El febrer del 2021, el Museu Pau Casals va tancar les portes per iniciar les obres de rehabilitació arquitectònica i museogràfica que van permetre resoldre problemes de patologies en l’arquitectura de l’edifici històric, i alhora renovar instal·lacions de climatització, enllumenat, control de sistemes, seguretat i equipament tècnic. L’edifici històric necessitava una intervenció important per resoldre problemes estructurals i renovar les instal·lacions greument afectades per la proximitat del mar. Això va permetre fer una renovació museogràfica per oferir un nou relat comunicatiu amb un discurs museològic amb nous continguts audiovisuals i interactius, però respectant el concepte inicial de mantenir un equilibri entre la personalitat d’una casa històrica i la comunicació museística actual.

El projecte, inaugurat el 22 de juny de 2022, ha estat finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en el marc inicial del projecte de rehabilitació arquitectònica i museogràfica PO FEDER de Catalunya 2014‐2020 d’operacions en l’àmbit dels equipaments museístics, amb el cofinançament de la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament del Vendrell.

Breu història de la casa

La casa d’estiueig de Sant Salvador, actual Museu Pau Casals, va ser un espai de repòs per al músic, però és, sobretot, el lloc i el llegat definitius per explicar i entendre qui va ser Pau Casals com a home, com a músic i com a defensor de la pau.

Pau Casals va deixar la casa d’estiueig de Sant Salvador impregnada de la seva essència com a persona i com a músic. Aquesta casa tenia per a ell un valor incalculable perquè constituïa l’enllaç perpetu amb la seva terra i la seva infantesa: “Onsevulga que m’hagi trobat, en el curs dels meus viatges, tant l’ermita i la platja de Sant Salvador com la vida del Vendrell han exercit dintre meu una poderosa atracció. Una atracció que evocava —evoca encara— el món meravellós de la infantesa”.

La catedràtica del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona Mireia Freixa diu, a l’article “Una casa per a un artista”, que “la casa [dels grans artistes] —l’estudi o el taller— és l’espai íntim i tancat, l’úter misteriós, que justifica i ens fa entendre tant el personatge com la seva obra”. La Vil·la Casals, al barri marítim de Sant Salvador (el Vendrell), a tocar del passeig i la platja, respon fidelment a aquesta afirmació. Tot i que no en va poder gaudir gaire temps, perquè va esclatar la Guerra Civil i va haver-se d’exiliar l’any 1939, Pau Casals hi va dipositar l’ànima: tot el que ell era com a persona i com a músic. I la casa, així com el seu contingut i l’entorn immediat, trasllada aquesta informació a tots aquells que la visiten, actualment com a Museu Pau Casals.(1)

El mateix Pau Casals va deixar per escrit aquest lligam estret i apassionat amb la Vil·la Casals en una carta adreçada a Lluís Companys el 14 de gener de 1939 —a la recta final de la Guerra Civil—, en la qual demanava al president de la Generalitat que salvaguardés el contingut de la casa, en cas que fos necessari: “Aquesta casa no conté riqueses materials. És l’expressió i la síntesi de la meva vida de català i d’artista i el més modest objecte hi parla de sentiment”.

Una casa davant del mar, un paisatge, un artista i dos conceptes (casa i llegat) que ens ajuden a discernir per què el Museu Pau Casals és l’espai més idoni per conèixer de prop Pau Casals i la seva obra. S’hi sumen la força de la personalitat i de l’enorme llegat musical i humanístic de Pau Casals, i la força del lloc, amb els blaus i la remor del mar, el cel i la llum d’aquest indret especial amarat de la bellesa de la natura.

