Els romans arribaren a la nostra ciutat fa més de dos mil anys i va començar així una història conjunta entre l’actual Tarragona i el seu port. Els esdeveniments viscuts, des d’aleshores, han estat el fil conductor perquè el patrimoni marítim i portuari fes de transmissor a les noves generacions gràcies a l’obertura del Museu del Port de Tarragona, el 13 de maig de l’any 2000.

D’això ja fa més de vint anys i, com tot, necessitava renovar-se. Per aquest motiu, l’any 2020, any que quedarà marcat a la memòria col·lectiva mundial, després de licitar-se el projecte de rehabilitació i la nova museografia del Museu del Port de Tarragona el mes de febrer, es van iniciar les obres de remodelació d’un museu portuari que en les dues dècades d’existència havia donat a conèixer el patrimoni marítim i portuari tarragoní a més de mig milió de persones. Havien destacat, majoritàriament, com a usuaris i usuàries els escolars d’arreu de Catalunya, l’Aragó, País Valencià, Comunitat de Madrid… i, sobretot, estudiants francesos. Els nivells educatius eren des d’educació infantil fins a cursos formatius, passant per primària, secundària i batxillerat, que incorporaven d’aquesta manera el port i la seva quotidianitat al seu aprenentatge.

El recorregut museístic que fins aleshores es portava a terme al Refugi 2 del Moll de Costa del Port de Tarragona, seu del museu, mostrava la història portuària des dels romans fins a l’actualitat, a més d’explicar les tipologies de ports que estan relacionats amb el comerç, la pesca i l’esport, fonamentalment.

L’edifici, una nau diàfana d’una sola planta de 2600 m² construïda, a principis dels anys 1930, per emmagatzemar les mercaderies procedents del comerç portuari, permet mostrar objectes de grans dimensions, ateses les característiques de volums dels elements de patrimoni marítim.

La intervenció arquitectònica d’aquest projecte de remodelació ha donat més protagonisme a l’antiga nau comercial, a la qual s’ha aplicat una neteja general de les estructures de formigó, posant-les en rellevància; així com la construcció d’una nova escala-mirador per comunicar amb el pis superior, construït fa vint-i-dos anys per instal·lar-hi dependències com l’aula d’activitats pedagògiques de 272 m², la sala d’actes i el taller de modelisme i restauració, a més de la zona de gestió. Aquesta nova escala substitueix les dues anteriors de fusta, ubicades als laterals. Ara l’escala-mirador es troba al lateral esquerre, està feta de formigó i s’ha fabricat el pilar i el balcó del mirador a la manera tradicional d’encofrat. El resultat aconseguit ha estat destacat si tenim en compte els comentaris d’especialistes i professionals de la construcció i l’arquitectura. Bàsicament ha permès integrar-la a l’edifici, en què el formigó era l’element principal des de la seva construcció, farà aviat un segle.

Hem esmentat la neteja dels pilars, que no la seva restauració, allà on presentaven trencament pel fet que aquestes afectacions es van produir poc després de la seva construcció als anys 1930 a conseqüència dels bombardeigs de la Guerra Civil, que van afectar les instal·lacions portuàries com a objectiu principal i, a la vegada, secundari per la proximitat de l’estació del ferrocarril i dels dipòsits de combustible de Campsa, a tocar del riu Francolí, i per tant molt propers al port i al Moll de Costa, on es trobava ubicat aquest magatzem de refugi de mercaderies. S’ha preservat, per tant, l’edifici, la seva pròpia història, i se li ha continuat donant l’ús de conservar i divulgar el patrimoni marítim i portuari de Tarragona.

