquest canvi també comporta el del model de gestió, perquè s’amplia l’horari d'obertura al públic, s’hi suma el servei de vigilància de seguretat i s’inicia un programa educatiu adreçat a les escoles, mitjançant tallers didàctics, per apropar-lo als ciutadans més petits.

Uns anys més tard, el 2011, es du a terme un canvi en l’exposició permanent i es crea una nova exposició que explica la història del municipi a través de les peces de la col·lecció local, Perpetuant la memòria. La voluntat d’aquesta nova exposició és actualitzar el llenguatge museogràfic de la mostra, així com seguir amb el fil temàtic de l’evolució del municipi.

Projecte estratègic municipal

És a partir del 2013 que el municipi projecta augmentar els serveis de l’actual museu i potenciar-lo en un projecte de ciutat, en el qual el patrimoni sigui el centre i el motor de transformació de la població. Aquesta proposta es defineix i s’engloba en el “Projecte turístic industrial Vapor Aranyó + Centre de la Indústria Viva”, que es presenta a les subvencions del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) del 2014-2020. (2)

Es tracta d’una intervenció de gran abast que inclou un conjunt d’actuacions orientades a desenvolupar l’estratègia del municipi en matèria econòmica, cultural i també de turisme. El projecte té com a objectiu activar turísticament el patrimoni local a partir d’una història transformadora universal, com és l’evolució del treball i l’impacte sobre la societat, posant especial èmfasi en el vessant femení. Alhora, aquest projecte pretén incidir directament sobre el patrimoni cultural, i especialment en el patrimoni arquitectònic, a través de recuperar-lo i activar-lo.

L’adjudicació d’aquest important suport econòmic permet iniciar la transformació del museu municipal. El procés de transformació gira a l’entorn de quatre eixos principals, amb la voluntat de convertir l’antiga exposició permanent en un museu complet, amb tots els seus serveis, i que permeti obtenir el registre oficial i el nom de museu, segons les condicions que estableix la Llei 17/1990 de Museus de la Generalitat de Catalunya.

Els pilars que marquen aquest canvi són:

- Nova localització.

- Nou projecte museològic.

- Ampliació de serveis per a la ciutadania.

- Ampliació de recursos.

Nova localització

L’antic museu estava emmarcat dins el complex cultural de la Granja, que acull en un mateix espai una sèrie d’equipaments culturals, com ara la Biblioteca Municipal, l’Escola Municipal de les Arts (EMA), dues sales d’exposicions temporals i dependències internes de l’Ajuntament a l’interior de l’edifici modernista de la Granja Soldevila.

El nou projecte preveu canviar d’edifici i, al mateix temps, traslladar-se de barri, concretament al del Centre Vila, i ubicar l’antic museu municipal a l’interior de l’antic recinte industrial Vapor Aranyó.

Aquest recinte industrial és propietat de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda des del 1999. Té una superfície de 5.891,30 m², i conté tots els edificis originals que tenia el recinte industrial, com ara dues naus, l’edifici de la quadra energètica i l’antiga xemeneia, juntament amb un espai interior, que formen tota una illa de l’eixample. Aquest recinte va ser catalogat l’any 2011 com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), per preservar aquesta joia del patrimoni industrial.

Els edificis del Vapor Aranyó van ser construïts entre els anys 1857 i 1872 per l’industrial barceloní Claudi Aranyó i Aranyó per acollir una de les seves empreses tèxtils.

En el moment d’iniciar el Projecte turístic industrial Vapor Aranyó + Centre de la Indústria Viva únicament està rehabilitada la xemeneia i un dels edificis, concretament la nau més baixa del recinte, d’una sola planta, inaugurada el 2004 i oberta a la ciutadania com a centre cívic del barri Centre Vila. En canvi, la nau alta no rehabilitada, formada per dues plantes, l’edifici de la Caldera i el jardí interior es trobaven tancats a la ciutadania i sense ús, però en bon estat de conservació, i contenien alguns elements patrimonials mobles.