De casa a museu

La història de la casa comença l’any 1908, amb la primera planificació urbanística del barri marítim de Sant Salvador, a càrrec de l’arquitecte Francisco Solà i Gené (1875-1948), i la compra d’uns terrenys per part de Casals. A finals de l’any següent signaria el contracte de construcció, que seria projectada pel mateix Solà. La casa es va començar a construir a primers del 1910 i les obres van acabar a finals d’any. L’any 1911 Pau Casals hi va passar el seu primer estiu amb la seva mare i els seus germans. Però la casa va continuar evolucionant amb la construcció d’una una pista de tenis, un hort i les cases de convidats. La reforma definitiva arribaria als anys 30, quan Pau Casals va encarregar les obres d’ampliació a l’arquitecte Antoni Puig Gairalt (1887-1935). La intervenció de Puig Gairalt està estretament lligada al projecte de vida i professional de Pau Casals, que a partir dels anys 20 s’estableix a Barcelona per crear l’Orquestra Pau Casals i anys més tard l’Associació Obrera de Concerts. El músic passava cada cop més temps a la seva casa de Sant Salvador i de casa d’estiueig la va voler convertir en la seva llar.

La reforma de Puig Gairalt es va iniciar el 1932 amb el projecte de la galeria de ponent, el jardí amb una galeria d’escultures, un mirador amb vistes al mar i una nova ala a la zona de llevant que acollia la Sala de Concerts, la Sala del Vigatà, on es va instal·lar un esplèndid conjunt de pintures del segle XVIII de l’artista Francesc Pla, el Vigatà, i la Sala del Sentiment. Una casa que, al llarg dels anys, ell mateix va anar concebent com un petit museu on exposava els seus records més preuats. Així ho relata el diari El Baix Penedès de l’any 1934 arran d’una visita del Centre Catalanista Republicà: “Casals s’esmerà per complaure els seus visitants, mostrant-los el bo i millor que guarda a les seves col·leccions i que són la base del museu que va muntant”.

El gener del 1939, poc després de donar per acabada la casa i amb la imminent entrada de les tropes franquistes a Barcelona, Casals es va exiliar a Prada de Conflent, al sud de França, i no hi va tornar a viure mai més.

Després de l’any 1939 la seva família va tenir cura de la casa fins a la seva reobertura com a casa-museu.

Des de Puerto Rico, on Casals vivia exiliat des del 1956, va crear, juntament amb la seva esposa Marta Casals, la Fundació Pau Casals, amb l’objectiu de preservar la casa i el seu llegat. Amb aquesta voluntat, entre el 1974 i el 1976 la casa es va obrir al públic sota la gestió de la Fundació Privada Pau Casals.

Evolució del museu

A finals dels anys noranta es va realitzar la primera gran renovació arquitectònica de la casa amb un nou projecte museogràfic, que es va inaugurar el 2 de juny de 2001. En aquesta nova etapa, el museu es va dotar d’una petita estructura professional i s’inicià una trajectòria de normalització com a organització museística: curadoria, conservació i documentació del fons, conceptualització i establiment d’una proposta de valor de l’exposició permanent amb un relat centrat en la biografia de Pau Casals com a músic i com a personatge universal del segle XX. La intervenció va permetre incorporar l’equipament al Registre de Museus de Catalunya i iniciar una etapa de gestió professional.

Al llarg d’una dècada es conceptualitza i es desenvolupa un programa educatiu que amb el temps aconsegueix una repercussió notable i una alta fidelització d’escoles. A partir del 2010 es consolida una programació amb un conjunt d’activitats, tallers familiars, programació estable i serveis com la botiga i el restaurant, que el converteixen en un espai de referència del territori.

L’any 2017 es realitza un benchmarking sobre museus dedicats a músics, i es comprova que el Museu Pau Casals, inaugurat el 2 de juny de 2001, formava part del grup dels deu millors museus d’Europa dedicats a un músic, i es valora la carta de serveis, la força del lloc, l’experiència qualitativa de la visita i la importància del personatge.

L’any 2019 l’edifici històric va ser declarat Bé Cultural d’Interès Local per l’Ajuntament del Vendrell i el 2020 el museu va ser qualificat com a Museu d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya, per la seva importància i el valor del conjunt de béns que conserva.