Com ja hem esmentat, l’any 2000 el Port de Tarragona, dins la seva marca cultural Moll de Costa, va posar en funcionament el Museu del Port de Tarragona. El pas del temps ha fet necessària la renovació i l’adequació de l’edifici a les noves tecnologies, a més de l’actualització de mesures de seguretat; la substitució de la coberta per incorporar-hi 585 plaques fotovoltaiques, que generaran 389 Mwh a l’any per a autoconsum; la millora de l’aïllament; la instal·lació de climatització; l’augment de l’espai expositiu amb més de 600 m², així com l’ampliació de la sala de reserva, atès l’increment de les col·leccions de patrimoni portuari industrial que al llarg dels anys s’han ampliat, gràcies a les donacions, amb objectes vinculats als ports pesquer i esportiu, com també al món marítim, en general.

Aquesta intervenció arquitectònica no ha anat sola, sinó que s’ha consensuat per conjuntar una renovació museogràfica per tal d’adequar l’espai expositiu a les noves demandes i necessitats.

El Despatx Milà, arquitectura i urbanisme de Tarragona, i Ignasi Cristià, escenògraf, amb Iago Blasi han dissenyat la rehabilitació arquitectònica i la nova museografia, respectivament, amb execució d’Expomon quant a les estructures i mobiliari, i Wasabi pel que fa als audiovisuals i grafisme. El projecte ha estat responsabilitat de les Direccions d’Infraestructures, en relació amb l’equipament, i del Port de Tarragona, amb els continguts museogràfics, en col·laboració amb el museu. La intervenció ha estat realitzada des del mes de febrer del 2020 fins al juliol del 2021. S'ha finançat parcialment a través de l’1,5% cultural, segons acord de col·laboració entre els ministeris de Cultura i de Foment. D’aquest últim depèn l’Autoritat Portuària de Tarragona, titular del Museu del Port. Així doncs, la proposta museogràfica ha nascut alhora que la implementació de la reforma de l’espai per a l’exposició. Tots dos de la mà, han pogut optimitzar recursos aplicant les solucions més eficients i preveient tots els usos de l’espai. L’arquitectura ha tingut en compte la posterior intervenció museogràfica i la museografia s’ha emmotllat a l’arquitectura creada.

En el Nou Museu del Port de Tarragona pretenem que tothom hi trobi resposta, des del públic més iniciat fins al més neòfit. Per aquest motiu plantegem una exposició en diferents capes de lectura, oferint molta autonomia al visitant a l’hora de decantar-se per un tipus de recurs o un altre. La idea d’estructurar el discurs per temes facilita que l’espectador pugui planificar-se la visita i arribar fins al fons de cada àmbit.

 

Creiem que és una exposició pensada com a experiència, amb elements interactius i immersius. La naturalesa mateixa d’algunes peces ja ens marca la direcció. Plantar-se davant d’un vaixell de grans dimensions és en si mateix una experiència inoblidable. A partir d’aquí, s’han disposat una sèrie de recursos per transmetre el coneixement d’una manera vivencial. Podem, per exemple, governar un veler enmig de la Mediterrània, des de ports que han tingut vinculació històrica amb Tarragona; viure una jornada de pesca des de la mateixa embarcació, en primera persona, descobrint la vida a la mar del món pesquer del Serrallo, en un espai immersiu amb les diferents pesqueres, o conèixer el funcionament del port químic a través d’una experiència interactiva.

S’han estructurat els continguts del museu de manera temàtica, entre àmbits i illes de coneixement.

Àmbit 1.

Entre el mar i la terra, àmbit introductori per familiaritzar-nos amb la naturalesa dels ports, com a nexe d’unió entre dos dels elements bàsics de la natura —l’aigua i la terra— mitjançant la visualització d’un vídeo amb un format gens tradicional que potencia la verticalitat de l’edifici i les estructures de caràcter industrial, que fan de contenidors dels objectes simulant la càrrega vertical als molls. L’ús de la fusta com a part dels materials de les estructures aporta la calidesa a aquest espai expositiu amb aire i sentiment industrial on el port és el principal protagonista, conjuntament amb la seva gent.

Àmbit 2.