Aquest recinte industrial és clau per a Santa Perpètua, ja que són els orígens de la industrialització al municipi. La primera empresa amb el model productiu imperant a l’època, la fàbrica. La seva instal·lació provoca la transformació d’un municipi de societat agrària a un de societat industrial.

El projecte de rehabilitació de la resta d’edificis s’inicia l’any 2019. Preveu la total rehabilitació de la nau alta del conjunt, format per dues plantes amb una extensió total de més de 1.400 m², així com de l’edifici de la quadra energètica de l’antiga fàbrica tèxtil, la qual conserva al seu interior la valuosa maquinària d’un caldera de vapor i la màquina de pistons, per transformar l’energia. Aquests elements patrimonials seran restaurats per poder-los conservar i difondre.

La rehabilitació i la recuperació del recinte fabril s’emmarquen també en la transformació del seu entorn i urbanització, per integrar-lo a la trama urbanística del barri, perquè esdevingui així un nou espai públic. Aquest projecte inclou la reconversió en carrer de vianants del vessant est de l’edifici i la transformació de l’antic pati del recinte en una gran plaça pública.

El canvi d’emplaçament per al nou museu permetrà ampliar substancialment els metres quadrats útils del nou equipament, però al mateix temps també permetrà disposar d’altres millores, com ara unes condicions ambientals controlades, sales per magatzems i altres espais d’usos interns, així com millores en l’accessibilitat gràcies a un ascensor i als metres necessaris per a l’ús de cadires de rodes.

Tanmateix, la rehabilitació arquitectònica es realitza sense tenir en compte algunes de les necessitats dels nous usos, ni els museístics ni els culturals. Per aquest motiu, a la fase de producció s’han de resoldre les dificultats acústiques de l’espai destinat a usos culturals, concerts, esdeveniments... i canviar la selecció d’algunes de les peces de la col·lecció que havien de formar part de l’exposició, pel pes excessiu.

Nou projecte museològic

El nou museu ha de ser l’eina fonamental per activar i donar a conèixer el llegat històric local, així com dignificar la col·lecció local, i és una reclamació de les entitats culturals del municipi.

Partint d’aquesta premissa, s’encarrega a una empresa especialitzada la nova proposta museològica del nou museu ubicat a la planta alta de la nau alta del Vapor Aranyó, amb la voluntat inicial de convertir la col·lecció local en una proposta transversal, que no només expliqui la història del municipi, sinó que aquest expliqui la història del nostre país, de manera que es transforma un projecte local en un d’abast nacional.

L’extern encarregat del projecte museològic inicial és el consultor, arqueòleg i historiador especialitzat en patrimoni industrial James Douet, el 2019. Aquesta proposta estableix les bases del nou museu, el futur Museu del Treball i la Indústria Viva (MTIV), centrat en dos eixos temàtics. El primer, explicar la història del treball de la nostra societat i, segon, impulsar a nivell patrimonial la Indústria Viva del nostre municipi, és a dir, posar en valor el patrimoni industrial de les empreses actuals del municipi, de manera que s’uneixen les dues branques del patrimoni industrial, la inactiva i l’activa.

Una vegada aprovades les bases del projecte museològic, amb el consens i el suport de tots els grups municipals, es licita la realització del projecte museogràfic per materialitzar aquestes idees. Es té la voluntat que el nou projecte museogràfic inclogui l’ús de noves tecnologies, sigui estimulant per a tots els públics, respecti l’espai arquitectònic on s’ubicarà i que disposi de part de les peces patrimonials de la col·lecció local. L’empresa que acaba executant aquesta proposta és STOA, Propostes Culturals i Turístiques SL, amb la coordinació general de Jordi Padró, l’arquitectura i el disseny museogràfic de l’arquitecta Arantxa Mogilnicki i l’arquitecte tècnic David Martín. Tot el procés d’elaboració del canvi museològic és tutelat per l’equip de Cultura de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.

Ampliació de serveis per a la ciutadania

La transformació també inclou l’ampliació dels serveis de l’antic museu per ampliar els serveis a la ciutadania i, així, al mateix temps convertir-se en un museu oficial. Aquesta ampliació de serveis inclou:

- Servei educatiu 360º.

