1. Introducció

Ens disposem novament a relatar les intervencions museogràfiques (de caràcter permanent) operades als museus catalans en els darrers exercicis. En aquest lliurament agrupem dos anys especials i (esperem que) atípics: el 2020 i el 2021, els de la pandèmia de la covid-19, que ha comportat suspendre o retardar no pocs projectes museogràfics al territori i que ha fet que siguin molt escasses les inauguracions.

Com sempre, recordem, en iniciar aquestes “cròniques”, que des de 2008 hem ofert des de la revista Mnemòsine un relat de les darreres novetats museogràfiques del país per anys (núm. 5, 2008 i 2009; núm. 6, 2010 i 2011; núm. 7, 2011 i 2012; núm. 8, 2012, 2013 i 2014; núm. 9 —en articles separats— 2015, 2016, 2017 i 2018; núm. 10, 2019). Ara arriba el torn dels anys 2020 i 2021.

Com hem fet fins ara, ens limitarem a donar a conèixer les realitzacions museogràfiques realitzades: nous museus o centres d’interpretació, o reformes d’exposicions permanents en museus, monuments i centres afins, obertes al públic en aquests dos anys. De moment deixem al calaix els nombrosos projectes en marxa o simplement anunciats. També obviem les exposicions temporals.

L’objectiu d’aquestes “cròniques” sempre ha estat doble: evidenciar el dinamisme dels nostres museus però també posar sobre la taula la proliferació de nous projectes museogràfics —sobretot locals—, de vegades sense els mínims requisits tècnics i professionals necessaris.

Com que aquestes “cròniques” s’elaboren principalment a partir de notícies de premsa i d’informacions de webs, recollides i consultades al llarg de l’any, sempre es poden produir imprecisions i afirmacions ja superades en el temps, així com omissions involuntàries sobre realitzacions no detectades. Una vegada més, demanem disculpes per endavant. Qualsevol error o omissió es podrà corregir de forma immediata, gràcies al format digital de la revista, així que us convidem a enviar-nos correccions i precisions al correu electrònic menendezpf@gmail.com.

Com sempre fem, us oferim prèviament una breu contextualització de la situació política i institucional actual (2020 i 2021), en relació amb els museus, tot i que la principal afectació ha estat, com sabem, la produïda pel coronavirus.

Amb la pandèmia, els museus, com és sabut, van haver de tancar, i posteriorment van obrir amb fortes mesures de prevenció i amb el 50% de l’aforament (unes limitacions que als museus no van ser tan lesives com en altres equipaments culturals). Alguns museus, però, no van tornar a obrir des del tancament forçós inicial. També es van tallar en sec les activitats adreçades als públics, i especialment les educatives als centres. Això va tenir conseqüències molt negatives des de la perspectiva laboral. D’altra banda, els museus van incrementar, i molt, la seva oferta digital, amb experiències pioneres i originals que a causa de la implosió de l’oferta cultural online, i a la competència que va generar, van tenir poca repercussió en els públics. Tota aquesta afectació ja està sent objecte d’anàlisi per part d’altres col·legues i no hi insistirem. Nosaltres, aquí, ens limitem a referenciar les noves exposicions permanents obertes o remodelades en aquests anys 2020 i 2021.

L’any 2020 ha significat un exercici de forta inestabilitat política al Govern català, però després de tres exercicis de pressupostos prorrogats es va aprovar el del 2020. El 2021 va funcionar amb el pressupost prorrogat del 2020, i l’any 2022 estrena pressupostos aprovats el desembre del 2021, amb un increment pressupostari en cultura.

També han sovintejat els canvis a la cúpula del Departament de Cultura (tres conselleres el 2020 i el 2021). Les eleccions del 14 de febrer de 2021 han suposat un nou relleu: la conselleria ha canviat de mans (de JuntsxCat a ERC), sense que això hagi afectat l’equip de la Direcció General de Patrimoni Cultural.

De les declaracions de la nova consellera i del Pla de Govern, es dedueix la intenció de presentar les noves lleis de patrimoni cultural i de museus (sense calendari, però) i el compromís del departament amb el desplegament del Pla de Museus. Tot i que al principi semblava que es treballaria en una llei de patrimoni integral, tot apunta que primer es debatrà al Parlament una llei específica de patrimoni cultural immaterial.

Durant els anys 2020 i 2021 el Servei de Museus del Departament de Cultura ha seguit desplegant el Pla de Museus (Pla de Museus de Catalunya. Museus 2030), que es va presentar al MNAC el 22 de setembre de 2017, però que no va ser aprovat formalment pel Govern fins al 5 d’octubre de 2020. L’elaboració del Pla va comptar amb una notable participació del sector, i el seu desplegament també. Les xarxes temàtiques i territorials de museus han seguit treballant. El 2021 s’ha constituït la Xarxa de Museus de Ciències Naturals de Catalunya. S’ha desplegat també la figura dels Museus de Suport Territorial, amb sis centres reconeguts: els museus de les Valls d’Àneu (Esterri), de les Terres de l’Ebre (Amposta), Etnològic del Montseny (Arbúcies), de la Noguera (Balaguer), del Ter (Manlleu) i de la Mediterrània (Torroella de Montgrí). El desplegament del Pla xoca amb la lletra de la vigent Llei de museus del 1990; és per això que el departament ha proposat (i el Parlament ha aprovat) una modificació de la Llei de museus que dona estatus legal a les xarxes territorials i als museus de suport territorial, en el marc de la Llei d’acompanyament dels Pressupostos del 2022. D’altra banda, s’han seguit registrant museus (pocs, com l’Hidroelèctric de Capdella), declarant seccions de museus nacionals (al sistema mNACTEC) i declarant museus d’interès nacional (Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, a finals del 2019; el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal i el Museu de la Fundació Pau Casals, al Vendrell). Les subvencions als museus s’han incrementat, i es va convocar un pla PO FEDER 2014-20 per a projectes museogràfics de museus. S’ha posat en marxa el programa RE-ORG per impulsar la reorganització dels espais de reserva dels museus i la conservació preventiva. S’han publicat nous estudis, com el dels equips de gestió dels museus (l’AMC també va publicar el seu sobre els perfils professionals), així com el quart Manual de l’AMC, sobre planificació estratègica als museus. S’ha desplegat el Pla Nacional de Fotografia i s’ha consolidat una política nacional d’adquisicions de béns mobles, principalment en art, pels museus. S’ha aprovat el Pla d’Accessibilitat. S’han activat recursos de formació (accessibilitat, RE-ORG…) i s’ha impulsat el programa de digitalització Patrimoni Cultural en 3D per a objectes dels museus (projecte Giravolt).

L’Agència Catalana de Patrimoni Cultural (ACdPC), creada el 2014, ha seguit gestionant els museus i monuments de la Generalitat, amb diversos projectes de renovació expositiva en cartera. Actualment segueixen les obres a la seu de la plaça del Rei del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), a càrrec del Ministeri de Cultura. El Pla Funcional i Arquitectònic de Tabacalera (que ha d’incloure el nou MNAT), encarregat a mitges per l’Ajuntament i la Generalitat, i que va ser presentat el febrer del 2019, ha entrat en crisi. El vell projecte de crear un únic museu nacional d’història segueix en standby, sense una seu clara. El Pla de Museus del 2017 segueix apostant-hi, ara amb la denominació de Museu Nacional d’Arqueologia i Història (a partir del MAC i del MHC). La vigent proposta de nou museu topa —com en els anteriors plans— amb la manca d’una seu plausible, tot i que el 2019 se’n va anunciar una dins del recinte de la Fira de Montjuïc. La pròrroga de la concessió del Palau de Mar com a seu de l’MHC fins al 2024 (acabava el 2019), que va negociar l’ACdPC el 2018 amb el Port de Barcelona, ha donat un respir, però el temps va passant. D’altra banda, l’ACdPC ha seguit intervenint i restaurant els monuments que gestiona.

Pel que fa al territori, segueixen amb gran lentitud les reformes de museus importants. Les del Museu Comarcal de Manresa s’han complicat i allargat en el temps, però el 2021 ja s’ha licitat el projecte museogràfic. Segueixen les obres a l’Antiga Audiència de Lleida per instal·lar-hi el nou Museu d’Art Jaume Morera, iniciades el 2019. La reforma té un cost de 4,4 milions d’euros i està finançada per la Paeria, el Govern català, el Govern espanyol, la Diputació de Lleida i la Unió Europea. També avança la segona fase del VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Vilafranca, així com el Museu Thyssen a Sant Feliu de Guíxols (que ha revifat després d’anys de paràlisi).

A partir de l’any 2022 també està previst obrir noves seus per part del Consorci de Museus de Sitges (Can Falç i reobertura del Museu Romàntic Can Llopis); la remodelació del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú (obres de climatització, sanejament i sostenibilitat, i nou accés); la nova presentació museogràfica del Museu d’Isona (amb la creació del Geoparc Orígens, dedicat al patrimoni paleontològic); l’ampliació del Museu del Monestir de Montserrat; l’ampliació del Museu de Valls (a la mateixa Casa de Cultura); la creació de l’Espai Cràter del Museu Comarcal de la Garrotxa, a Olot; la remodelació del Museu Pau Casals del Vendrell; la posada en marxa del projecte Adoberies de Vic, i una munió de nous centres d’interpretació locals.

Semblen aturats, en canvi, altres projectes com el nou Museu d’Art Contemporani de Girona (Casa Pastors), la Casa Natal Dalí de Figueres, el Museu del Bàsquet Català a Badalona o el Centre d’Interpretació de la Història de Cornellà de Llobregat, a Can Maragall. Segueixen totalment aturades altres iniciatives plantejades en anys anteriors, com el NEAN de Capellades, el Museu de la Patum de Berga, el Museu Militar del Castell de Figueres o el Museu del Còmic, inicialment previst a Badalona.

Un cas inexplicable és el del Museu Casteller de Valls, de nova creació. Les obres (i la museografia), que van tenir un cost elevadíssim, estan acabades des del 2019 i el concurs de gestió del centre —consistent en una concessió a una empresa privada— va quedar desert. El museu segueix sense obrir-se al públic.

Alguns dels projectes executats en aquests anys 2020 i 2021, com és habitual, han estat possibles gràcies a les aportacions dels ajuntaments respectius, de la Generalitat, de les diputacions, de l’Estat i dels fons FEDER. I gràcies a aquestes fonts de finançament segueixen en cartera molts projectes municipals d’“espais” i de centres d’interpretació i similars, en clau turística, no sempre sostenibles, i de vegades sense un estudi de viabilitat i sense un pla de gestió professional.

Pel que fa a la ciutat de Barcelona, els anys 2020 i 2021 han estat poc productius quant a inversions. La nova legislatura municipal iniciada el 2019 segueix les passes de l’anterior (2015-2019), caracteritzada per un replantejament en què s’ha prioritzat la consolidació dels centres existents per sobre dels nous projectes. Recordem que els anys 2013-2015 van ser els de les inauguracions: Born CCM, Hospital de Sant Pau, DHUB, Museu de les Cultures del Món, Centre d’Interpretació del Castell de Montjuïc, diverses seus territorials del Museu d’Història (MUHBA) i Museu Etnològic de Barcelona. El 2015 és l’any en què entra en crisi el projecte de la Muntanya dels Museus, a Montjuïc, i alguns dels projectes derivats, com el futur Museu de l’Arquitectura o el Centre Nacional de Fotografia. El debat sobre el futur ús dels dos palaus de la Fira (Alfons XII i Victòria Eugènia) s’ha intensificat en els darrers anys, i sembla que el MNAC està guanyant la partida (ara té assegurat el Victòria Eugènia, pendent d’una inversió prohibitiva), tot i que també un d’ells va ser proposat com a gran sala d’exposicions municipal.

