CA
ES
EN
Número 12, any 2022
Revista Catalana de Museologia

La pàgina web del Museu d’Història de Manacor com a eina per a l’accessibilitat

Data publicació: 18/10/2022


Actualitat

Data publicació: 18/10/2022

Actualitat

Abstract

El Museu d’Història de Manacor va renovar la seva pàgina web el 2018, i des d’aquell moment ha tingut un paper determinant en les accions d’accessibilitat dutes a terme al museu. Potser una de les accions més rellevants és la creació d’un apartat on els usuaris poden trobar cadascuna de les accions destinades a accessibilitat física, visual, auditiva i cognitiva que es desenvolupen al centre.

Les eines del web permeten arribar de manera més directa a qualsevol públic, com ara l'ús de notes de veu, amb les descàrregues de tots els continguts o amb la base de dades accessible. Estar més a prop també és ser més accessibles.

Cal destinar recursos al web perquè obrirà les portes del museu, i aquesta possibilitat ha de ser un objectiu de les institucions.

1. Introducció

El desenvolupament de pàgines web té només trenta anys,(1) i durant aquest temps han evolucionat per deixar de ser un espai estàtic on les administracions, institucions, empreses i particulars comunicaven els continguts a la pantalla d'un ordinador a crear nous models d'usabilitat que connecten als usuaris des de qualsevol dispositiu mòbil.

Després de la crisi sanitària produïda per la covid-19, les pàgines web han superat el rol d'“aparador” d'activitats i s'han convertit en finestres per les quals es podia entrar al museu mentre les portes estaven tancades. Aquesta realitat avala la idea de la pàgina web com a lloc accessible per a les persones que tinguin accés a la xarxa i un dispositiu per fer-ho des de qualsevol lloc i en qualsevol moment.

Actualment és important que els equips dels museus estiguin compromesos amb la seva imatge digital, és a dir, amb la creació i cura d'un espai propi dins d'Internet, la seva pàgina web. No només com a espai virtual que serveix de tauler d'anuncis per a activitats i continguts, sinó com a espais oberts a la tecnologia que ens permeten arribar a més persones.

El web ha de ser un reflex del museu? O, per contra, pot ser el web un lloc alternatiu? O potser, complementari? Cadascuna de les respostes ens porten a un lloc diferent a l'hora de planificar la nostra estratègia de desenvolupament del lloc web. Sense perdre de vista, evidentment, que el web pot ser l'avantsala i el revulsiu final per fer una visita a les instal·lacions físiques del museu.

Maxene Granze ens recorda que “els museus haurien de preguntar-se quines eines digitals es poden utilitzar per mostrar la seva col·lecció, buscant marcs i històries més enllà d'una llista basada en imatges, o recorrent a un format d'exhibició. El regne digital té prou atributs únics per ser tractats per separat”.(2) I afegiríem que cada museu pot imprimir la seva empremta en aquestes eines tenint com a pilar la seva pròpia col·lecció, que és única.

En aquest article explicarem com es va articular la renovació del web del Museu d’Història de Manacor el 2018 intentant plasmar-hi la personalitat del museu i com es fa servir per fer la institució més accessible.

2. Algunes dades que ens posin en context. Pàgines web i museus a Mallorca

A Espanya, la primera connexió a Internet data de l'any 1990, i es va fer a través d'una xarxa d'ús exclusiu per a institucions acadèmiques i investigadores (Pérez, J., Fría, Z. i Urueña, A. 2018: 25). Caldria esperar vint anys perquè l'ús d'Internet formés part de la vida habitual d'un percentatge alt la societat espanyola,(3) a causa d’aquestes quatre situacions principals:

  • Liberalització del servei de telecomunicacions.
  • Tarifes més assequibles per poder accedir a la xarxa.
  • Adquisició de més dispositius electrònics que permetien la connexió a Internet.
  • Arribada d'Internet al mòbil (2004-2014).(4)

 

A principis del segle XXI a Espanya la major part de les connexions a Internet estaven relacionades amb la cerca d'informació, i en els darrers anys (a partir del 2015) s'han anat incrementant les compres en línia i les plataformes d'oci. Aquest darrer fet també té a veure amb l’accés a Internet a través de la telefonia mòbil, que amplia espectre d’usuaris de la xarxa a gran part de la població.