- Sala de consulta, tant de la col·lecció com del fons documental del museu.

-Sala pròpia d’exposicions temporals..

-Millores en l’accessibilitat.

A més d’aquests serveis per a la ciutadania, inclou altres serveis d’ús intern, com els espais interns de treball per a l’equip humà que configurarà el nou museu.

Inicialment, els nous serveis públics no estaven previstos al projecte inicial de rehabilitació arquitectònica de la nau gran del Vapor. En canvi, sí que estava prevista la rehabilitació de la planta baixa de la Nau Gran per convertir-se en un espai diàfan i polivalent, amb la voluntat de transformar-se en un nou espai escènic per al municipi. Aquest nou espai, anomenat Sala Telers, acollirà la nova programació musical del municipi, l’Efímera, i, al mateix temps, serà d’ús per a activitats puntuals del museu.

El 2022 es decideix que per ampliar els serveis a la ciutadania i crear una sala d’exposicions temporals pròpia, un espai de consulta i arxiu per a investigadors, s’ha d’ampliar la superfície útil per al museu. Per aquesta raó, es projecta l’adequació de les antigues dependències del Centre Cívic, ubicat a la Nau Baixa del Vapor Aranyó, per fer front als nous serveis i usos.

Aquest canvi provoca el traslladat de l’antic centre cívic a un altre edifici municipal, i així se centralitzen els serveis del nou equipament dins el mateix recinte industrial i es crea una circulació còmoda per als usuaris.

Per definir tots els nous usos, se sol·licita el suport tècnic a la Diputació de Barcelona i es realitza l’estudi del pla d’usos general del recinte industrial Vapor Aranyó, “El Centre Vapor Aranyó: Reptes i oportunitats en clau cultural”, realitzat entre els mesos de maig del 2022 i el març del 2023. (3)

La transformació d’aquests nous espais actualment es troba en la fase prèvia d’execució de les obres d’adequació, i es té previst poder-los inaugurar a mitjans del 2024.

En paral·lel, s’ha iniciat el Servei Educatiu del nou museu. En primer lloc, s’han creat les bases d’aquest nou servei a través de la col·laboració de l’empresa especialitzada Adhoc Cultura. Aquesta proposta s’ha dut a terme de forma participativa amb la col·laboració de diversos tècnics interns de l’Ajuntament involucrats de forma transversal en el museu i els docents del municipi, que han participat en unes sessions participatives per traslladar idees i propostes per al nou servei.

Aquest servei educatiu vol fer un pas endavant respecte a l’anterior i especialitzar-se en la nova temàtica del museu i no només en el patrimoni local, així com adaptar-se al nou currículum escolar i a les necessitats dels centres educatius.

Per fer possible un equipament accessible, es va iniciar el 2021 l’assessorament d’accessibilitat a través del projecte MUSA, aplicat al projecte inicial, que segueix obert per millorar les mancances que es tenen actualment. Tanmateix, l’equipament actualment és accessible per a persones amb mobilitat reduïda i els audiovisuals tenen subtítols, per a l’ús de persones amb dificultats auditives.

Ampliació de recursos

Tot i esmentar-lo en l’últim lloc, aquest pilar és el més important. Els recursos interns destinats al nou museu han de ser tant econòmics com humans i materials.

A la primavera del 2022 es va efectuar l’estudi del Pla de gestió i viabilitat econòmica del MTIV, (4) 

gràcies al suport de la Diputació de Barcelona, que defineix el model de gestió del museu, així com una aproximació pressupostària i la seva viabilitat. Aquest estudi ens ha permès estructurar totes les necessitats econòmiques del nou equipament, marcar-ne els objectius per fases i tenir-les en compte als pressupostos interns del municipi, a més de determinar el model de gestió en relació amb els recursos humans d’aquest equipament.