El formidable debat, iniciat el 2016, sobre la possible creació d’una franquícia del Museu de l’Hermitage de Sant Petersburg a Barcelona, s’ha intensificat el 2021. Es tracta d’una iniciativa privada que per fi va trobar emplaçament: un solar a la Nova Bocana del Port de Barcelona. Els promotors van obtenir la concessió dels terrenys, per concurs, per part del Port. El 2018 es va fer públic el projecte arquitectònic, dissenyat pel prestigiós arquitecte Toyo Ito. Respecte del museològic, poc se’n sabia, però va generar confiança l’encàrrec que va rebre el conegut museògraf Jorge Wagensberg. La seva mort, el 2018, va deixar nu el projecte de continguts com a museu. Per la seva banda, l’Ajuntament va paralitzar les autoritzacions urbanístiques pertinents, basant-se en quatre informes presentats el gener del 2020 (sobre el seu impacte urbanístic; sobre la seva viabilitat econòmica; sobre el seu encaix cultural, i sobre la seva repercussió en la mobilitat), que desaconsellaven la operació. El projecte ha despertat suport per part de sectors veïnals, empresarials i comercials, i crítiques d’altres sectors culturals i veïnals. El mateix sector museístic (AMC) s’ha mostrat reticent, sobretot tenint en compte que, malgrat que la inversió és privada, el solar és públic, i no respon a les necessitats dels museus del país ni s’ajusta al Pla de Museus. D’altra banda, la iniciativa contrasta amb el dèficit de finançament dels museus existents a la ciutat i al país. El 2021 va tenir lloc un nou intent per buscar una solució més sostenible: una aliança entre l’Hermitage i el Liceu per bastir un projecte multicultural, amb el suport del Port, però d’entrada la idea va ser descartada per les administracions. Finalment sembla que el Liceu opta per un altre emplaçament, el de l’antic IMAX. Si no hi ha acord amb l’Ajuntament, es preveu que el litigi acabarà als tribunals (i per tant amb el solar paralitzat durant anys), atès que els promotors defensaran el seu dret de construir-hi d’acord amb la concessió del Port.

Un altre debat transcendent va ser el de l’ampliació del MACBA, el 2019. Com es recordarà, el MACBA va perdre la batalla d’estendre’s al immoble veí de la Capella de la Misericòrdia (una cessió al Consorci del MACBA que l’Ajuntament va acordar el 2014) quan l’Ajuntament va decidir canviar de posició i apostar per construir-hi, arran de les pressions veïnals, el CAP del Raval. Era evident que el lamentable debat populista que va tenir lloc entre salut i cultura no podia ser guanyat per la cultura, i més quan es titllava el MACBA com un equipament elitista. La Generalitat i la Diputació hi van intervenir buscant solucions alternatives per ampliar el museu. Finalment, el novembre del 2019 es va fer públic l’“acord”. L’ampliació es construiria de nova planta amb un edifici paral·lel i adossat al Convent dels Àngels (per tant, ocupant el que ara es una plaça pública). El febrer del 2020 es modificava el Pla General Metropolità i l’abril del 2020 el MACBA renunciava formalment a la Misericòrdia. L’abril del 2021 es va fer públic el projecte guanyador del corresponent concurs. Llavors es va anunciar que el nou edifici seria una realitat a finals del 2023.

Altres aspectes pendents dels museus de Barcelona són l’ús i el destí dels antics centres del museus de ciències naturals a la Ciutadella, la viabilitat d’un futur museu d’arts escèniques i les obres previstes a la seu del Museu Picasso.

Sense deixar Barcelona, i en matèria de memòria democràtica, l’Ajuntament de Barcelona encara no ha presentat el projecte museogràfic del Centre d’Interpretació de la Repressió previst a l’antiga presó Model. En paral·lel, algunes entitats memorialistes i partits polítics reclamen fer també un centre semblant, també per recordar la tortura i la repressió, a l’actual seu de la Policia Nacional a la Via Laietana, la qual cosa comportaria un canvi d’ús de l’actual edifici que el Ministeri de l’Interior no veu de bon ull.

Malauradament, als anys 2020 i 2021 no han deixat de ser noticia els litigis sobre l’art de la Franja d’Aragó i de Sixena. Després de l’ignominiós trasllat forçat judicialment que va tenir lloc la nit de l’11 de desembre de 2017 de les quaranta-quatre peces de Sixena que formaven part del fons del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, les derrotes judicials s’han anat repetint. L’octubre del 2020, l'Audiència d'Osca confirma la sentència del Tribunal de Primera Instància núm. 2 d’Osca, del 2016, que ordena el trasllat de les pintures murals del MNAC al monestir de Sixena, un trasllat que tècnicament representa, a la pràctica, i si s’executa, la destrucció dels frescos. El gener del 2021 el Tribunal Suprem va rebutjar els recursos interposats per la Generalitat, el Museu de Lleida i el MNAC, i va donar la raó a les tesis aragoneses en relació amb les noranta-sis peces de Sixena que havien estat dipositades al Museu de Lleida i al MNAC els anys vuitanta i noranta, i que ja havien estat traslladades preventivament a Sixena. Finalment, els mesos de febrer i març del 2021 el Museu de Lleida va lliurar al de Barbastre les 111 peces de les 116 parròquies de la Franja (catalanoparlant) de Ponent (Aragó), que el 1995 van ser segregades del Bisbat de Lleida i incorporades al Bisbat de Barbastre-Montsó, en exigir les autoritats aragoneses l’execució provisional de la sentència (encara no ferma), de desembre del 2019, que n’ordenava al trasllat. Durant el 2021, el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal ha repensat i reformat la seva exposició permanent, greument alterada i mutilada pels trasllats.

Un altre dels aspectes d’actualitat museística d’aquests dos darrers anys han estat les direccions de museus. Diversos mitjans de comunicació es van fer ressò de les nombroses vacants (o direccions en funcions) existents i pendents de convocar. En el debat, l’AMC es va fer present exigint concursos públics transparents sota els principis de mèrit, capacitat, igualtat, publicitat i lliure concurrència, amb presentació de projecte i amb tribunals d’experts, i criticant les convocatòries de lliure designació o les exclusivament reservades a funcionaris. En qualsevol cas, el 2020 i sobretot el 2021, s’han renovat les següents direccions: Museu Marítim (després de més de tres anys des que es va convocar la plaça), Museu de Sitges (en funcions, el 2020, tot i que a finals del 2021 es va rellevar el director en funcions sense que s’hagués resolt encara la corresponent convocatòria) i Palau Güell (tots tres, dependents de la Diputació de Barcelona); Museu de la Música, Museu Marés i El Born CCM (Ajuntament de Barcelona); MACBA; Museu Diocesà de Solsona (direcció tècnica), i Museu Episcopal de Vic. Pel que fa a museus locals, entre d’altres, podem citar les noves direccions de la Fundació Palau de Caldes d’Estrac i dels Museus de Terrassa. També s’han rellevat el 2021, amb criteris polítics, tots els responsables dels equipaments de Memòria (Memorial Democràtic, Museu de l’Exili de la Jonquera i COMEBE). Alguns museus, de Barcelona (com el Museu Etnològic i de les Cultures del Món o la Fundació Tàpies) i centres locals, segueixen encara sense director/a. D’altres mantenen una direcció en funcions, o be “comparteixen” direcció (dos museus registrats, o un museu i un arxiu, amb un sol director/a).

D’altra banda, algunes plantilles (per la pandèmia, o no) han patit els efectes de la crisi (ERO al Monestir de Poblet, DOR Museum i a la Fundació Miró; tancament del Museu de la Terrissa de Quart). També alguns ERTO per la covid-19 (Fundació Dalí, Museu de Montserrat, etcètera). Aquest fet enllaça amb el capítol de museus tancats. És veritat que, amb la pandèmia, molts museus van tardar a reobrir. Però finalment la nòmina de museus tancats ha estat —com sempre, i afortunadament— molt reduïda, i cap d’ells és un museu registrat. Nomes ens consten (i no pas per la covid-19) els tancaments del Museu de Terrissa de Quart (desembre del 2020) (segons l’Ajuntament reobrirà sota un nou concepte més enllà del museístic) i el DOR Museum, a Sant Julià de Ramis (el març del 2021 va tancar La Fortalesa, però mesos enrere ja havia tancat el museu).

L’any 2020 (celebrat el 2021 amb l’edició d’un llibre) també ha estat el del 25è aniversari de l’Associació de Museòlegs de Catalunya. L’AMC, amb quasi cinc-cents socis, enguany ha fet un salt qualitatiu creant una nova secció, a les Illes Balears.

2. Museus locals

2.1. Nous museus i centres d’interpretació (municipals)

L’11 de gener de 2020 es va inaugurar un museu geològic a l’aire lliure amb el nom de Pirineus Geological Open Museum (PGOM), una iniciativa de l’Ajuntament de Tremp (Pallars Jussà) i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Totes dues institucions van signar un conveni, el juny del 2016, per ubicar a la població aquest equipament obert, que persegueix apropar a la ciutadania conceptes bàsics sobre la geologia, especialment la dels Pirineus, i sobre l’evolució de la terra i de la vida, de forma lúdica i didàctica, i alhora científica. El museu consta de tres àmbits: el Jardí de les Roques, ubicat al parc del Barranc del Joncar, on s’exposen tretze blocs representatius de roques dels Pirineus, amb els seus corresponents faristols informatius; l’Avinguda dels Temps Geològics, ubicada al passeig Pompeu Fabra, on es mostra l’evolució de la terra i de la vida i la taula internacional dels temps geològics, en el paviment i amb diversos colors, i també amb plafons informatius, de manera que s’expliquen els 4.600 milions d’anys d’història del nostre planeta, i el Far, una torre de sis metres d’alçada feta de gabions de roques i acer, ubicada entre els dos espais esmentats, i que marca l’inici del recorregut. Un dels objectius del projecte era reforçar la candidatura a la Unesco de la Conca de Tremp-Montsec com a segon geoparc de Catalunya (el primer és el de la Catalunya Central, reconegut el 2012). L’abril del 2018 el projecte de geoparc, amb el nom de marca comercial Orígens-Pirineus Catalans, va aconseguir el reconeixement del segell de Geoparc Mundial de la Unesco. El nou geoparc s’estendria al llarg de 2.000 km² per dinou municipis i quatre comarques. Tornant al projecte del PGOM, aquest és una nova aposta de Tremp per la museografia geològica, després de la posada en marxa, a Tremp, el 2013, del Centre de Visitants del Pallars Jussà L’Epicentre, un centre d’interpretació, de 700 m², creat pel Consell Comarcal amb l’objectiu de dinamitzar el turisme de la comarca, amb el finançament d’un FEDER i de la Diputació de Lleida, i té l’origen en l’antic Museu Comarcal de Ciències Naturals de Tremp.