En els darrers anys l'ús d'Internet s'ha incrementat fins a arribar als nivells següents:

A la taula anterior(5) es comprova que l'accés a la xarxa ha crescut exponencialment en els darrers cinc anys. Podem veure que tots els rangs d’edat d’homes i dones fins als 64 anys freguen o superen el 90% d’ús d’Internet. És en els més grans de 65 anys on la bretxa digital és més evident, però és important destacar que la dada d'ús des del 2015 fins al 2020 s'ha triplicat en dones i homes. Les dades de l'INE no recullen l'ús de les persones de més de 74 anys. Aquesta realitat cal tenir-la molt en compte perquè les franges d'edat són les més afectades per la bretxa digital.

Les dades anteriors ens mostren l'avenç de l'ús d'Internet a gairebé tots els àmbits de la societat. A més de ser una plataforma de cerca d'informació, és un nou canal de comunicació on els diàlegs prenen formes diferents de les ja conegudes.

A l'àmbit dels museus les seves pàgines web es van dissenyar originalment, com a la majoria de les institucions de l'administració, per oferir informació bàsica com horaris, ubicació i preus de les entrades, entre d'altres. Moltes han quedat “fossilitzades” durant la darrera dècada com un cartell antiquat penjat en una paret. Joan Santacana i Nayra Llonch ens recorden: “La imatge, per a un sector creixent del turisme cultural, s'adquireix per Internet; per això, cal preguntar: heu mirat el vostre web? És un tríptic estàtic i antiquat penjat a la xarxa? És capaç d'entusiasmar? Desperteu expectatives? És un web original i funcional? Això és el primer que cal revisar, ja que el web és el vostre primer aparador. El turisme cultural es mou, en un percentatge creixent, sota els impulsos dels ratolins dels ordinadors” (Santacana i Llonch, 2008: 35). Ara hi podem afegir que a més del sector de turisme cultural gran part de la comunitat més propera al museu són els que hi ha darrere dels dispositius mòbils que visiten el web.

El web és una plataforma creada des del museu amb uns objectius concrets que poden variar atenent la missió del museu, entre els quals podem destacar les opcions següents:

Les opcions poden ser múltiples perquè la versatilitat de la pàgina web permet convertir-les en un espai digital que el museu es pot imaginar i crear per complir uns objectius determinats. Sense oblidar que serà una imatge projectada del museu a una xarxa de gairebé cinc mil milions d'usuaris.(6) Internet i les plataformes web tenen en la seva idiosincràsia el moviment, el canvi i l'autonomia com a eixos vertebradors, i això ens permet tenir al nostre abast una eina útil per desenvolupar la missió del museu.

Javier Pantoja ens fa la següent reflexió:(7) “Pensem en museus on sembla impossible la visita si no intervé un dispositiu digital, anomenem-lo pantalla tàctil, smartphone, tauleta o realitat augmentada, arribant a un punt extrem en què presencialment la virtualitzi. Pensem també en aquells museus que es van quedar gustosos ancorats en el passat com a justificació de la seva agosarada i funcional lluita contra la tecnologia. No és possible un punt mitjà, carregat d'utilitat i de sentit? Aquesta tensió pot ser traumàtica només als seus extrems? L'experiència ens diu que és, si més no, complicat tenir una relació no tumultuosa amb la tecnologia. Tot i això, el seu ús quotidià, i més a l'era digital, sembla proposar el contrari”. Trobar la utilitat i el sentit a la pàgina web és un dels aspectes que cada museu per petit que sigui ha de treballar i incloure a la seva estratègia, i a partir d'aquí es podrà anar creant el seu propi ecosistema digital.

L'univers digital es basa a compartir, i els museus neixen amb la premissa de compartir coneixement. Que les institucions museístiques comptin amb un espai digital propi és important per tenir una via oberta per a la transmissió del coneixement que s'hi generi.