En un primer moment, els recursos destinats a aquesta transformació han estat aportats per l’Àrea de Cultura i l’Àrea d’Inversions de l’Ajuntament. Però ara, en l’etapa de gestió del nou equipament, recauran majoritàriament en l’Àrea de Cultura.

Aquests recursos econòmics, però, no només seran interns, sinó que una part han de ser externs, derivats de les vendes d’entrades, dels productes de marxandatge i del lloguer d’alguns dels espais del nou equipament.

Partint d’aquests quatre eixos, es posa en valor el patrimoni cultural municipal, que permetrà crear un nou producte turístic al municipi de Santa Perpètua de Mogoda.

El nou equipament

El març del 2023 s’inaugura el Museu del Treball i la Indústria Viva (MTIV) a la ciutadania, format per les exposicions permanents del Vapor Aranyó i la de la Granja Soldevila, que disposa dels serveis bàsics d’atenció al públic i d’activitats complementàries per dinamitzar-lo.

La Granja Soldevila és una de les dues subseus del museu. L’exposició permanent ocupa tres dependències de la planta baixa de l’edifici modernista i l’espai de l’antiga formatgeria. Aquest nou espai museístic ens explica la història d’aquest edifici emblemàtic, amb més de nou-cents anys d’història i l’exemple d’explotació ramadera i agrícola per a ús industrial que implementa Pere Soldevila el 1874, com a un nou model de treball i de mostra de colònia agrària.

En un futur, les seus del museu s’han d’ampliar amb la incorporació d’un espai a la zona de l’antiga rectoria de l’església de Santa Maria de Santiga. Actualment aquesta seu es troba en una fase prèvia, ja que tot just s’han fet els treballs d’adequació estructural dels edificis annexos. Això farà possible executar la fase de prospeccions i intervencions arqueològiques, que permetran relatar millor el passat romà d’aquest emplaçament, origen del municipi actual i així poder realitzar la segona fase d’adequació arquitectònica i museogràfica.

Les seus del museu són uns altres conjunts arquitectònics significatius del patrimoni cultural de Santa Perpètua que es posen en valor, obrint-los al públic de forma regular i conservant-los per a les generacions futures. Cadascun d’aquests edificis patrimonials destinarà un espai museïtzat amb un enfocament temàtic divers, amb l’objectiu de complementar diferents aspectes del discurs general del Museu del Treball i al Indústria Viva (MTIV), configurant així una oferta museística radial al municipi.

L’exposició permanent del MTIV: estructura i relat

L’exposició permanent del Museu del Treball i la Indústria Viva (MTIV) ocupa la totalitat de la planta alta de la nau gran del Vapor Aranyó, amb una superfície útil de 510,34 m². El discurs expositiu i el seu disseny s’adapten a la seva arquitectura, mantenint i potenciant l’edifici i la seva estructura com a part de l’exposició. Aquesta planta destaca per trobar-se a sota coberta i amb una estructura de crugies que marca la configuració de l’espai.

La proposta museològica ens explica l’impacte i l’evolució del treball i la industrialització a la societat posant l’accent en el trajecte de la dona en el món laboral. L’exposició s’estructura en dos grans àmbits temàtics, el treball i l’oci, que es van complementant i dialoguen al llarg del recorregut en una forma circular. D’aquesta manera, l’abast cronològic va des de la prehistòria fins als nostres dies, fent especial èmfasi en l’època en què el territori va evolucionar des d'un poble rural dedicat a l’agricultura i la ramaderia fins a un municipi amb un fort accent industrial i logístic. El concepte del treball es tracta de forma transversal, enllaçant el treball laboral remunerat amb el treball familiar domèstic, contraposant-lo al temps lliure i d’oci.

Quant als mitjans expositius, la museografia proposada inclou sistemes de presentació i d’interpretació diversos. Es complementa la presència de suports gràfics i recursos audiovisuals amb l’arquitectura de l’edifici i amb l’exhibició d’objectes originals de la col·lecció del fons patrimonial, així com de noves adquisicions.

L’exposició combina objectes originals del treball a Santa Perpètua de Mogoda ―eines, màquines, productes― amb les últimes tècniques de reproducció digital per ajudar els visitants a entendre com i per què es treballava.