El mes d’agost del 2020 (amb una inauguració formal feta el 17 de desembre) va obrir portes el nou Centre d’Interpretació del Geoparc de la Catalunya Central a Montserrat. Aquest espai explica als visitants la història i la geologia de la muntanya de Montserrat, posant en valor la seva excepcionalitat natural, cultural i paisatgística i vinculant-la al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat i al conjunt del territori del geoparc de la Catalunya Central. El projecte ha comptat amb el suport de Ferrocarrils de la Generalitat i de l’Abadia de Montserrat. S’està treballant en l’obertura d’un altre centre del geoparc a Sallent (Bages).

El 25 de gener de 2020 es va inaugurar el Museu d'Arqueologia. Col·lecció Ramon Boleda a la Sala Sant Bernat del Castell de Verdú (Urgell), per iniciativa de l’Ajuntament. El centre mostra una selecció dels materials més significatius del fons arqueològic del verduní Ramon Boleda, una col·lecció que va cedir a la vila de Verdú l'any 2004. El fons aplega objectes procedents de diversos jaciments del terme, d'altres municipis de l'Urgell i de les comarques veïnes. Anteriorment, Boleda els exposava a l’antic Hospital de Verdú, on els mostrava el mateix col·leccionista en horaris concertats.

El 30 de gener de 2020 es va inaugurar a Vallbona de les Monges (Urgell) l’Espai Maldanell, un centre d’interpretació dels ecosistemes naturals i la biodiversitat de la Vall del Maldanell, centrat en les aus de la zona. L’Espai Maldanell ocupa la planta baixa de l’edifici de l’antic molí d’oli, que data del segle XVII. De fet, les restes del molí van aparèixer amb les obres de reforma de l’estructura de l’edifici per habilitar aquest centre d’interpretació, que han costat 60.379 euros i han estat finançades amb fons europeus LEADER.

A partir del 7 de febrer de 2020, la biblioteca municipal Ramon Fernández Jurado de Castelldefels (Baix Llobregat) acull l’exposició permanent Espai Prehistòria. Fauna, canvi climàtic i arqueologia al Garraf, impulsada per l’Ajuntament de Castelldefels i la Universitat de Barcelona, i que conté algunes de les restes arqueològiques trobades per l’equip del SERP de la Universitat de Barcelona a la cova del Rinoceront de Castelldefels. Es tracta d’una mostra interactiva que pretén donar a conèixer com eren el clima, el medi i la fauna en aquest territori ara fa 100.000 anys, i que compta amb eines de realitat augmentada i de reconstruccions virtuals en 3D. L’exposició mostra diverses restes de fauna de l’època. La peça central és l’esquelet complet d’una cria d’elefant, de fa 100.000 anys. També s’hi han instal·lat dos armaris didàctics dissenyats pel grup de recerca DIDPATRI de la Universitat de Barcelona, adreçats a les escoles.

El 6 de març de 2020 es va inaugurar, al Centre d’Informació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, a Mura (Bages), l’exposició permanent Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya. Fins ara, aquesta mostra havia itinerat de 2015 a 2019. Ara s’instal·la permanentment a Mura arran del conveni signat entre l’Institut Ramon Muntaner i l’Ajuntament de Mura.

L’11 de març de 2020, l’Ajuntament de Vila-seca (Tarragonès) va inaugurar el nou Centre Cultural Castell de Vila-seca. El castell contindrà un centre d’interpretació del repoblament del Camp de Tarragona, impulsat per Ramon d’Olzina al segle XII, i estarà associat a un celler modernista que hi ha al costat, com a sala d’activitats socioculturals. El projecte de rehabilitació del castell va costar prop de 4 MEUR. El que ja està obert al públic, i també va ser objecte d’inauguració, és el nou espai que l’Ajuntament ha cedit, dins el castell, a la Fundació Vila Casas, i que presenta la mostra temporal La resistència dels signes, amb gravats d’Antoni Tàpies, impresos pel taller de Joan Roma. L’acord entre l’Ajuntament i la fundació es per a quatre anys i comportarà el muntatge de set exposicions més d’art contemporani. D’aquesta manera, la fundació compta amb un nou centre, el cinquè espai de la fundació (amb seus a Barcelona —Can Framis i Espais Volart—, Palafrugell —Can Mario— i Torroella de Montgrí —Palau Solterra—).

El 3 de juliol de 2020 va tenir lloc la inauguració del Museu Municipal de la Memòria de la Vinya i el Vi, a Sant Fruitós de Bages (Bages). En realitat, és una petita exposició permanent sobre el vi instal·lada a la planta baixa de Can Casajoana, un edifici privat que ha estat cedit per trenta anys a l’Ajuntament, per fer-hi el museu municipal. Ha estat impulsat per l’Ajuntament, amb el suport de l’OPC de la Diputació de Barcelona, que ha assessorat el projecte i ha finançat una part del projecte museogràfic. Actualment, l’Ajuntament està treballant en la segona fase del museu, a la planta primera. Tornant al museu del vi, la instal·lació ha comptat amb peces de l’actual Museu de la Rectoria, una col·lecció de peces etnològiques i de vida quotidiana, que el Col·lectiu de Recerques Històriques (l’entitat local que la va recopilar i en tenia cura, des de 2006) va cedir a l’Ajuntament el 2017 per fer-hi un museu municipal. El mateix col·lectiu participarà de la gestió del nou museu. A Sant Fruitós, hi va tenir gran importància la vinya, el vi i els seus derivats, com l’anís, els licors i els aiguardents. Com a curiositat, direm que l’endemà va tenir lloc una segona inauguració, a càrrec de l’alcalde anterior, que havia estat rellevat per una moció de censura uns dies abans.

El 31 de juliol de 2020 va tenir lloc la inauguració del Museu de la Dona, a Tossa de Mar (Selva), a Can Ganga, un nou centre especialitzat impulsat per l’Ajuntament de Tossa, en col·laboració amb el Centre d’Estudis Tossencs i TV Tossa. Can Ganga (o Can Leandro) és una casa fortificada del segle XVI que va ser una de les primeres edificacions construïdes fora de les muralles. Amb aquest projecte es pretén destacar el protagonisme de les dones en el passat de Tossa, i reconèixer el seu paper. El 17 de juliol de 2021 el centre va obrir a la visita la primera planta, amb la digitalització del seu relat. Aquest espai, batejat com “Ses dones d’en marc” i “Ses dones d’en terra”, conté el relat etnogràfic sobre els oficis relacionats amb el mar i el camp que exercien les dones abans de l’arribada del turisme a Tossa. Aquest relat està digitalitzat a través d’un dispositiu tàctil que conté tota la informació inventariada sobre les peces exposades en aquesta planta i de dos documentals amb testimonis i fotografies. Deu dones de Tossa d’entre trenta i cent anys narren la seva experiència en les feines relacionades amb el camp o la pesca. D’altra banda, el Museu de la Dona ofereix una visita guiada a peu per Tossa que porta per nom “Tossa amb ulls de dona”. La finca de Can Ganga és propietat de l’Ajuntament des de principis dels 2000. Actualment, ja hi ha dues plantes equipades (de les tres de l’edifici), que repassen el paper de la dona al poble abans de la irrupció del turisme. A partir de 2022 s’ampliarà la mostra amb La cuina i ses feines quotidianes i Sa dona i ses devocions. Finalment, durant els anys 2022 i 2023, l’exposició quedarà enllestida amb el tercer pis, on es mostrarà el paper decisiu que van tenir les dones acollint el turisme, una activitat econòmica que va permetre al poble sortir de la postguerra i que s’ha mantingut fins a l’actualitat. Paral·lelament, l’Ajuntament de Tossa impulsa un nou museu, el de la Cuina de la Costa Catalana, mentre el seu museu municipal de tota la vida llangueix (va estar a punt de sortir del Registre de Museus, a causa dels greus dèficits municipals).

El 8 d’octubre de 2020 es va presentar el projecte virtual del Museu Comunitari de Cabrils (Maresme) (COMCA). Es tracta d’una entitat que porta el nom d’un museu i que no consta ni de parets ni d’objectes, sinó de persones i de memòria, i que vol preservar i generar coneixement sobre el patrimoni cultural i natural local de manera digital.

El 13 de març de 2021 es va inaugurar el nou Centre Enoturístic del Pla del Bages, a Navàs (Bages), a l’edifici de l’antic escorxador, a la carretera de Castellet. Compta amb una exposició permanent sobre el món de la vinya i el vi que dona a conèixer el cicle de la vinya i de l’elaboració del vi, així com les varietats i característiques dels vins d’aquesta terra. També disposa d’una sala on es projectaran vídeos relacionats amb la història vitivinícola de la comarca, una botiga on es vendran diferents vins i productes de proximitat del Bages, i un espai dedicat als tastos.

El 3 d’abril de 2021 es va inaugurar a All, al terme d’Isòvol (Cerdanya), el Centre d'Interpretació del País dels Esterregalls. El centre explica el fenomen geològic dels esterregalls d'All, que són un magnífic exemple de bad-lands, xaragalls creats per l’aigua d’escorrentia que va arrossegant els materials al·luvials més fins o menys cohesionats que omplen la plana. Es tracta d’unes formes d’erosió que es veuen a 500 metres de la carretera, i que ofereixen unes estructures molt divertides que porten el nom d’esterragalls d’Olopte-All, i que els geòlegs anomenen pilars coronats, barrets de bruixa o demoiselles coiffées.

El 27 de maig de 2021 va obrir portes el nou Centre d’Interpretació del Patrimoni Cultural de Sant Pere de Ribes (Garraf), ubicat al Castell de Ribes, de titularitat municipal. El castell és un element que recentment ha recuperat i rehabilitat l’Ajuntament, a partir d’un avantprojecte de l’OPC de la Diputació de Barcelona. El centre explica el patrimoni local i els seus llocs d’interès i interpreta el mateix castell medieval. També incorpora part de la col·lecció de castanyoles del ballarí José de Udaeta (que conserva l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona), que va viure al castell molts anys, i el va cuidar. De fet, el centre i els actes d’inauguració s’han dedicat a la seva memòria.

El 18 de juny de 2021 es va obrir al públic Piràtia, el nou Centre d'Interpretació de la Pirateria i de la Història de Castelldefels (Baix Llobregat), una exposició immersiva, didàctica i divulgativa sobre la pirateria ubicada al Castell de Castelldefels. El castell, després d’haver estat restaurat i posat al dia al llarg de les últimes dècades (durant més de trenta anys, amb més de 8 MEUR invertits, a càrrec de l'Ajuntament de Castelldefels i la Diputació de Barcelona, des que l’Ajuntament el va adquirir el 1988), dona pràcticament per finalitzada la seva recuperació integral i ara s’obre al públic general en la seva totalitat. Als seus amplis jardins i dependències, se’ls suma ara la incorporació d'una atractiva experiència audiovisual, orientada al públic familiar, i centrada en el món dels pirates al Mediterrani, amb els quals nombrosos pobles de la costa, entre ells Castelldefels, van mantenir enfrontaments al llarg de gairebé tres segles. A les quadres de la planta baixa del castell els visitants viuran l'experiència de salpar d'Alger en un vaixell pirata, entrar a les bodegues de la nau, assistir a l'arenga de Dragut, el capità de l'embarcació, conèixer la funció de les torres de defensa i la cronologia de quatre dels atacs soferts per Castelldefels els segles XVI i XVII. I tot això mitjançant una sèrie de projeccions i jocs que es completen a la capella, on un audiovisual de grans dimensions acosta a les lluites de la gent del poble que repel·lien els atacs pirates. D’altra banda, el Centre d'Interpretació complementa la visita al castell: a la planta noble s'exposen objectes del segle XIX, quan la família Girona va decorar el castell amb els aires artístics de l'època, en ple Modernisme; a la capella es mostra com el conjunt arquitectònic va tenir, ja al segle XX, un paper en la Guerra Civil espanyola; i en general es mostra l’evolució històrica del castell, amb estructures que van des d’un antic poblat ibèric i una vil·la romana a la residència dels Girona (quan van comprar el castell el 1897), passant per l’església romànica del segle X, per les fortificacions dels segles XIV i XV, per les diferents estances dels segles XIV i XVIII i pels jardins. La gestió i comercialització de les visites i les activitats al Castell de Castelldefels estan a càrrec de l’empresa Advanced Leisure Services (ALS), que també gestiona, entre d’altres, la Cripta Gaudí de la Colònia Güell, el Castell de Montjuïc, el Palau Moja de la Rambla o el recentment remodelat Museu de Cera de Barcelona.