Vint anys després d’aquella primera intervenció, diferents patologies a l’edifici i la important degradació d’elements arquitectònics i de les instal·lacions pels efectes de la ubicació de l’edifici davant del mar van fer necessària una nova intervenció i alhora una renovació de la museografia, amb nous continguts audiovisuals i una nova presentació actualitzada de l’exposició permanent, que connectés amb major força el llegat i la figura de Pau Casals amb les noves generacions.

En la redacció, planificació i desenvolupament del projecte hi ha participat tot l’equip tècnic de la Fundació Pau Casals i diferents professionals i empreses amb una llarga experiència.(2)

Projecte de rehabilitació arquitectònica i museogràfica

La Vil·la Casals és un edifici noucentista d’una importància i significació arquitectònica, històrica i simbòlica remarcable, unit a un dels noms més importants de la cultura catalana: Pau Casals. L’edifici i el disseny del jardí van ser construïts en dues fases, una que s’inicià l’any 1909 i la segona als anys 30, amb el resultat final d’un espai únic, d’un alt valor arquitectònic i simbòlic.

L’edifici i el jardí són una magnífica expressió de l’arquitectura noucentista, un dels edificis històrics més importants del terme municipal del Vendrell, i amb una dimensió de projecció nacional i internacional indiscutible.

Els valors del conjunt estan reforçats per la seva ubicació a la platja de Sant Salvador, amb una identitat que expressa el diàleg entre el corrent noucentista i l’enorme personalitat de Casals que va traspuar a l’encàrrec a l’arquitecte.

En aquest sentit, abans de redactar el projecte de rehabilitació arquitectònica i renovació museogràfica, es va realitzar un projecte de recerca sobre l’arquitectura de l’edifici històric. Això va permetre al projecte recuperar amb més força l’esperit original de la casa i els jardins, incorporant solucions i elements arquitectònics originals, permetent un major diàleg entre els espais interiors i l’exterior (jardins i platja) i fent més emotiva la visita.

El projecte de renovació arquitectònica recull un conjunt d'operacions que han estat necessàriament lligades i imbricades en les seves determinacions destinades a actualitzar i/o complementar el que el museu pretén transmetre sobre la figura i la música de Pau Casals. Aquestes operacions remarquen dos criteris d’intervenció principals:

1. La conservació de l’arquitectura preexistent.
2. La millora de les instal·lacions existents.

Els objectius principals que van guiar la intervenció són:

• Fer front als danys que produeix un entorn d'una certa agressivitat com és el marí, sumat a la humitat, el vent i el sol que requereixen arquitectures amb un permanent manteniment per garantir-ne el correcte funcionament.
• Renovar les instal·lacions amb les quals es va dotar l’any 2001 els edificis, que havien quedat obsoletes i no adequades a les normatives vigents, i alhora amb unes prestacions limitades d'uns equips en fase crítica de funcionament.
• Una materialització més d'acord amb el principal criteri d’equilibri entre la recuperació arquitectònica i la funció expositiva: mostrar els espais quotidians usats pel gran músic com a vehicle per a transmetre la seva vida i personalitat, fent-ne partícips els visitants.
• El disseny d'un pla de manteniment d'acord amb les característiques de l'arquitectura i les instal·lacions i els processos de deterioració més comunes als quals es troba sotmès l’edifici i les instal·lacions.

Els criteris que van regir en les intervencions projectades estan en relació amb la recuperació de les arquitectures originals, i incorporen detalls que en milloren la percepció, com ara decoració de sostres i parets, il·luminació, incorporació de l'ala oest amb vista al jardí, patis interiors, etcètera, amb dos objectius bàsics:

1. La compatibilitat de tractaments a dur a terme amb la materialitat construïda.
2. La seva eficàcia en relació als costos necessaris per al seu manteniment.

Proposta de renovació museogràfica

Amb l’actualització museogràfica, el museu ha apostat per apropar el llegat musical i els valors humanístics de Casals d’una forma actualitzada incorporant nous elements i continguts al voltant de la seva figura. La nova museografia dona l’oportunitat al visitant de gaudir de la música interpretada i dirigida per Pau Casals de manera més emotiva. Una proposta museogràfica que s’ha dissenyat mantenint l’esperit de la casa, actualitzant-ne la presentació i, alhora, preservant el caràcter acollidor tan distintiu del Museu Pau Casals.