Les darreres estadístiques amb dades de les pàgines web dels museus a nivell estatal són del 2018 i estan recollides pel Ministeri de Cultura. Actualment i després de la crisi sanitària que s'ha travessat les dades en serien d'altres. Com es pot veure a les gràfiques següents, el 98,9% dels museus tenen disponibilitat d'un ordinador als seus equipaments i el 92,2% compta amb pàgina web, cosa que no queda clar en aquest percentatge si és pàgina pròpia o si depèn de l’administració que gestiona el museu(8).

Els serveis que proporcionen les pàgines web se centren a donar informació bàsica al visitant. Molt al darrere hi ha la comunicació del museu amb el visitant i viceversa, i queden relegats a menys del 25% les activitats educatives, l'accés a la col·lecció, la investigació o la visita virtual. Segurament la crisi sanitària ha revertit alguna d'aquestes dades, com ara el tema de les visites virtuals o l'apartat d'educació, que van donar resposta al tancament del museu durant el període de confinament.

El Museu d'Història de Manacor es regeixen per la Llei 4/2003, de 26 de març, de Museus de les Illes Balears, desenvolupada al Decret 38/2019,(9) de 17 de maig, pel qual s'estableixen els principis generals i la normativa complementària en matèria de museus i col·leccions museogràfiques de les Illes Balears.

Volíem veure des de la normativa vigent si les institucions museístiques estan obligades a implantar plataformes webs com una eina de comunicació pròpia, o quina importància ha de tenir la tecnologia o la digitalització en el seu desenvolupament, i per això es va fer una cerca al Decret 38/2019, de 17 de maig, amb paraules clau com ara web, digital, Internet, tecnologia, TIC, innovar, innovació i accessibilitat. El resultat va ser el següent:

 

És evident que la legislació del 2019 ja va néixer obsoleta perquè llegint el text sembla que la relació entre el món digital i els museus no existís, ni hagi d'estar regulada. No caldria esperar que al segle XXI la legislació considerés que el museu ha de tenir una plataforma digital accessible per poder facilitar l'accés a totes les persones per a la investigació, la consulta, l'ensenyament, la divulgació i el gaudi públic?

El Consell de Mallorca ens va facilitar una llista amb les institucions considerades museus o col·leccions a l’illa de Mallorca.(10) En total són 64 institucions, de les quals 12 no tenen pàgina web, 25 tenen pàgina web pròpia i a 27 la informació de la institució museística és dins de la plataforma web de l'administració superior que la gestiona.

El Museu d’Història de Manacor és una de les vint-i-cinc institucions museístiques de l’illa de Mallorca que disposa de web propi. Des d'aquell moment aquesta plataforma ens ha servit per implementar canvis digitals presencials als equipaments. La pàgina ha anat creixent en la mesura que la institució ha trobat un lloc on donar suport a part de la seva estratègia en accessibilitat. El procés ha estat llarg i no està conclòs perquè, com hem explicat anteriorment, no es pot entendre un web com un espai estàtic. Els canvis es troben en la mateixa naturalesa del web, i aquest és el camí que actualment estem recorrent.

3. Museu d’Història de Manacor

3.1. Dades generals del museu

3.2. El web del Museu d’Història de Manacor

El Museu d’Història de Manacor és de gestió municipal, està ubicat al municipi de Manacor i és el museu de referència del llevant mallorquí. És per això que es definiria com un museu local, perquè està gestionat des de l'Ajuntament de Manacor, i territorial, ja que el seu impacte també s'estén als municipis limítrofs.

Abans del 2018 la pàgina del museu disposava d’un web propi, gestionat des del Consell de Mallorca. Els principals problemes del web eren els següents:

  • Problemes d'accés a la pàgina perquè no carregava en determinats ordinadors. La connexió des de tauletes i mòbils era inexistent.
  • El personal del museu no podia modificar la pàgina ni actualitzar-ne continguts. Qualsevol gestió del canvi de contingut havia de passar pel departament d'informàtica del Consell de Mallorca.
  • La pàgina web no estava dissenyada de manera accessible: ús de colors no contrastats, tipus i mida de font no accessibles, els continguts (textos i imatges) no es podien descarregar.