El 18 de juny de 2021 es va fer l’acte d’inauguració del Centre d’Interpretació del riu Gaià, situat a l’Ermita de Sant Ramon del Catllar (Tarragonès), als afores del nucli del Catllar, en un turó molt proper al riu Gaià i de l’emplaçament històric industrial de la Fàbrica. Mitjançant un conveni, el centre es gestionarà amb l’Associació Mediambiental La Sínia. S’hi poden visitar dues exposicions, l’una de temàtica ambiental i titulada La conca del riu Gaià. A pas d’aigua, territori i biodiversitat, i la segona, sobre el patrimoni local, titulada El conjunt fabril del Catllar, acompanyada de diverses maquetes. Al centre també hi podem veure la Xiloteca de la conca del riu Gaià, un recull de peces de fusta dels principals arbres i arbustos de la conca.

El setembre del 2021, en el marc de la represa de les visites arqueològiques al Puig de Sitges, s’ha obert al públic un petit espai museístic a la planta baixa de la Casa de la Vila, a Sitges (Garraf). En aquest espai es van conservar estructures originals recuperades per les excavacions realitzades fa uns anys, amb murs d’època medieval (segle XIV) i construccions dels segles XVIII i XIX, associades al processat del raïm. L’espai s’ha completat amb plafons explicatius i vitrines amb materials de les sitges d’època ibèrica (segles III-I aC) i romana (segles I-III dC) localitzats en aquest sector. El relat se centra a explicar l’evolució del Puig de Sitges (el pinyol del nucli antic) a l’antiguitat.

El 16 de setembre de 2021 es va inaugurar, en el marc de la Fira del Vent, el Centre d’Interpretació del Tèxtil del Pla de Santa Maria (Alt Camp). El Centre d’Interpretació del Tèxtil (CIT) es troba, juntament amb el Museu Agrícola, dins d’una de les naus de l’antiga fàbrica tèxtil del Pla, construïda per l’empresa Martí, Llopart i Trenchs entre 1916 i 1917. Des de fa uns anys el Museu Agrícola i el recinte de l’antiga fàbrica van presentant exposicions i col·leccions, però ara s’ha inaugurat la museïtzació, completament finalitzada, del CIT (l’acte ha coincidit amb la inauguració, també, d’una exposició de morters de tota mena al Museu Agrícola). Les obres de restauració del complex fabril (declarat BCIL) van tenir lloc el 2020 amb el concurs d’un FEDER. El mateix projecte FEDER també incloïa la museïtzació del Centre d’Interpretació del Tèxtil instal·lat a l’interior de l’antiga fàbrica, per posar en valor els telers i altres elements de la fàbrica tèxtil. Es tracta d’un complex industrial de grans dimensions que engloba la fàbrica (quatre naus grans, amb teulada a doble vessant, i dotze més amb teulada de dent de serra, i amb elements modernistes), la xemeneia, la casa de l’amo, la bassa, les cases obreres i els terrenys. L’empresa va donar feina a moltes persones del poble i dels voltants. La fàbrica va acollir activitat industrial fins a l’any 1998, i l’octubre del 2001 l’Ajuntament va adquirir els terrenys i va procedir a enderrocar una part del conjunt industrial ja enrunat i a treballar en la rehabilitació. Al CIT hi ha diverses màquines centenàries de les emprades en la indústria tèxtil (telers, ordidors i contínues) que, restaurades per José Luis Baldor, antic treballador de l'empresa, es poden veure funcionar. El centre també ofereix informació detallada sobre la història de la fàbrica i sobre la fabricació de teixits, i disposa d’una sala d’audiovisuals.

El 18 de setembre de 2021 es va inaugurar la restauració i museïtzació d’una barraca de pescadors de la Creu, a l’Escala (Alt Empordà). Aquest petit nou equipament museïtzat forma part del Museu de l’Anxova i de la Sal i s’incorpora a les rutes del patrimoni que es fan des del museu amb reserva prèvia. La barraca, coneguda popularment com la barraca del Negre, s’ha museïtzat amb estris de pesca cedits per famílies de l’Escala, com ara nanses, rems, xarxes i altres ormeigs de pesca. La propietat va cedir la barraca a l’Ajuntament de l’Escala el 2020. La barraca es troba a la zona coneguda com la Creu, on resten quatre barraques que formen un interessant conjunt proper al nucli urbà. L’any 1948 es va construir la primera barraca, excavant la penya (la barraca del Negre, la que ara s’ha fet visitable); l’any 1955, es feia la segona; el 1958, la tercera, i el 1960, la quarta. Arreu del litoral es conserven barraques de pescadors o botigues. Es construïen arran dels escars on es varava la barca, per facilitar la càrrega i descàrrega dels estris de pesca per guardar-los a dins. Aquest conjunt de barraques formen part de l’expedient d’un conjunt d’immobles de l’Escala que estan en procés de ser declarats BCIN en la categoria de Zona d’Interès Etnològic per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El 2 d’octubre de 2021 es va inaugurar a Campdevànol (Ripollès) el nou Centre d’Interpretació Pyrfer i la ruta de l'aigua i el ferro, en el marc de la 4a Biennal del Metall de Campdevànol. La ruta, que parteix del centre, presenta dotze punts d’interès clau de la història de Campdevànol, amb un panell informatiu cadascun. Les tres actuacions (centre, ruta i fira) han tingut un pressupost de 121.500 euros, amb un projecte que pretén potenciar el llegat del ferro i l'aigua a Campdevànol i que aspira a recuperar una part de la història del poble que estava invisibilitzada. El centre, qualificat de “transfronterer”, s’ubica a l’antic Molí Gros de Campdevànol.

El 16 d’octubre de 2021 es van inaugurar les obres de reforma del celler del Castell de Penyafort, a Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), un espai de 256 m² que forma part d’aquest conjunt arquitectònic de grans dimensions, de propietat municipal des de l’any 2002. Aquest gran immoble, que ha estat objecte, des de llavors, de successives fases de rehabilitació, a càrrec de l’Ajuntament, amb el suport de la Diputació de Barcelona, hostatja diversos equipaments, entre els quals una extensió del Ciarga (Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i la Guerra Aèria) —les presons—. En el futur s’hi preveu bastir també un centre d’interpretació sobre la transhumància. Les obres de remodelació del Celler —que han suposat una inversió de 100.000 euros, aportats per la Diputació de Barcelona a través del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL)— suposen que l’equipament disposarà d’una gran sala polivalent per a tota mena d’usos, des d’activitats de petit format fins a esdeveniments de més aforament.

El 16 d’octubre de 2021 es va inaugurar a Benavent de Segrià (Segrià) el Museu Gràfic de Nines Antigues, un espai creat a partir d’una col·lecció cedida per la veïna i col·leccionista Adriana Vara, composta per més de dos-cents exemplars datats entre els anys 1860 i 1900. També hi ha exemplars més moderns, com ara les Nancys o Barriguitas dels anys setanta del segle passat, així com tota mena de complements de diferents èpoques: cotxets, trones, mobles, cadiretes, altres joguines… La col·lecció s’ubica a l’edifici annex a la Llar d’Infants, de propietat de l’Ajuntament, que ha impulsat, juntament amb la col·leccionista, el projecte.

El 19 de novembre de 2021 es va inaugurar el Centre d’Interpretació del Montsec, a Meià (Noguera). Es tracta d’un nou equipament que compta amb dues sales d’exposició on es mostren els fòssils que donen testimoni de l’origen del Montsec. En primer lloc, s’exposa la col·lecció Garcia-Castellanos, cedida a l’Ajuntament, que permet seguir la història geològica del lloc quan era mar, a finals del cretaci. I també s’exposen un conjunt de fòssils excepcionals d’animals i plantes que van viure i morir en un llac d’aigua dolça fa 125 milions d’anys. De fet, els jaciments de la Pedrera de Meià han permès descriure més de cent espècies noves, incloent-hi un petit dinosaure volador. El centre constitueix un dels equipaments que reben suport del Museu de la Noguera (amb seu a Balaguer) com a Museu de Suport Territorial.

D’altra banda, s’ha creat un nou museu semivirtual a Catalunya, el Museu de Camins. El museu pretén conservar i difondre la xarxa íntegra de camins del Pirineu mantinguts i recuperats a la vall de Siarb (Pallars Sobirà). La voluntat del museu és connectar, articular, potenciar i divulgar el llegat històric, natural i cultural que ha impregnat la vall de Siarb durant centenars d’anys, a través dels camins. Des de l’abril del 2021 ja disposa de pàgina web operativa. L’estrena del nou portal permet als visitants conèixer tot el que cal saber per gaudir d’aquest espai. Una de les seccions més destacades del web són les diferents propostes de visita al museu, com les visites per lliure, per a les quals l’espai suggereix diversos itineraris per fer. A més, també hi ha disponibles visites guiades i teatralitzades. També ofereix un mapa detallat amb tots els senders que formen l’espai, així com un recull dels atractius culturals i paisatgístics que es poden trobar tot passejant per la regió. També hi ha un espai de recerca, col·laboracions amb universitats i documentació antiga. La iniciativa va ser guardonada, a finals del 2020, amb el Premi Lluís Carulla, pel seu valor transformador.

2.2. Museus registrats existents. Ampliacions o remodelacions

El març del 2020 el Museu Thermalia de Caldes de Montbui (Vallès Oriental) va obrir al públic la renovada exposició permanent sobre el termalisme, a la segona planta del museu. Les obres van començar amb el desmuntatge de l’anterior espai expositiu, que datava del 2006. La nova permanent està repartida en sis àmbits i incorpora nous espais i nous recursos visuals i auditius, i està connectada amb el circuit termal (vista guiada) que es fa a la ciutat. La mostra inclou també mirades sobre altres oficis a Caldes i sobre altres activitats, com les pastes Sanmartí o els iogurts Codina, que han emprat aigua termal per als seus productes. També s’expliquen les fonts, els safaretjos i els balnearis, així com els antecedents romans i les característiques i propietats medicinals de l’aigua de Caldes. Un parell d’audiovisuals complementen la visita. El recorregut acaba amb l’espai “Asseguem-nos i gaudim”, que es converteix en una zona de desconnexió per començar a gaudir del repòs prescrit al balneari. Aquest darrer espai fa de pont per visitar la tercera planta del museu, que presenta l’obra de Manolo Hugué.