Fer-se a la mar; la història i l’evolució de la navegació, amb especial èmfasi de les naus a través de models creats al mateix museu o procedents de donacions, així com de dues embarcacions originals vinculades a la ciutat: un bot balandre tipus puça de patent tarragonina i una barca de pesca construïda per una de les nissagues de mestres d’aixa més reconeguda de la ciutat, els Roch, a més del seu anterior propietari, el polític, escriptor i editor Carlos Barral, des d’on va escriure el llibre Catalunya des del mar.

Àmbit 3.

Treballar al port. Ens parla de tota l’activitat econòmica registrada al llarg de la història al Port de Tarragona, del sistema d’administració del port, entès com una petita ciutat, dels oficis portuaris, des dels més tradicionals fins als més recents, de la pesca com a activitat destacada i de la resta de sectors econòmics, com el comerç i el turisme o la indústria química. Hi destaca la vessant humana i d’oficis gràcies als objectes patrimonials cedits pels protagonistes d’una vida viscuda a la mar o arran de mar en els dos barris units al port, el Serrallo o barri pesquer amb pescadors, remendadores, mestres d’aixa i calafats, i el barri del Port o de la Marina, segons èpoques, on els boters, velers i comerciants feien possible que els vaixells comercials poguessin emprar els contenidors propis de cada època per transportar els productes. No hem d’oblidar els oficis portuaris, que gràcies a les donacions dels nostres companys i companyes ara podem mostrar a tothom que ens visiti.

Àmbit 4.

Gaudir del port. Recull els usos del port que van més enllà de les activitats professionals. El port és també lleure i cultura, amb el Moll de Costa com a rambla de la cultura i la preservació del patrimoni documental, material i immaterial des de l’arxiu i el museu; la programació d’exposicions temporals i activitats de lleure des de la Direcció de Port Ciutat, el Teatret del Serrallo i el Port de Tarragona. Compta també amb el primer club nàutic de tot l’estat nascut de l’anomenat, pels pescadors, Grup dels Xiflats, l’any 1878, quan els diumenges anaven a remar a la mar mentre els pescadors, precisament aquest dia, descansaven de la seva feina de bogar.

Àmbit 5.

Port i territori. Dedicat a presentar la influència del port en el territori al llarg de la història, fent una menció especial a l’esperit de creixement sostenible que marca la línia de desenvolupament del present i del futur, a més del motor econòmic que ha estat sempre dins la seva àrea d’influència.

Àmbit 6. Epíleg.

S’ha reservat la part final del recorregut a les mirades més personals sobre el port en forma de mosaic d’imatges, un recull de fotografies captades en diferents èpoques cedides al museu per antics treballadors del port, pescadors i aficionats a la mar, que hem seleccionat, expressament, per al gran públic, i que són molt significatives. Per aquest motiu, estan exposades en tots els àmbits, on les imatges dels professionals no hi destaquen, perquè s’ha volgut que els donants tinguessin una presència privilegiada i tot el protagonisme mitjançant la reproducció de part del nostre patrimoni immaterial.

Per finalitzar, hi ha tres illes de coneixement, autònomes, repartides per l’espai expositiu, on s’expliquen tres moments històrics d’una gran influència, tant en l’àmbit local com en el més global. La primera illa, amb Miquel Ballester, tarragoní, introductor del cultiu de la canya de sucre a ultramar. La segona, dedicada a explicar un dels passatges històrics més colpidors de la ciutat de Tarragona, el setge arran de la Guerra del Francès. I la tercera relata l’impacte de la Guerra Civil a la zona baixa de la ciutat i el port.

Properament celebrarem el primer aniversari de la remodelació integral, el 17 de juliol. Desitgem que aquesta nova singladura permeti que els vint-i-cinc mil visitants que ja han passat per les nostres instal·lacions, en aquests dotze mesos, marcats, en bona part, per les restriccions de públic, augmentin i continuïn fent-nos confiança perquè aquest vaixell segueixi navegant per la vida del Port de Tarragona, per poder seguir fent protagonista el patrimoni portuari tarragoní gràcies a la difusió i la investigació del #NouMuseuPortTarragona, testimoni de l’ADN de la gent de mar vinculada als ports comercial, pesquer i esportiu del Port de Tarragona.