La decisió de la renovació del web va ser presa amb la intenció d'esmenar els inconvenients anteriors, a més l'equip del museu va entendre que el web podria ser una plataforma fonamental per implementar algunes de les accions en matèria d'accessibilitat.

El nou web del museu es va posar en marxa el 2018 (https://museudemanacor.com/es), i el disseny el va fer l'empresa mallorquina Mopis Web.(11) La renovació del web del museu va ser una tasca que va implicar la feina conjunta de l'equip del museu i l'empresa que el va dissenyar.

Els canvis més rellevants van ser els següents:

  • Eliminar les animacions amb Adobe Flash Player i Java Script. D'aquesta manera, la pàgina podria carregar-se més ràpid i des de qualsevol dispositiu.
  • Disseny amb contrast entre el color de la base de la pàgina i el text per facilitar-ne la lectura.
  • Adaptació d'alguns dels textos de la pàgina a Lectura Fàcil.
  • S'hi han penjat notes de veu amb textos dels apartats de l'exposició permanent per facilitar que puguin ser escoltats per persones que tinguin problemes de visió o qualsevol persona que prefereixi escoltar a llegir. Aquestes notes de veu són un punt de trobada entre el web i la visita presencial. En el moment que una persona clica sobre un codi QR, el visitant entra a la pàgina web on podrà descarregar els textos i algunes imatges de la sala. A més, pot veure els models digitals d'algunes peces que hi ha a les vitrines. És en aquell moment en què el web es converteix en una plataforma de suport per a les visites presencials.
  • El web és un dels portals d’entrada a la col·lecció virtual del museu.
  • L'equip del museu pot modificar i actualitzar el contingut i les imatges de la pàgina.
  • L'apartat d'educació s'ha ampliat des del 2018 fins a l'actualitat. S'hi poden trobar activitats i recursos didàctics.
  • Hem fet servir el web per allotjar una base de dades accessible que ens ajuda a contenir tota la informació (vídeos, notes de veu, dibuixos, textos, enllaços) dels panells accessibles que hi ha als jaciments arqueològics de s'Hospitalet Vell i son Peretó (https://accessible.museudemanacor.com/api/es/place/3).
  • S'ha creat un apartat destinat a l'accessibilitat (https://museudemanacor.com/es/el-museo/accessibilidad), on a més de trobar cadascuna de les accions destinades a l’accessibilitat física, visual, auditiva i cognitiva, es poden descarregar els PFD amb el pla d’accessibilitat del museu i totes les avaluacions que s’han fet al museu en matèria d’accessibilitat, així com els articles relacionats amb aquest tema també.

Tot això va requerir uns recursos específics. A les taules següents es poden veure la inversió de pressupost i treball intern del museu(12) que es va dedicar al web durant els anys 2018, 2019 i 2020.

3.3. Resultats del web. Un món més enllà de les dades…

Aquest article no té com a objectiu fer una avaluació de les dades quantitatives que dona l’anàlisi de la pàgina web, que sens dubte és una eina necessària per conèixer els visitants que hi ha darrere de les pantalles. El nou web ens ha permès quantificar les visites que té. A través de la plataforma Google Analytics tenim informació sobre el públic virtual i el recorregut que fan sobre la pàgina. Encara no hem creat uns indicadors d’avaluació més enllà de les analítiques que ens ofereix la pàgina de Google, és una tasca pendent.

Tot i així, podem dir que durant els més de quatre anys que fa que la pàgina funciona ha estat visitada per més de 40.000 usuaris i ha estat visualitzada més de 100.000 vegades.