La singularitat de l’espai, la ubicació davant del mar i la col·lecció que s’hi conserva són elements que fan del museu un equipament únic. La renovació del projecte museogràfic requeria no només l’actualització dels elements de la museografia sinó, també, una renovació del relat. El nou projecte abandona el discurs purament cronològic per explicar i transmetre la figura de Pau Casals de forma més conceptual. D’aquesta manera els continguts han estat articulats en dos grans blocs temàtics: “Pau Casals com a gran músic” i “Pau Casals, com a figura compromesa per la pau, la democràcia i els drets humans”.

Aquesta doble vessant, que per una banda és emotiva i per l’altra és transmissora de missatges, és la que desenvolupa el discurs general del nou museu, atenent en tot moment a la seva dimensió d’intèrpret, director, compositor i mestre i per altra banda la seva defensa de la pau, la dignitat de les persones i la democràcia, millorant la connexió del seu discurs universal amb l’actualitat contemporània i les noves generacions. D’altra banda, no s’ha d’oblidar que el museu s’ubica a la casa original de Pau Casals, i en aquest sentit la força del lloc i la connexió amb el Vendrell i Sant Salvador també són elements importants a tenir en compte a nivell museogràfic. Casals va ser un personatge universal que mai va oblidar la seva connexió emocional amb el Vendrell, i amb la platja de Sant Salvador. Aquesta dimensió “local” és una de les característiques que ofereix la visita del nou Museu Pau Casals.

La recent digitalització del fons documental ha permès incorporar noves solucions tecnològiques, amb nous audiovisuals i elements interactius que incrementen la “presència” i proximitat del llegat viu de Pau Casals amb els visitants.

El discurs expositiu s’articula a través dels espais originals de la casa, que marquen el sentit de la visita. El recorregut el formen dotze sales, on s’exposen documents i objectes originals, combinats amb elements audiovisuals i interactius que complementen la lectura del discurs museològic. A més, el museu incorpora una nova sala de descans i consulta, on el visitant pot escoltar i veure enregistraments audiovisuals originals de Pau Casals, gaudint de la visió del jardí de la casa, que Casals va dedicar a la seva mare.

Totes les sales es troben a la planta baixa de l’edifici i són accessibles. En aquest sentit, s’ha mantingut un equilibri entre el caràcter històric de l’edifici i la normativa d’accessibilitat.

Un element fonamental ha estat la “presència” de Pau Casals en el relat expositiu. Totes les frases que hi apareixen estan escrites per Pau Casals, extretes dels seus documents i llibres. De la mateixa manera, les músiques que se senten al llarg de la visita són interpretacions de Pau Casals o obres dirigides per ell que han estat recuperades dels arxius històrics.

El primer espai del museu (sales 1 i 2) és de presentació de la casa i de Pau Casals en totes les seves dimensions de músic: intèrpret, director, compositor i mestre, i d’home de pau, a través d’un gran audiovisuals immersiu que es projecta a les quatre grans parets d’aquest espai que, només entrar, evoca la vinculació directa que tenia la casa amb el mar. Un pròleg audiovisual inicial que permet veure imatges fotogràfiques originals de quan Pau Casals vivia a la casa. D’aquesta manera es transmet l’ambient íntim de la Vil·la Casals.

El recorregut del museu segueix a la Sala 3, “El descobriment del violoncel”. En aquest àmbit s’expliquen els inicis musicals de Pau Casals de la mà del seu pare, Carles Casals Riba. El descobriment del violoncel i les suites de Bach, la importància de Casals com a intèrpret i les seves innovacions tècniques i expressives. El elements museogràfics utilitzats són una combinació d’objectes originals, com la carabasseta i el seu primer violoncel, documentació original en vitrines i una projecció audiovisual a la paret que a través de la música, les imatges i les frases del propi Pau Casals ens va introduint i explicant el relat.