El Museu de Badalona ha ampliat, des del 24 d’abril de 2021, la seva oferta d’espais visitables de l’època romana amb la inauguració i l’obertura al públic de la Casa de l’Heura, un nou espai de més de 550 m² que s’afegeix als prop de 54.000 m² visitables de la ciutat romana de Baetulo. La Casa de l’Heura es una domus benestant del segle I dC ubicada al carrer Lladó, 55, molt a prop de la Casa dels Dofins, museïtzada el 2008. Totes dues cases estaven separades pel cardo maximus. La Casa de l’Heura va ser descoberta el 1999. El 2007 van començar les obres de rehabilitació, que han estat possibles gràcies a una inversió del Ministeri de Cultura. D’altra banda, el 28 d’octubre de 2020 el museu va inaugurar la renovació parcial d’algunes vitrines de la seva exposició permanent Baetulo, ciutat romana, en motiu del desè aniversari de la museïtzació de l’espai arqueològic Termes-Decumanus. D’aquesta manera es donen a conèixer les peces més emblemàtiques descobertes en els darrers deu anys. Finalment, hem dir que el Museu de Badalona continuarà amb les visites a la fassina modernista on s’elabora Anís del Mono, tot i que el 2021 la marca (de la firma Osborne) va anunciar el trasllat de la major part de la seva producció fora de Badalona i de Catalunya.

El 17 de juliol de 2021 es va inaugurar el Jardí Arqueològic del Castell Formós, que gestiona el Museu de la Noguera a Balaguer (Noguera). Després de deu anys de tancament, el Jardí Arqueològic Castell Formós (segles IX-XV) ha reobert les portes amb una nova museïtzació i nous espais. També es va inaugurar la nova coberta que protegeix la gran cambra i que s'ha realitzat amb fons del programa LEADER.

El 5 de setembre de 2021 el Museu Comarcal de la Conca de Barberà, a Montblanc (Conca de Barberà) va estrenar la remodelació dels seus espais, després d’uns mesos de tancament. S’ha reestructurat l’accés (posant les oficines a una de les sales) i la resta de les plantes s’han fet més funcionals, amb la reubicació d’algunes de les peces. S’ha instal·lat una nova il·luminació. La inversió s’ha pogut dur a terme gràcies a l’ajut de fons europeus. La primera planta se centra ara en el Molí de Salt de Vimbodí, on s’explica la importància d’aquest jaciment. La part medieval de l’equipament ha vist afegides algunes peces que es trobaven en altres sales. També s’ha actualitzat el relat, afegint discursos inclusius i amb perspectiva de gènere, i incorporant codis QR per possibilitar l’accés a continguts especialitzats.

El 6 de novembre de 2021 es van inaugurar les obres de millora museogràfica del Museu Etnològic del Montseny La Gabella (MEMGA) a Arbúcies (Selva). Les noves sales han estat el resultat d’unes obres de reforma de l’edifici que han permès millorar el recorregut de la visita i que, sobretot, s’han concentrat en l’actualització museogràfica dels diferents espais, en què es descriu el model industrial del Montseny: la torneria, la carrosseria i el món del tèxtil. S’ha reforçat el relat de la vida quotidiana, el món del tèxtil i el treball de la dona, al mateix temps que s’han adaptat les sales de la segona planta per explicar el món de la industrialització amb una museografia molt més moderna i oberta. Dels nous espais del MEMGA, cal destacar-ne tres. En primer lloc, l’espai dedicat a les llegendes del Montseny i a la vida quotidiana. Aquest àmbit gira al voltant de la recreació escenogràfica d’una gran llar de foc, el lloc de la casa on s’explicaven i es transmetien les llegendes. En segon lloc, l’espai de l’òmnibus d’onze places de l’any 1923, de carrosseries Ayats, la peça més emblemàtica del museu, i que ara ocupa tot sol l’espai central de la segona planta, guanyant visibilitat i acompanyat d’una producció audiovisual. I en tercer lloc, la nova sala del tèxtil, que permet completar el discurs del model industrial arbucienc, originat a finals del segle XIX, amb un gran teler de més de cent cinquanta anys. El projecte de remodelació també ha incidit en la restauració i l’aïllament dels teulats i les cobertes de l’edifici, i en la remodelació dels sistemes elèctrics i de climatització del museu. També s’ha ampliat l’espai dedicat a les exposicions temporals a la planta baixa, amb la incorporació d’una nova sala, assolint una superfície aproximada de 150 m². El projecte executat comprèn una superfície aproximada de 500 m² dels 2.000 m² que té el MEMGA, i ha tingut un cost 545.000 euros, que ha comptat amb finançament dels Fons FEDER, la Diputació de Girona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’Arbúcies.

D’altra banda, l’Ajuntament d’Arbúcies i el Consell Comarcal de la Selva estan tirant endavant el projecte “Producte turístic cultural Vescomtat de Cabrera”, que implica tretze municipis de la Selva, i que té com a objectiu la posada en valor del patrimoni material i immaterial de l’antic Vescomtat de Cabrera. El 30 de juliol de 2021 va entrar en funcionament al Castell de Montsoriu —que gestiona el Museu d’Arbúcies— un petit Centre d’Interpretació del Vescomtat de Cabrera, i també el nou portal web La Ruta dels Cabrera. En el marc del projecte, s’ha executat la senyalització de trenta-vuit elements patrimonials i cinc rutes d’autodescoberta i s’han produït deu recreacions virtuals. Encara està en construcció el Centre de Divulgació i Investigació de la Batllia de Montsoriu, o Centre d’Interpretació del Vescomtat, al carrer Major d’Arbúcies, al costat del Museu de la Gabella.

El 28 de novembre de 2021 va tenir lloc la inauguració de l’exposició Un museu, mil trames, una exposició de llarga durada (dos anys almenys) que el Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa (Vallès Occidental) ofereix per commemorar els 75 anys del Museu Tèxtil de Terrassa. La mostra és una oportunitat única per conèixer de ben a prop el que han significat tots aquests anys de recorregut del museu. S’hi exposen una selecció de les peces més paradigmàtiques del seu fons, i també inclou el relat de la feina feta per recuperar, documentar, restaurar i difondre el valuós patrimoni material tèxtil que conserva. L’exposició està dividida en onze àmbits més una línia cronològica com a introducció, i inclou 110 teixits dels segles I al XX, trenta-tres vestits del segle XVIII al XX, trenta-tres complements (bosses, mitges, barrets, guants, ventalls, etcètera), deu peces de parament litúrgic (una capa pluvial, dues casulles, dos frontals, maniples i cobrecalzes), lots de mostraris de disset empreses diferents i vint-i-dos documents bibliogràfics. Amb motiu de l’exposició s’ha editat un catàleg de 416 pàgines, amb la totalitat de les peces de l’exposició fotografiades i catalogades, i textos complementaris sobre la història del museu i de la seva col·lecció. El Museu Tèxtil de Terrassa és el degà dels museus tèxtils del país. Conserva més de 130.000 objectes diversos, entre teixits, indumentària, complements, mostraris, dissenys, etcètera, procedents de nombroses col·leccions, que expliquen la història tèxtil des del segle I dC fins a l’actualitat. Està gestionat per un consorci compost per la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Terrassa.

El Museu de l’Empordà de Figueres (Alt Empordà) ha tancat per reformes de millora durant uns mesos, el 2021. Per tal que part de la col·lecció pugui seguir sent visitada, han decidit dispersar part del fons i dipositar un seguit d’obres en diversos museus catalans. Així ha nascut el projecte “Exposat per reformes. El Museu de l’Empordà a museus de Catalunya”, mitjançant el qual vint-i-quatre obres del museu es poden veure en sis equipaments de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya: Museu d’Art de Cerdanyola, Museu d’Art de Girona, Museu d’Art Modern de Tarragona, Museu de la Garrotxa, Museu de Lleida i Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. D’altra banda, l’equip del museu està dissenyant la nova exposició permanent del museu a partir de processos participatius amb la comunitat, projecte que van presentar recentment a la 6a Jornada de l’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya “Museus rellevants per a la comunitat. Eines per a la participació ciutadana” (Barcelona, 30 novembre i 1 de desembre 2021).

2.3. Col·leccions i centres d’interpretació (no registrats) existents. Ampliacions o remodelacions

El 6 de març de 2020 el Mas Miró, la casa d’estiueig de Joan Miró a Mont-roig del Camp (Baix Camp), va reobrir portes amb nous espais visitables. Un cop enllestida la segona fase de rehabilitació de l’immoble, ara s’obre al públic per primera vegada la cuina i l’entrada de carruatges. Els treballs, que van mantenir tancat el Mas Miró durant poc més de tres mesos, també han permès instal·lar un ascensor per millorar l’accessibilitat i habilitar un audiovisual a l’inici de la visita. L’actuació, que ha costat més de 240.000 euros, ha prioritzat la restauració de diverses estances de la casa i l’eliminació d’humitats. Un dels projectes de futur és la rehabilitació de la casa dels masovers, en una tercera fase d’obres que encara no té data d’execució.

El 28 de març de 2021 es va obrir al públic l’ampliació de la museïtzació del Fort o Castell de la Trinitat, a Roses (Alt Empordà), inaugurada el 14 de setembre de 2019. La Fundació Bosch Gimpera i l’equip DIDPATRI de la Universitat de Barcelona, autors del projecte de museografia didàctica, hi han incorporat tres noves figures, tres noves peces dissenyades per l’escultora Mar Pongiluppi, que representen el governador del castell, un soldat i una fornera treballant el pa, en sengles escenes que representen la vida quotidiana al fort durant els segles XVI i XVII. Culmina així el projecte de l’Ajuntament de Roses de museïtzar aquesta fortificació del segle XVI, situada a l’entrada de la ciutat, i posar-la al circuit de visites culturals del municipi.

Mentre les obres del nou Museu Comarcal de Manresa (Bages) segueixen el seu curs, el 10 d'abril de 2021 es va inaugurar el renovat Espai 1522, el Centre d’Interpretació de la Manresa Ignasiana, l’espai que explica com era la ciutat que va acollir Ignasi de Loiola fa gairebé cinc segles. Els treballs han permès estrenar una renovació i ampliació (d’uns 60 m², cap a l’ala sud) del centre d’interpretació i fer altres millores d’accessibilitat i condicionament climàtic. L’Espai 1522 es troba ubicat al carrer Mestre Blanch, a l’edifici del Teatre Conservatori. Es va inaugurar el desembre del 2015 després d’unes obres realitzades a l’ala est del claustre de l’antic convent de frares dominics de Sant Domènec, edifici on Ignasi de Loiola va fer estada en tres ocasions diferents. Amb la nova intervenció realitzada els darrers mesos, que ha tingut un pressupost de 99.928,35 euros (IVA inclòs), el centre d’interpretació s’amplia mitjançant la recuperació parcial de l’ala sud, un espai que no es feia servir. L’actuació ha permès adequar l’espai per a persones amb mobilitat reduïda amb rampes interiors i recuperar les antigues taquilles del conservatori, que s’utilitzaven de magatzem, on també s’ha habilitat un petit office. En aquest nou espai, s’ha estrenat l’exposició de l’obra La Mare de Déu del Roser oferint el rosari a sant Domènec de Guzmán, un plafó de quaranta-dues rajoles de ceràmica policromada del segle XVIII.