Més enllà de les dades, des del Museu d’Història de Manacor, creiem que la pàgina web és l’instrument adequat per a accions que ens obren a la resta de la societat i que de vegades són difícils de quantificar, com, per exemple:

El web és una plataforma que ens ajuda a complir la cadena d'accessibilitat.(13) El 2018 el museu va ser avaluat per PREDIF.(14) Als informes que ens van emetre s'explicava que per a les persones o els col·lectius amb discapacitat era important tenir informació veraç sobre les mesures d'accessibilitat que trobarien si visitaven un museu o un monument.(15) Des d'aquell moment, el museu va pensar que el web seria aquell lloc on qualsevol persona pogués trobar totes les accions dutes a terme en matèria d'accessibilitat. Aquest és el motiu principal pel qual es va crear l'apartat d'accessibilitat dins del web.

L'accessibilitat també són accions petites que obren portes a la comunitat propera; és el cas dels escolars del municipi, que representen gairebé un terç dels visitants anuals del museu. Durant aquests anys ens hem adonat que l'apartat més visitat dins del web és el dedicat a l'educació, i per això s'han dissenyat accions perquè la comunitat educativa tingui a la plataforma digital un lloc on iniciar o continuar la seva relació amb el museu a través de jocs, tallers en línia i dossiers adaptats per entendre les sales d’exposició permanent i el seu context històric i local.

Ser accessibles té moltes variants, sense perdre de vista el compliment de la legislació vigent com a dret fonamental per a persones i col·lectius amb discapacitat com a objectiu principal i al qual cal destinar accions concretes. Un exemple és el compliment de les normes WCAG 2.0 per a l’accessibilitat en pàgines web, que requereix almenys 5 punts sobre 10, i el web del museu té una puntuació de 7. Des del primer moment, s'ha tingut clar que l'accessibilitat és un tema de drets i que és important tenir la normativa present per complir-los.

3.4. El futur

Potser actualment les institucions museístiques arriben a un públic virtual de manera majoritària a través de les xarxes socials, però aquests darrers anys hem pres consciència de la importància del web com a espai propi del museu, que no està subjecte als algoritmes, ni envaït per espais publicitaris. Al Museu d'Història de Manacor el web és la plataforma de difusió de l'oferta d'activitats del museu i a més és un espai obert a la comunitat més propera, a col·lectius amb discapacitat, a la persona que no pot accedir a l'edifici ara com ara, l'investigador que vol visitar el museu i se n'està informant, entre d'altres. Les opcions que ens dona el web són tantes com les persones que s'hi acosten.

El futur no existeix, però com a institucions públiques som responsables de planificar-lo, i dins d'aquesta planificació és important assignar recursos per a propostes que puguin fer el web i el museu més accessibles. Algunes de les propostes que esperem implementar els propers anys són les següents:

  • Crear un apartat dins del web on algunes de les exposicions temporals produïdes pel museu tinguin espai propi. Aquest aspecte forma part del principi de sostenibilitat, ja que moltes de les exposicions generades si no tenen un catàleg queden sense valor. En el futur volem dotar les exposicions temporals que produïm de protagonisme permanent per ser visualitzades més enllà del període físic.
  • Seguir ampliant la col·lecció virtual i veure de quina manera es podria crear un accés al catàleg del museu.
  • Incorporar el catàleg del museu al web i que se'n pugui consultar una part en línia.
  • Les avaluacions realitzades per nosaltres mateixes, pels usuaris i per empreses externes ens obliguen a fer canvis perquè la pàgina sigui més fàcil i còmoda d'utilitzar pel públic. Entenem el web com un espai on podem allotjar eines i continguts que ajudin a donar el millor servei possible com a museu, i és per això que durant el primer trimestre del 2022 l'empresa Kultura(16) el va avaluar. Com a resultat d'aquesta avaluació, s'iniciarà una reestructuració en el disseny i en els continguts dels apartats d'educació i de recerca perquè la seva usabilitat sigui més pràctica i eficaç.

La versatilitat d’una pàgina web fa que cada museu la pugui adaptar a les necessitats que presenti. No es tracta de tenir tots els continguts o dissenys que tenen les pàgines de grans museus que tots tenim al cap. Es tracta de pensar què necessita la teva institució i de quina manera el web et pot ajudar a aconseguir-ho, sense perdre de vista que cada pas que facis al web t'ajudarà a ser més accessible, perquè Internet neix des de la idea de compartir per arribar a més i més persones.