Seguint el sentit de la visita pel passadís, arribem a la Sala 4, “L’home”, on trobem el dormitori original de Casals. Aquí s’ha preservat l’essència de l’espai tal com era originàriament, amb el seu llit, l’armari i els mobles, i s’hi ha incorporat un nou audiovisual que mostra la part més humana del músic i la seva vinculació i inspiració amb la naturalesa. Per aquesta raó, el mar presideix l’espai i singularitza les projeccions audiovisuals on apareixen pensaments íntims de Casals.

Annex a l’habitació, trobem la Sala 5, “El triomf internacional”, on originàriament s’ubicava l’escriptori de Pau Casals i el seu lloc d’estudi. S’ha preservat al màxim la disposició dels mobles evocant a través de documentació, fotografies i objectes exposats els primers anys dels concerts internacionals de Pau Casals com a intèrpret. Aquí s’ha volgut ressaltar l’agenda de més de dos-cents cinquanta concerts de Pau Casals, que es projecta en una pantalla en format audiovisual per remarcar el caràcter trepidant de la seva activitat professional durant aquest s primers anys de gires internacionals.

La visita continua a la Sala 6, “Les arrels: el Vendrell i Sant Salvador”, ubicada a la galeria interior de la casa, amb unes vistes magnífiques a la platja i el mar de Sant Salvador. En la nova intervenció arquitectònica i museogràfica s’ha recuperat el disseny del paviment original i la configuració de la porxada oberta al mar. Per fer-ho, i no perdre el tancament i l’aïllament, s’ha utilitzat un vidre d’alta seguretat amb filtres solars. A nivell museogràfic s’ha incorporat mobiliari similar al de l’època de Pau Casals i s’han instal·lat dues pantalles interactives que expliquen la vinculació de Pau Casals amb la seva vila nadiua, el Vendrell, la relació de la casa amb el barri de Sant Salvador i un tercer nivell, on el visitant pot explorar les diferents fases constructives de la casa de Sant Salvador i fotografies de la vida quotidiana de Pau Casals amb la família i els amics que el visitaven.

La Sala 7, “El gran músic”, està ubicada al menjador, l’últim espai que forma part de la primera fase de la casa (1910) i que es pot identificar per un magnífic paviment hidràulic original en forma d’espiral. Al mig de l’espai, i recreant el que originàriament era la taula del menjador, s’ha dissenyat un gran interactiu multitàctil que mostra les quatre grans facetes de Casals com a músic: intèrpret, director, compositor i mestre. A través de diferents imatges, el visitant interactua per anar descobrint el contingut que es presenta a través d‘unes circumferències interconnectades entre si per línies de colors. Aquesta solució museogràfica ha permès que els visitants interactuïn amb elements fotogràfics, partitures, cartells i documents que en l’anterior museu es presentaven en format facsímil, i alhora actua d’element de consulta en un espai d’espera controlat per un cortinatge i un rellotge que ens indica el temps que ens falta per accedir a la sala següent.

Un gran cortinatge que s’obre automàticament ens condueix al següent espai de la casa, la Sala 8, “Música per als sentits”, on descobrim la Sala de la Música, l’espai central de la casa i que forma part de l’ampliació que Pau Casals va encarregar a Puig Gairalt. La sala, restaurada i rehabilitada conservant l’aspecte original, mostra algunes de les peces més importants de la col·lecció d’art de Pau Casals, com les de Martí Alsina, Ramon Casas, Santiago Rusiñol o Lluïsa Vidal. En aquest espai hi trobem el segon gran audiovisual del nou museu, amb imatges de Pau Casals tocant, dirigint i donant classes magistrals, amb la voluntat de comunicar d’una manera viva la figura de Casals com a gran músic. Aquesta sala és l’espai en què es pot veure i sentir amb més força la personalitat musical de Pau Casals.