Els recursos audiovisuals presents a l’exposició estan formats per:

- Audiovisual que contraposa la família productora amb la domèstica.

- Audiovisual gràfic amb imatges de dones treballant a la rereguarda durant el període de guerra.

- Audiovisual immersiu sobre el futur del treball, on es planteja una sèrie de preguntes i reptes sobre el futur, el treball i les noves realitats protagonitzades per la intel·ligència audiovisual.

L’àmbit principal és el del treball, estructurat a les crugies originals de la planta, formant 8 àmbits de forma cronològica. Són aquests, amb els seus subàmbits:

El propòsit

El món rural

  - Recol·lectors i caçadors. 50.000 a 550 aC.

  - Treball amb bronze, ferro i ceràmica. 550 aC a 550 dC.

  - El naixement del poble. Edat mitjana 550-1800.

El treball i la vida familiar

  - La família productora.

  - Família productora-consumidora.

  - La família consumidora.

La primera industrialització

  - La mecanització del treball rural. 1800-1930.

  - Al ritme de les màquines 1800-1930.

  - El conflicte laboral.

  - Cosiu o escriviu?

Altres maneres de treballar

  - El treball col·lectivitzat (1936-1939).

  - Les labors femenines (1939-1959).

L’arrencada industrial

  - Emprenedors perpetuencs (1960 a 1980).

  - Del treball analògic al digital.

Quin futur té el treball?

  - L’oci

Aquest àmbit es troba unificat en l’espai central de l’exposició, contraposant-se així a cada període històric que tracta el món del treball.

L’exposició permanent del MTIV / Granja: estructura i relat

Aquesta exposició, ubicada a la Granja Soldevila, està formada per tres àmbits que es complementen:

Una granja modernista. On s’explica l’origen de l’edifici, i els canvis que hi realitza la família Soldevila en el moment d’adquirir-la, tant a l’edifici residencial com a la zona de la Granja.

El naixement de la dieta moderna. Es destaca el canvi d’alimentació que es produeix a inicis de segle, els seus productes i els nous utensilis.

La formatgeria. La recreació de l’antiga formatgeria en un dels seus espais originals.

La col·lecció

Per fer les dues exposicions s’utilitza part de les peces de l’antiga exposició permanent, així com part de la col·lecció local. Abans d’exposar-les, totes s’han restaurat i se n’han estudiat les condicions òptimes per a la seva conservació preventiva en el nou espai expositiu.

Aquesta restauració ha estat possible gràcies al suport extern de diverses professionals, ja que el museu no compta amb un equip propi. Han estat Sara Hernández, Elena Carnero i l’equip de les empreses Kreit. Conservació i Restauració i Chroma. Restauració del Patrimoni Arquitectònic.

La resta de peces de la col·lecció del museu no exposades es conserven als dipòsits municipals. Per millorar l’emmagatzematge i, sobretot, controlar les condicions ambientals, l’equip del MTIV està treballant amb el trasllat d’aquestes peces a unes noves instal·lacions. Aquest trasllat també provocarà una nova organització de les reserves i la gestió de les col·leccions.

Així mateix, en els últims mesos, el fons del museu s’ha ampliat gràcies al degoteig constant de donacions de perpetuencs i perpetuenques que volen oferir les seves peces al nou equipament. Aquest fet ha provocat la necessitat de prioritzar la creació d’una política d’adquisicions pròpia que determini les pautes de les col·leccions futures que el museu vol conservar.

Indústria Viva

La proposta d’Indústria Viva neix de la voluntat de donar a conèixer les empreses del nostre municipi, és a dir, les formes de treball actuals. Una indústria múltiple i de sectors diversos.

Aquesta proposta no és exclusiu del municipi, sinó que és una de les branques del turisme industrial, que potencien molts municipis. En canvi, si que és un tret diferencial que es lideri des del museu municipal.