El 5 de juny de 2021 va tenir lloc la inauguració de la sala 6 del Museu Cerdà de Puigcerdà (Cerdanya) titulada Conventus. Aquesta nova exposició permanent, ubicada a la planta –1 del museu, convida a conèixer la història dels convents de Puigcerdà, estretament lligada a l’evolució urbana de la vila, i a endinsar-vos en la vida quotidiana del convent de les Carmelites. L’espai s’ha dividit en tres subespais: el primer tracta dels principals monestirs de Puigcerdà; el segon mostra l’evolució d’un convent de clausura de les monges carmelites descalces, i el tercer contextualitza l’antiga cripta del convent, acosta el ritual de la mort al visitant i aprofundeix en la història del convent a través d’un audiovisual.

El 10 de juliol de 2021 l’Ajuntament de Riudoms (Baix Camp) va reinaugurar la Casa Pairal d’Antoni Gaudí amb una nova experiència de visita, sota l'eslògan "La força d'uns orígens", després d’haver dut a terme una reformulació dels espais de la casa en els darrers mesos, amb un nou enfoc del taller de caldereria del pare, un nou mapping immersiu, un nou espai de recepció de visitants i una exposició de dibuixos i objectes inèdits. Mitjançant visites guiades, el visitant podrà descobrir d'una manera gràfica i senzilla el Gaudí petit, el Gaudí adolescent, la seva relació amb Riudoms i els seus orígens com a font d'inspiració de la seva arquitectura.

D’altra banda, el juliol de 2021 el Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), ubicat fins ara al Complex de La Granja, espai cultural, ha tancat definitivament les portes. L’Ajuntament treballa en el Museu del Treball i la Indústria Viva (MTIV), un nou equipament que s'instal·larà a la primera planta del rehabilitat Vapor Aranyó i que s'inaugurarà en una data encara per determinar. La sala que fins ara ocupava el museu es transformarà en una aula de dansa de l'Escola Municipal de les Arts (EMA). Les sales d'exposicions de La Granja, espai cultural, seguiran obertes. El projecte està cofinançat pel FEDER de Catalunya 2014-20.

A partir de l’1 de setembre de 2021, el Museu i Forn de Vidre de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà) va tornar a obrir portes (després d’uns mesos tancat per la covid-19) amb una nova oferta de demostració del treball en vidre, que és la principal aposta museogràfica del centre. El museu obre una nova etapa amb Rafa Abdon com a nou vidrier resident, que agafa així el relleu de Paco Ramos, que, després de vint-i-cinc anys al càrrec, s’ha prejubilat, deixant pas a una nova generació. Rafa Abdon es va iniciar com a vidrier als quinze anys, a la fàbrica del seu pare, ubicada a l’Olleria, un poble que compta amb una dilatada tradició en aquest camp. Abdon és conegut per ser l’autor de les decoracions de raïm i tulipes de vidre que rodegen l’altar de la Sagrada Família. Ara s’encarregarà de les demostracions de vidre bufat que ofereix setmanalment el museu, una tasca que, a diferència del seu antecessor, no farà com autònom sinó a través d’una concessió pública, amb una durada de dos anys, prorrogable un any més, amb la qual l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet espera donar més importància a l’ofici i aconseguir projecció internacional.

A principis de novembre del 2021 Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) va estrenar la seva renovada i ampliada Casa de la Festa Major, un equipament que va tancar anys enrere, i que ha estat immers en els darrers anys en processos d’obres inacabables, amb endarreriments causats per la fallida d’una de les empreses de la UTE adjudicatària del projecte, i posteriorment per la pandèmia de la covid-19. L’equipament s’ha remodelat i ampliat amb una inversió d’1 MEUR, entre l’obra civil (600.000 euros) i el projecte museogràfic (400.000 euros). Es duplica la superfície anterior, que era de 312 m², fins a arribar als 662 m², amb un edifici annex de nova construcció amb façana al carrer Muralla dels Vallets, des d’on s’accedirà a l’equipament, que consta de planta baixa i tres plantes. Aquests diferents espais serviran per conèixer i interpretar la Festa Major i el patrimoni folklòric i festiu vilafranquí, incloent-hi els castells. A la planta baixa hi ha la recepció i la botiga. A la primera planta s’accedeix a la sala principal de l’antic mercat, on estaran exposades gairebé la totalitat de peces i elements de la festa, com si fos la plaça. En la segona planta hi ha la sala polivalent, on es projecta un audiovisual que fa un recorregut per la festa. La darrera planta consta d’una aula didàctica per a tallers escolars. L’immoble acull espais per assajar i per dipositar l’imaginari festiu, el bestiari i l’arxiu de la festa. L’edifici s’ha conceptuat amb la màxima eficiència energètica (classe A).

El 29 de novembre de 2021 va tenir lloc la inauguració de la renovació museogràfica del Centre d’Interpretació del Cava de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès), que ara passa a denominar-se Cava Centre. Aquest centre d’interpretació, anomenat també la Fassina (o Fassina de Can Guineu), per l’edifici on s’ubica, es va inaugurar fa deu anys per potenciar la identitat de la població com a productora de vi escumós o cava. El centre, amb molta tecnologia audiovisual, va quedar obsolet en alguns aspectes i tenia pocs visitants, i el 2019 l’Ajuntament va convocar un concurs d’idees per renovar la museografia i potenciar l’equipament. El resultat d’aquest procés és el que ara s’obre al públic, després d’uns quants mesos de treballs que han culminat amb la nova museïtzació al celler restaurat de la Fassina, i amb una tecnologia més actual que la de l’anterior CIC-Fassina. El Cava Centre ofereix al visitant una experiència immersiva al voltant dels vins escumosos i la Festa de la Fil·loxera, començant ja a l’entrada amb l’accés a l’espai “La màgia de les bombolles”, i continuant amb l’explicació de curiositats entorn del producte més representatiu de Sant Sadurní. L’Ajuntament aposta perquè el centre sigui la punta de llança de l’enoturisme a la zona.

2.4. Museïtzació de jaciments arqueològics (a l’aire lliure) i de monuments

A mitjans d’agost de 2021, després de dos anys d’estar tancat, s’ha reobert parcialment al públic l’amfiteatre romà de Tarragona, que pertany a l’Ajuntament. El monument, que forma part del conjunt declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, es va clausurar després d’un informe que el setembre del 2019 alertava que tenia deficiències estructurals greus que posaven en perill la seguretat de les persones. En aquest temps, s’hi han fet un seguit d’actuacions per reforçar el monument que encara no han acabat. La zona de la grada continuarà tancada perquè encara s’hi han de fer treballs. Tot i això, accedir a l’arena ja és segur. Fins ara les actuacions han tingut un cost d’uns 200.000 euros. La zona més delicada és la de la summa cavea, la més elevada. Es debat l’enderroc de tota l’estructura, una reconstrucció que es va fer als anys setanta.

El 31 d’octubre de 2021 es va presentar a la Garriga (Vallès Oriental) la nova Estació d’Interpretació del Rec Monar, que l’Ajuntament ha instal·lat al camí del riu, a la zona de la Passola, i que forma part d’una ruta guiada a l’entorn del Rec Monar (i el camí ral), que són unes infraestructures històriques de gran importància, que han condicionat durant segles el paisatge del municipi.

3. Ciutat de Barcelona (museus públics)

3.1. Museus i equipaments municipals

El 3 de desembre de 2021 es va inaugurar al DHUB Museu del Disseny de Barcelona la nova exposició permanent Objectes comuns. Històries locals, debats globals, que ofereix una nova mirada a la col·lecció permanent de disseny de producte del museu. La mostra reuneix més de dues mil peces, entre mobles, llums, vehicles, recipients, instruments i equipaments. Es tracta de la primera gran reorganització de l’equipament des de la seva inauguració l’any 2014. La mostra s’ha instal·lat en un nou espai, molt accessible, a la planta 0 de l’edifici, fet que converteix l’exposició, comissariada per Oriol Pibernat, gairebé en la porta d’entrada al museu. L’objectiu és oferir un conjunt d’objectes comuns singulars a través de les històries locals i en relació amb els debats globals al voltant del disseny.

L'exposició arrenca traçant un itinerari des dels anys trenta del segle XX, amb dissenys fets en alguns casos des de l'exili, fins a l’any 2000, tot destacant la importància del moviment social i cultural del disseny a Barcelona, Catalunya i Espanya. Es posa especial èmfasi en la societat de consum desenvolupada als anys seixanta i setanta. L’etapa 2000-2020 es presenta com un ventall de temes i reptes que cerquen respostes de disseny innovadores. La proposta pretén que els objectes del nostre dia a dia ens parlin de la història i del disseny. Destaquen els objectes comuns als quals el disseny dona un nou sentit gràcies als serveis que ens presten, a la novetat del seu aspecte, a les innovacions que incorporen, a allò que comuniquen o a les emocions que ens desperten. A més, són peces que formen part de la cultura popular, representen la societat, esdevenen fragments de la memòria col·lectiva o tenen vocació social. A l’exposició, el disseny dialoga amb els grans temes de la contemporaneïtat, com la producció seriada, el disseny industrial, la cultura de l'oci o la cultura pop. Un altre dels eixos de la nova exposició és el vincle entre el disseny i Barcelona, ja que la mostra posa en relleu la importància que ha tingut aquesta disciplina a la ciutat des del segle XX fins als nostres dies.

Segons un comunicat de l’Ajuntament de Barcelona del 17 de setembre de 2021, l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) de l’Ajuntament de Barcelona ha estrenat el Centre d'Interpretació del Parc de Montjuïc per situar el parc com un espai de cultura i natura. El nou centre, que no té un espai físic associat, s’articula a partir principalment del web del Castell i, complementàriament, del web del Parc de Montjuïc. Ha iniciat les seves activitats aquest setembre amb diferents propostes, com itineraris per la muntanya, rutes autoguiades sota el títol de “Camina Montjuïc” i una exposició sobre el desaparegut Parc d’Atraccions de Montjuïc. Sobta, però, que no es faci cap referencia al Centre d’Interpretació de Montjuïc que ja existeix, bastit fa pocs anys per l’ICUB, i que ocupa quatre sales del Castell.

3.2. Consorcis en els que participa l’Ajuntament

Com hem explicat a la introducció, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) està batallant per “baixar” de la muntanya al pla i “ocupar” el Palau Victòria Eugènia, per ampliar la seva oferta, d’acord amb el seu Pla Estratègic 2019-2022, presentat el 15 de juliol de 2019 (amb l’horitzó 2029, centenari de l’Exposició Universal). El Pavelló Victòria Eugènia té 15.000 m² i 15 metres d’alçada, per la qual cosa admet dues plantes. L’objectiu del museu és destinar a aquest espai les exposicions temporals, la col·lecció permanent d’art de postguerra i d’avantguarda dels anys cinquanta a setanta del segle XX, la col·lecció de fotografia (amb una permanent), l’arxiu i la biblioteca. Però el finançament de tota la operació no està assegurat. D’altra banda, el pressupost del MNAC no creix. El 2019 va assolir la xifra de 15,5 MEUR (el mateix que tenia el 2008), encara lluny dels 20 MEUR que va tenir abans de la crisi. El pressupost pel 2022 es de 15.673.416,23 euros.

D’altra banda, en aquests anys el MNAC ha seguit col·laborant amb museus del territori, cedint en dipòsit obres del seu fons.