L’espai 9 s’ubica a la Sala del Vigatà, decorada amb un conjunt de pintures de 1795 de Francesc Pla, el Vigatà, que Casals va comprar al comte Güell de Barcelona. En aquesta sala s’ha aprofitat per explicar el gust per l’art de Casals, que es va iniciar amb la formació humanística rebuda del comte de Morphy durant els anys d’estudi a Madrid, a través de dos interactius. Un mostra la història i la descripció iconogràfica del conjunt de pintures del Vigatà i l’altre permet navegar per la col·lecció d’art de Pau Casals, que al seu dia decorava la casa de Sant Salvador i que, en bona part, actualment es conserva a l’espai de reserva del museu.

La visita continua a la Sala 10. Aquesta sala és una de les que més ha canviat respecte a l’anterior museu. La nova museografia permet contemplar la continuïtat arquitectònica en relació amb la Sala de la Música i la Sala del Vigatà del projecte encarregat a l’arquitecte Puig Gairalt. L’espai, els artesanats i els paviments formen part d’un concepte unitari que tenia en aquesta sala l’entrada a l’espai públic de la casa quan s’organitzaven trobades i concerts. A nivell museogràfic, s’ha optat per una estructura molt àgil amb grans panells, vitrines i audiovisuals que permet en tot moment veure l’arquitectura original, mantenint el diàleg amb la casa.

Pel que fa al contingut, en aquest espai es presenten els aspectes més relacionats amb el compromís humà de Pau Casals a través de tres àmbits: “la força del silenci” com a protesta i defensa de la pau i la democràcia, destacant el seu posicionament de no tocar als territoris sota règims dictatorials; “el compromís humà”, posant èmfasis en el compromís social, l’ajuda als refugiats i la seva implicació amb la Catalunya de l’exili, i un tercer àmbit dedicat a “la defensa de la pau”. Aquest darrer amb la presentació de les diferents visites que Pau Casals va fer a les Nacions Unides (1958,1963,1971 i 1973), la seva croada per la pau, a través dels concerts que va fer per tot el món del seu oratori El Pessebre i la referència al concert que Casals va fer a la Casa Blanca el 1961 convidat pel president John Fitzgerald Kennedy.

En aquest espai la força de les imatges de gran format, acompanyades de pensaments de Pau Casals i audiovisuals, són les eines museogràfiques utilitzades per explicar el relat.

L’espai expositiu continua a la Sala 11, “El llegat universal”, amb la presentació d’un vídeo amb imatges de l’enorme xarxa de relacions amb músics, artistes, intel·lectuals i personalitats destacades de la política i la societat coetània, que comuniquen al visitant la importància del prestigi i l’admiració que Pau Casals va rebre de països i ciutats de tot el món. Complementen la museografia dos expositors i vitrines amb una selecció de distincions, medalles i els diplomes honorífics més importants rebuts per Pau Casals com la Medalla de la Pau de les Nacions Unides, la Medalla Presidencial dels Estats Units, concedida pel president John Fitzgerald Kennedy, i les més altes distincions de França i altres països.

La visita finalitza amb el tercer gran audiovisual que es presenta al museu i que s’inicia en el moment en què Pau Casals va rebre la Medalla de la Pau de les Nacions Unides de mans del secretari general U Thant i el discurs d’agraïment emocionat de Pau Casals amb el seu emotiu “I am a catalan…”. La seva interpretació al violoncel d’El cant dels ocells estableix un diàleg amb imatges d’aquell dia històric i d’altres d’actuals de guerres, exilis, migracions o el canvi climàtic, com a eixos centrals que connecten el missatge de Pau Casals amb l’avui, amb l’objectiu de fer reflexionar i inspirar les futures generacions per a la consecució d’un món millor i recordar que el missatge i el seu llegat són ben vius: “Quan ens acostumarem al fet que som éssers humans…”.

Aquesta última sala del museu incorpora un timeline interactiu multitàctil que permet relacionar quatre grans conceptes de la vida de Pau Casals: els llocs de residència, l’entorn personal, la seva activitat musical i el compromís social. Es tracta d’oferir al visitant l’oportunitat de copsar la intensitat i dimensió del recorregut vital del músic, d’una forma més concreta i ubicada en el temps. El caràcter interactiu de la instal·lació permet navegar per aquells aspectes que més interessin al visitant, oferint una síntesi de la biografia i el llegat musical i humanístic de Pau Casals d’una forma transversal.