La voluntat del MTIV és unir el passat industrial amb el present. Per apropar a la ciutadania aquest patrimoni industrial, el MTIV està treballant en un programa que posarà en relleu la importància d’algunes de les empreses ubicades al municipi, fent-les visitables, ja sigui in situ o dins la seu principal del museu, a través de noves tecnologies.

Aquesta particularitat fa que sigui un programa a desenvolupar de forma transversal amb altres àrees de l’ajuntament. És un programa estratègic de ciutat que involucra els departaments següents: Promoció Local i Turisme, Desenvolupament Local i Comerç, Planificació Estratègica, Presidència i Cultura.

Actualment, el programa es troba en fase de construcció definir-ne els objectius, el públic i el pla d’acció estratègica perquè es desenvolupi els propers quatre anys.

Reptes i oportunitats

El nou Museu del Treball i la Indústria Viva (MTIV) neix amb la voluntat de fer-se un lloc dins l’atapeït entramat dels museus catalans. Una estructura saturada per petits projectes locals singulars.

La proposta, però, aborda una temàtica única, ja que és el primer a Catalunya i a tot l’Estat espanyol que es dedica amb exclusivitat al treball. Aquest fet diferencial ha de permetre un posicionament com a referent.

En un primer moment, el nou equipament, però, vol posicionar-se dins la seva ciutadania i l’entorn més proper, ja que es pretén que els perpetuencs es facin seu el nou equipament, que el dotin de contingut i de relat.

Al mateix temps, però, no es vol funcionar de forma aïllada i únicament amb una mirada local, just al contrari. És per aquest motiu que es té la voluntat que s’uneixi a les xarxes de museus que són la referència. En primer lloc, a la Xarxa de Museus Locals (XML) de la Diputació de Barcelona, actualment en fase de revisió de les bases, però es té l’esperança d’una unió propera. En segon lloc, dins la xarxa temàtica dels museus industrials de Catalunya, dins el sistema territorial de museus industrials encapçalada pel Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNCTEC).

Amb totes dues xarxes s’han iniciat relacions des del moment embrionari del nou museu per teixir-hi relacions i crear-hi sinergies en el desenvolupament i la gestió del nou equipament museístic.

Inicis, acollida i activitats

Des de l’inici, l’acollida del nou equipament ha estat molt positiva per part dels habitants del municipi, que han participat de forma massiva en totes les activitats que hem organitzat, tant les de caràcter patrimonial com d’altres de més lúdiques i festives.

S’és conscient que en aquesta primera fase d’obertura, en la qual no s’han dut a terme encara campanyes de promoció, és bàsica la proximitat amb els habitants del municipi, ja que ells en seran els primers prescriptors.

D’altra banda, aquesta tardor es farà el pla de comunicació del museu, amb la creació de la seva pàgina web i altres elements comunicatius que permetran iniciar les campanyes de promoció a un segon nivell i ampliar-se al territori comarcal i a tot Catalunya, i no únicament al nivell local com fins ara.

Conclusions

Fins ara, s’han fet realitat molts dels projectes que es van iniciar fa més de quatre anys amb la voluntat de transformar l’antiga exposició del fons d’art de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda en un nou equipament museístic. La inauguració del nou equipament la primavera passada fou un punt final en el projecte, en què l’equipament quedava inaugurat amb alguns dels serveis en funcionament, però, al mateix temps, va ser un punt d’inici i d’inflexió, perquè s’iniciava l’etapa de gestió, dinamització i consolidació del projecte.

El repte diari des de l’obertura és oferir de forma continuada propostes que engresquin els futurs visitants i que faci que s’acostin a les seus.

S’enceta la tardor del 2023 amb moltes il·lusions i noves accions a dur a terme: iniciar la comunicació exterior de l’equipament, traslladar la col·lecció a les noves instal·lacions d’emmagatzematge, començar les propostes educatives per als centres escolars del municipi i engegar les activitats programades de forma estable per a famílies i ciutadania en general.

És una nova etapa clau per a l’equipament, perquè s’estan creant les bases del nou museu, que vol transcendir a un nivell més ampli i ser un orgull per a tots els perpetuencs i perpetuenques.

Notes