Mentrestant, a banda de programar notables exposicions temporals, el MNAC segueix renovant la seva permanent. A partir de l’1 de juliol de 2021 el MNAC suma, a la part d’Art Modern, tres noves sales dedicades a l’art durant la Guerra Civil, amb l’exhibició de 108 peces (entre pin­tu­res, dibuixos, gra­vats, foto­gra­fies, escul­tu­res i paper moneda) de quaranta-tres artistes. Amb les dues que hi havia, ara són cinc sales dedicades a la Guerra Civil. Destaca un nou espai específic sobre el Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París del 1937, on es va expo­sar el Ger­nika de Picasso, la Mont­ser­rat de Juli González o el Pagès català en rebel·lia, de Miró, entre d’altres. L’espai recupera obres que es van considerar perdudes i que es van localitzar i recuperar a mit­jans dels anys vuitanta al mateix al Palau Naci­o­nal, on estaven ocultes. Ara s’ha incor­po­rat a la col·lecció per­ma­nent un nombre impor­tant de peces d’aquell fons pro­ce­dent de les reser­ves. La mostra res­salta la presència de les dones com a pro­ta­go­nis­tes en nombroses obres, com a heroïnes o vícti­mes. La pro­pa­ganda i el fotoperiodisme, així com el cartellisme, són també eixos temàtics que aborda la nova presentació. També s’ha renovat l’espai dedi­cat al cinema amb l’exhi­bició de noves pel·lícules, en col·labo­ració amb la Fil­mo­teca de Cata­lu­nya.

4. Generalitat de Catalunya

L’11 de febrer de 2020, el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), amb seu a Terrassa (Vallès Occidental), va inaugurar el seu nou espai permanent radiofònic, coincidint amb el Dia Mundial de la Ràdio. Aquell dia, des del mateix espai, convertit en un estudi radiofònic, es va emetre en directe, per Catalunya Ràdio, un programa concurs amb presència de públic. En l’espai s’ha recreat un estudi de ràdio (les instal·lacions, ja amortitzades, les ha cedit Catalunya Ràdio) que, a més, funciona. Pot ser visitat, i s’ha complementat amb una petita mostra sobre l’evolució de la ràdio, des de finals del segle XIX fins avui, que inclou deu objectes de la col·lecció del centre.

El Museu d’Arqueologia de Catalunya ha seguit programant exposicions temporals, algunes de gran impacte. Nomes en volem citar aquí una, El temps de la memòria. Tresors del Museu d'Arqueologia de Catalunya, a la seu de Girona, pel seu caràcter semipermanent.

El 31 de juliol de 2021 han estat inaugurades les darreres obres de restauració i adequació de la Cartoixa d'Escaladei a la Morera de Montsant (Priorat), a càrrec de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural (ACdPC), que han permès obrir al públic el claustre major. També s’ha enjardinat l'espai central i s’han recuperat els paviments antics de la galeria de tres arcs de pedra amb la reconstrucció de les voltes amb maó creuat. Els treballs, que van començar el maig del 2020, també han permès fer visible una de les dues cel·les del claustre primitiu, del segle XIII, descobertes durant les excavacions, que tenen una estructura similar a les del segle XVII, i mostren la darrera configuració d'aquest espai en els segles XVII-XVIII, just abans de l'exclaustració dels cartoixans. La intervenció ha permès localitzar i desenrunar les restes del claustre primitiu, en el qual es van construir les dotze cel·les dels primers pares cartoixans, que es trobaven sota del claustre del segle XVIII. Les obres han tingut un cost de 407.413 euros i han estat impulsades pel Departament de Cultura i la Fundació La Caixa en el marc del programa Patrimoni en Acció. L'entitat bancària n'ha finançat 300.000 euros. Els treballs han estat coordinats per l'Institut Català del Sòl (INCASÒL). Mentrestant, continuen les obres de rehabilitació de l'església i del sagrari del monestir, que podrien culminar el 2022. Les obres d'aquest projecte també estan finançades pel Departament de Cultura, el programa de l'1,5% Cultural del Ministeri de Foment i els fons FEDER de la Unió Europea.

El 14 de maig de 2021 el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal de Lleida (Segrià) va inaugurar la seva nova exposició permanent del gòtic. Inclou una quarantena de peces de primer nivell de la segona meitat del segle XIV i del segle XV en 200 m² de superfície, amb una inversió de quasi 200.000 euros. Les peces, procedents del fons del museu i cedides pèl MNAT, el Museu del Disseny de Barcelona i dipòsits de la Generalitat i de la Paeria (a més del retaule gòtic de Sant Bartomeu comprat per Tatxo Benet, que l’ha donat al museu), es distribueixen en quatre àmbits més un d’introductori sobre la Lleida baix medieval. Aquesta és la primera acció del Pla d’Impuls del Museu que el consorci va presentar el 25 de març, per fer front a la difícil situació de la col·lecció del museu després dels trasllats forçosos a l’Aragó de gran part dels fons romànics i gòtics procedents de les parròquies de la Franja i de Sixena, ordenats i executats pels tribunals de justícia. D’altra banda, el museu ha ingressat nous fons, procedents de donacions, com la de Tatxo Benet, o de dipòsits, com el que efectuà el col·leccionista lleidatà Antoni Gelonch el març del 2020, d’un miler de gravats de 459 artistes que van des del Renaixement fins a la contemporaneïtat.

5. Altres museus

El 17 de juliol de 2021 va ser inaugurat el nou Museu del Port de Tarragona, amb una museografia totalment renovada i per a tots els públics. La intervenció, que ha durat un any i que ha suposat una inversió de 2,5 MEUR (reforma integral de l’edifici i nou disseny museogràfic), pretén despertar els sentits i transportar el públic al passat i present del Port i el barri mariner del Serrallo. Vint anys després de la seva inauguració com a museu, aquest antic magatzem del Port canvia el seu aspecte per adequar-se millor al seu ús actual. La intervenció integral del nou edifici ha durat dotze mesos i ha comptat amb nous llenguatges i recursos expositius. Aquesta reforma s’ha finançat parcialment a través de l’1,5% Cultural de l’Estat (que va atorgar 1,75 MEUR al Port de Tarragona pel projecte). El nou projecte museogràfic, elaborat per l’equip d’Ignasi Cristià i Iago Blasi, consisteix en una reinterpretació integral de l’espai i dels seus continguts per aconseguir una experiència molt més emocionant, activa i moderna. La realitat que presenta el museu és un relat temàtic dividit en quatre temàtiques i en dos àmbits generals finals. El museu manté dues plantes, però amb dues novetats: la incorporació d’un espai de recepció i benvinguda amb guarda-roba, serveis i botiga i la substitució de les dues escales anteriors per una de sola amb una balconada que actua com un mirador sobre l’exposició i permet una transició més suau i visual en el pas de la planta baixa al primer pis. Els treballs han afectat una superfície de 2.600 m² construïts i ha permès l'augment de la superfície expositiva en uns 600 m², destinats a espais formatius, una sala de reserva i oficines.

El 16 de març de 2021 el Museu del Ferrocarril de Catalunya, ubicat a Vilanova i la Geltrú (Garraf) —de titularitat estatal, propietat de la Fundación de Ferrocarriles Españoles—, va tornar a obrir les portes (després de dos mesos tancat) per mostrar finalitzada la segona fase dels treballs de rehabilitació i pavimentació dels seus espais interiors i exteriors. S’ha urbanitzat l’àrea de sortida de l’edifici de recepció i acollida, que millora l’accessibilitat dels visitants, i s’ha rehabilitat la Nau del Pont Grua, que ara forma un sol espai museològic amb la Gran Nau. Tot i la reobertura, alguns treballs han continuat a l’interior de les naus durant la primavera. El 20 de juny de 2020 el museu havia celebrat la seva reobertura amb quatre jornades de portes obertes, per oferir i donar a conèixer les seves noves instal·lacions a l’aire lliure. El museu havia presentat, el 2019, les renovades instal·lacions del centre, i sobretot la rehabilitació de la Gran Nau (1.200 m²), de 1881, i de la nau panoràmica (220 m²), i el 2018, el nou accés al museu a traves de la façana frontal i la millora de l’edifici de serveis (taquilles, acollida, lavabos, botiga…). Les obres de 2020-2021 també s’han finançat, com les anteriors, amb el programa del 1,5% Cultural de l’Estat. En aquests anys 2020 i 2021 el museu celebra els seus trenta anys d’història. D’altra banda, el museu ofereix en la seva reobertura un nou espai per acollir el públic infantil i familiar: una recreació de l'estació de Vilanova i la Geltrú que dona a partir d’ara la benvinguda als visitants. La nova àrea d'acollida se situa a la planta baixa, al costat de la zona de recepció.

A partir del 15 de novembre de 2021, el Museu Virtual de la Universitat de Barcelona (MVUB) s’ha refundat amb un nou portal web que incorpora un nou programari que millora l’anterior. A les disset col·leccions que tenia fins ara, se n’hi han afegit quatre de noves, en una nova interfície més moderna que millora la usabilitat. També s’hi incorporen noves funcionalitats: exposicions virtuals per temàtiques i accés a la visita virtual de l’edifici històric.

6. Centres privats

6.1. Barcelona. Museus i fundacions

El 15 d’octubre de 2021 va obrir les portes el Moco Museum, a Barcelona, al barri de la Ribera i al sector del Born, en un palau medieval reformat del carrer Montcada, l’històric Palau Cervelló, que durant anys va ocupar la galeria Maeght i després la Fundació Gaspar. Es tracta d’un nou museu d’art modern i contemporani fundat per la parella holandesa Kim i Lionel Logchies. Aquests dos col·leccionistes holandesos, que ja van inaugurar el Moco Museum d'Amsterdam l'any 2016, després de l'èxit que ha tingut a la capital holandesa han decidit obrir-ne la segona ubicació a Barcelona. Al recinte s'hi exposa art MOdern i COntemporani, d'aquí el seu singular nom, Moco. La intencionalitat del museu és apropar l'art als més joves, amb obres de renom mundial i art digital immersiu amb tecnologia NFT. L'espai d'exposició permanent compta amb obres d'artistes reconeguts mundialment (Banksy, Andy Warhol, Jean-Michel Basquiat, Salvador Dalí, Jeff Koons, Damien Hirst, Keith, KAWS i Yayoi Kusama) i una sala d'art digital immersiu. Els promotors, que van valorar prèviament crear la segona seu a Florència, van descobrir fa un any el vell Palau Cervelló, que han reformat i llogat per vint anys prorrogables. Acull 800 m² d’espai expositiu repartit entre la planta baixa i el primer pis, però preveuen ampliar-lo a una segona planta. Un 20% d’obres de la permanent provenen de la col·lecció privada dels Logchies i la resta, de préstecs d’artistes i de col·leccionistes. El centre programarà exposicions temporals, i la primera que es presenta, dedicada a l’artista xilè Guillermo Lorca, ocupa dues sales.