Elements de la museografia

El relat del museu es presenta bàsicament utilitzant quatre elements: la casa, els objectes i documents personals, els plafons de sala i els suports i projeccions audiovisuals i interactius, integrats en un disseny que respecta la idea de l’arquitectura original de l’edifici, la seva funcionalitat domèstica, amb la integració del disseny i la tecnologia al servei de la comunicació, però mantenint l’esperit del que era una casa particular.

La remodelació museogràfica s’ha fet respectant al màxim l’esperit i l’espai original de la casa, que ara pren més protagonisme recuperant els elements arquitectònics originals, com els sostres i el sòcols, i posant en relleu la vinculació de la casa amb l’espai exterior, amb la recuperació de la vista original al mar des de la galeria. En aquest sentit, el nou discurs museogràfic incorpora als plafons de sala uns plànols que mostren al visitant en quin lloc històric de la casa es troba (habitacions, menjador, dormitori, etcètera) i si forma part de la primera casa (1910) o de l’ampliació (1932-1936). El discurs de la casa es veu reforçat, també, en l’audiovisual de presentació del museu (sales 1 i 2) i en l’interactiu de la Sala 6, que explica través d’una rigorosa tria de documentació la vinculació de Casals amb el Vendrell, amb Sant Salvador, la construcció de la casa i la vida quotidiana.

Els objectes, el mobiliari i els documents exposats també són determinants per construir el discurs del museu. S’ha respectat, tant com ha sigut possible, la disposició original del mobiliari de la casa i els espais per no perdre, en els casos en què s’ha conservat, l’esperit de la casa. Alhora, durant tot el recorregut el visitant pot gaudir d’una part de la col·lecció d’art que formava part de la decoració original de la casa i que continua exposada amb autors tan importants com Joaquim Mir, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Ramon Martí Alsina o Lluïsa Vidal. Els documents exposats formen part de l’extens fons de Pau Casals propietat de la Fundació Pau Casals, conservat a l’Arxiu Nacional de Catalunya i que permet aproximar-se a la seva figura des d’una vessant més personal. En aquest sentit resulta molt rellevant la documentació relacionada amb la seva carrera professional, programes, agendes i documents personals i els que fan referència al seu compromís des de l’exili a Prada de Conflent, on es mostra l’ajuda que va oferir a un gran nombre de refugiats.

Durant tota la visita, els plafons de sala permeten la ubicació i identificació dels diferents espais de la casa, amb una breu presentació descriptiva. El seu disseny singular, en forma de dues rodones, permet al visitant seguir el recorregut del relat i del contingut de cada espai i alhora identificar cada un dels espais amb la funcionalitat de la casa, com ara les habitacions, el menjador, el dormitori, etcètera.

El més destacat del nou museu és l’aposta que s’ha fet per una experiència de visita de qualitat, amb recursos tecnològics actuals, però que respecten la identificació de la personalitat històrica de cada espai, i alhora ofereixen una experiència propera i emotiva. La tecnologia està al servei de la comunicació del discurs museològic i de la comprensió del relat, oferint, amb recursos documentals recuperats i digitalitzats, una presència significativa de la personalitat i obra de Pau Casals, intentant evitar una apologia tecnològica que en aquest edifici històric seria incoherent i intrusiva.

En aquest sentit, la tecnologia de la nova presentació museogràfica permet que en un futur es desenvolupin opcions adreçades a perfils de públic diferents, personalitzant per grups d’interès, edat o interessos, altres plantejaments de visita i continguts. A més a més, s’ha obert una nova sala de consulta on els visitants poden gaudir i emocionar-se gràcies a la música interpretada, dirigida i creada per Pau Casals a través d’enregistraments originals.

Des de la reobertura el 22 de juny del 2022 podem afirmar que l’objectiu plantejat s’ha aconseguit plenament, augmentat la qualitat de l’experiència de la visita, amb una molt bona acollida per part de totes les persones que durant aquest primer any han visitat el museu.

Notes