El 3 de desembre de 2020 va reobrir a Barcelona el nou Museu de Cera, després d’una renovació que ha costat 6 MEUR als nous gestors de l’equipament, l’empresa Advanced Leisure Services, gestora d’altres espais culturals com el Castell de Montjuïc o el Palau Moja. El nou centre ofereix una experiència “innovadora”, amb tecnologia interactiva i escenografies canviants, i amb més de 120 figures (un 70% de les quals són noves), entre les quals hi ha les dels germans Roca, Messi, Greta Thunberg, Floquet de Neu i Rosalía. Segons Toni Cruz, director creatiu del projecte i expresident d’Endemol, s’ha pensat un museu “una mica diferent, on hi hagi interacció, la gent pugui jugar amb els personatges i hi hagi històries darrere”. La renovació del museu ha durat al voltant d’un any. Els antics gestors es van vendre l’explotació de l’espai, entre altres raons per la caiguda de visitants els últims anys. Els nous impulsors de la modernització del museu esperen que les visites remuntin, tot contribuint de passada a la revitalització de la Rambla com a espai d’ús ciutadà.

La Fundació Suñol va estrenar nova seu, el 16 de gener de 2020, al barri de les Corts, al carrer Mejía Lequerica, 14, amb un espai d’exposició de 220 m². A principis del 2019, la fundació va deixar la seva seu al passeig de Gràcia (on havia obert el 2007), i malgrat la mort del seu fundador, Josep Suñol, el novembre del 2019, a finals del mateix any va obrir portes la nova casa, que era l’antic magatzem de la fundació i de la col·lecció (conegut com a Galeria 2). Dos mesos després, s’obre al públic amb un tríptic expositiu que revisa la seva col·lecció (comissariada per Valentín Roma, director artístic de la Virreina), i amb una programació que es basarà en exposicions temporals i canviants, a partir del fons del col·leccionista, compost de més de 1.200 peces de més de 250 artistes (de 1970 a l’actualitat).

La Fundació Mapfre també ha estrenat nova seu a Barcelona, el 9 d’octubre de 2020. El 2019 va deixar la seu de la Casa Garriga Nogués, al carrer Diputació, i enguany s’ha instal·lat a l’edifici annex a la mateixa Torre Mapfre, a la Vila Olímpica. I ho fa com un centre permanent dedicat a la fotografia (amb el nom de Centre de Fotografia KBr) i amb una programació d’exposicions temporals (dues cada vegada, i sense cap de permanent). KBr, el símbol químic del bromur de potassi, és una sal que s’utilitza en el procés del revelat fotogràfic.

Des de l’abril del 2021, la Casa Batlló, l’impressionant edifici construït per Antoni Gaudí entre 1904 i 1907 al passeig de Gràcia, ofereix una visita totalment renovada, mitjançant una fascinant experiència immersiva. La intel·ligència artificial o la realitat augmentada són alguns dels ingredients d’aquesta creativa proposta cultural, que inclou projeccions volumètriques impossibles, so binaural, sensors de moviment, espais immersius únics al món i delicades propostes que apel·len als sentits, inclòs l’olfacte, en els 2.000 m² del seu recorregut. Cal destacar el Gaudí Dôme, la inspiració del geni, que es projecta en una sala immersiva situada a les antigues carboneres de l’edifici, amb més de mil pantalles, que permet al visitant submergir-se en l’origen d’un geni, i que està acompanyada d’una proposta musical que compta amb vint-i-un canals d’àudio que recreen sons de la natura, i de trenta-sis projectors, responsables de les projeccions volumètriques que inunden de màgia aquesta instal·lació de videoart. La sorpresa final de la visita és la instal·lació immersiva Gaudí Cube: en la ment de Gaudí, que convida els assistents, mitjançant un cub LED de sis cares, a descobrir un mite de l’arquitectura des de la mateixa ment de l’arquitecte català.

El 9 de novembre de 2021 va obrir portes el primer Ecomuseu Urbà Gitano de Barcelona (EMUGBA), una iniciativa impulsada per l’Associació Carabutsí, que reivindica el patrimoni cultural de la comunitat gitana de Catalunya al Raval. Situat al carrer de la Cera del Raval, el rovell de l’ou de la rumba catalana, el centre vol recuperar, preservar i reviure la memòria de la comunitat gitana i trencar estereotips. El museu és un espai reduït, d’uns 50 m² en els baixos d’un local de protecció oficial, però alberga un projecte realment ambiciós, amb més de set mil documents (entre fotografies, documents, enregistraments sonors i vídeos), que constitueixen la memòria oral i visual de la comunitat gitana a Barcelona. L’EMUGBA porta en el títol el terme ecomuseu, que és un concepte inèdit en una ciutat però que s’ha assajat en pobles petits on hi ha una comunitat que es perd, i és aquesta mateixa comunitat la que manté l’espai. I és que els impulsors van considerar que això també estava passant al Raval, on molts dels gitanos i gitanes que hi havien viscut anys enrere van haver de marxar expulsats pels processos de gentrificació de les grans ciutats. L’origen de l’EMUGBA es remunta a l’any 2018, quan l’Associació Carabutsí va dinamitzar un projecte de recuperació de la memòria gitana del Raval. En el museu el visitant hi trobarà, omplint les parets, moltes imatges del fons, la gitanola Rumbera, que permet triar entre cinquanta rumbes catalanes, molts llibres, el joc de taula dels rumberos o el capgròs Peret presidint l’espai. A més, el centre oferirà tallers, rutes i itineraris històrics i per la vida social del barri.

6.2. Catalunya. Centres al territori

El 18 de desembre de 2020 va obrir a Besalú (Garrotxa) Circusland, el primer museu d’Espanya dedicat a la història de l’espectacle de circ, i el més important d’Europa en la seva especialitat. Esta basat en la col·lecció particular de Genís Matabosch (Figueres, 1977, president de la Circus Arts Foundation i doctor en Història del Circ de Europa por la Universitat de Barcelona), que durant anys ha peregrinat per diferents municipis buscant seu (anys enrere no va fructificar el projecte d’ubicar-lo a Figueres). El centre s’ha materialitzat en l’antiga fàbrica tèxtil de Cal Coro, que antigament havia hostatjat el museu de miniatures (també privat) Micromundi. El fons, al llarg de 1500 m² de recorregut, està compost de maquetes, antics cartells, peces de vestuari i attrezzo de circ. El museu té en cartera realitzar exposicions temporals. La inversió efectuada per comprar i adequar l’edifici ha pujat 1,7 MEUR, amb una aportació de la Generalitat de 750.000 euros (mitjançat el fons FEDER) i una de la Diputació de Girona de 500.000 euros. L’anunci, l’any 2019, d’aquest projecte privat (i el seu finançament públic) va aixecar les reticències de la professió, i sobretot, de la Xarxa de Museus de Girona.

El 25 de juny de 2021 va reobrir el Museu Tresor de la Catedral de Girona després de les obres amb les quals s’ha reformulat el seu discurs expositiu, i que ha mantingut tancat el museu des de l’octubre del 2020. El més destacable de la nova permanent és la sala en què es presenta de forma preeminent el Tapís de la Creació, el brodat romànic del segle XI que és la joia de la col·lecció. Els treballs, que han costat un milió d’euros i que han comptat amb un ajut del FEDER, s'han articulat a l'entorn del brodat romànic, que guanya llum i s'acompanya d'un audiovisual per situar-lo en el seu context. A més, s'ha reestructurat tot el recorregut per les diferents sales. N'hi ha d'específiques dedicades al temple romànic, al gòtic i al patrimoni catedralici. S'hi exposen la meitat de les peces que hi havia fins ara, evitant massificacions innecessàries. També s’ha aprofitat per retornar a les sales capitulars els enguixats que s’havien eliminat per descobrir les pedres matusseres que amagaven. També s’han condicionat les sales de reserva.

El 22 d’abril de 2021 es va inaugurar a Vallirana (Baix Llobregat) el nou Centre d’Interpretació de l’Espeleologia Catalana, que el Centre Excursionista de Vallirana (CEV) té a les seves dependències, i que ha comptat amb el suport municipal. Es tracta d’un punt d’interès per al descobriment de l’espeleologia pensat especialment per als infants i el públic familiar. De fet, la exposició ja existia i ara ha estat renovada, amb una proposta pròpia per als infants. El recorregut està format per dues sales. La primera, més introductòria, mostra què és l’espeleologia, l’equip, els orígens (amb algun objecte històric) i una breu explicació de seguretat i bones pràctiques. La segona sala, més ampla, consta d’un gran panell amb fotografies on es resumeixen tots els possibles obstacles i totes les escenes, i s’hi simula com s’està en una cova. També es mostren algunes de les grans cavitats de Catalunya, així com materials geològics. Com a nexe d’unió entre les dues sales, hi ha quatre tipus de gateres que posen a prova els visitants.

7. Memòria democràtica

Pel que fa als espais de memòria democràtica (la majoria municipals), la xarxa —que coordina el Memorial Democràtic, que depèn del Departament de Justícia— segueix en standby i subsisteix amb pocs ajuts de la Generalitat (les subvencions en aquest apartat van desaparèixer el 2017 i s’han tornat a convocar el 2021). Però la veritat és que molts ajuntaments estan impulsant nous projectes de centres d’interpretació o de rehabilitació i museïtzació d’espais com ara defenses de costa, refugis o aeròdroms. En aquests dos darrers anys s’han realitzat les intervencions en el territori que detallem.

L’11 de setembre de 2020 va reobrir l’Espai Lluís Companys del Tarròs a Tornabous (Urgell), un petit centre d’interpretació de 350 m², inaugurat el 2014, dedicat al president Lluís Companys al seu poble natal. Fins al 2017 només obria en hores concertades, i el 2018 va obrir de dijous a diumenge. El 2019 l’Ajuntament de Tornabous el va tancar, a causa de la manca de visitants i de programació, per repensar-lo. D’altra banda, el centre (i el monument dedicat al president, a l’exterior) havien sofert alguns atacs vandàlics. El 2020 s’havia contractat una persona i s’havia negociat un conveni (entre l’Ajuntament, el Departament de Justícia de la Generalitat i el Consell Comarcal) per garantir la reobertura i per mantenir l’horari de visita de dijous a diumenge (la Generalitat aportarà 80.000 euros, i la Diputació, 160.000 en quatre anys).

Des del mes de març de 2021, ja es pot visitar el Búnquer de Cunit (Baix Penedès), una reconstrucció i recreació d’un búnquer coster de la Guerra Civil, dissenyat pel grup de recerca i innovació Didàctica del Patrimoni, Museografia Comprensiva i Noves Tecnologies (DIDPATRI) de la Universitat de Barcelona, sota l’impuls i el finançament de l’Ajuntament de Cunit. Formava part de la bateria de fortificacions defensives construïdes per prevenir un desembarcament franquista des de Mallorca. Ara l'espai exposa diversos elements militars visitables des de l'exterior, complementats amb un audiovisual en quatre idiomes diferents que es pot veure en l'horari en què l'Oficina de Turisme, molt a prop del búnquer, està oberta.

Pel que fa a Barcelona, com hem dit a la introducció, se segueix sense tenir noticies del projecte d’un espai permanent de memòria a la Model, sobre la repressió franquista, que impulsa l’Ajuntament de Barcelona, mentre que l’atenció mediàtica se centra en la reivindicació de la seu de la Policia Nacional a la Via Laietana com a centre d’interpretació amb la mateixa finalitat. D’altra banda, l’Ajuntament segueix utilitzant el Born CCM (Centre de Cultura i Memòria) com a aparador de les polítiques de memòria mitjançant exposicions temporals. Pel que fa al Memorial Democràtic de la Generalitat, se li acaba el lloguer de la seu de Barcelona el 2022 i n’està buscant una de nova.