Segurament la tecnologia ens ajudarà en el futur a assolir quatre dels grans reptes que cal abordar dins la pàgina web del Museu d’Història de Manacor i que podrien ser extensibles a qualsevol institució museística:

  • Crear espais col·laboratius bidireccionals, on no només la institució generi informació i coneixement.
  • Seguir augmentant l'espai híbrid on la pàgina web i l'equipament comparteixin protagonisme per fer les visites i experiències al museu més satisfactòries.
  • El web com a suport per a les avaluacions i les anàlisis de dades.
  • Comunicació fluida amb les persones que hi ha a l'altra banda de la pantalla i generar la comunitat virtual del museu.

No podríem parlar sobre propostes generalitzades per fer les pàgines web accessibles, però el que queda clar és que a nivell de disseny cal complir amb la normativa(17) perquè la plataforma pugui ser utilitzada per qualsevol persona de forma fàcil i pràctica. Abans de començar amb el disseny haurem de tenir present que aquest quedarà en un segon pla en benefici de tenir una plataforma web accessible.

El web s'ha de crear amb objectius concrets marcats des de la institució i dins d'un pla estratègic. En el cas del Museu d’Història de Manacor és clar que aquesta plataforma ens ha acompanyat en el camí cap a l’accessibilitat, i en el futur hi comptem per continuar creant un museu per a totes les persones.

 

Notes


(3)

L'accés a Internet a les llars espanyoles el 2014 se situa al 79%. Pérez, J., Fría, Z. i Urueña, A. (2018): https://www.ontsi.red.es/sites/ontsi/files/50%20A%C3%B1os%20de%20la%20Red%20de%20Redes.pdf.

(3)

L'accés a Internet a les llars espanyoles el 2014 se situa al 79%. Pérez, J., Fría, Z. i Urueña, A. (2018): https://www.ontsi.red.es/sites/ontsi/files/50%20A%C3%B1os%20de%20la%20Red%20de%20Redes.pdf.

(7)

Pantoja, J. (2019). P. 43.

(7)

Pantoja, J. (2019). P. 43.

(10)

Aquestes dades van ser facilitades per Biel Pons, tècnic del Consell de Mallorca, per a la redacció del TFP “Pàgines web a museus petits, 2 exemples a l'illa de Mallorca (MHM i MMM). Anàlisi, resultats i visió de futur”, realitzat per María José Rivas Antequera el juny del 2021.

(10)

Aquestes dades van ser facilitades per Biel Pons, tècnic del Consell de Mallorca, per a la redacció del TFP “Pàgines web a museus petits, 2 exemples a l'illa de Mallorca (MHM i MMM). Anàlisi, resultats i visió de futur”, realitzat per María José Rivas Antequera el juny del 2021.

(11)

www.mopisweb.com, empresa local amb seu al municipi de Manacor.

(11)

www.mopisweb.com, empresa local amb seu al municipi de Manacor.

(12)

Les feines dutes a terme que l’equip del museu estan quantificades en hores de treball, ja que cada administració estableix els honoraris dels seus treballadors.

(12)

Les feines dutes a terme que l’equip del museu estan quantificades en hores de treball, ja que cada administració estableix els honoraris dels seus treballadors.

(15)

PREDIF ha creat la plataforma https://www.tur4all.com/ perquè persones amb discapacitat puguin trobar recursos accessibles a les visites turístiques.

(15)

PREDIF ha creat la plataforma https://www.tur4all.com/ perquè persones amb discapacitat puguin trobar recursos accessibles a les visites turístiques.

(17)

El Reial decret 1494/2007, de 12 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament sobre les condicions bàsiques per a l'accés de les persones amb discapacitat a la societat de la informació, obliga les webs de les administracions públiques a complir els requisits de prioritat 1 i 2 especificats en la norma UNE.

(17)

El Reial decret 1494/2007, de 12 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament sobre les condicions bàsiques per a l'accés de les persones amb discapacitat a la societat de la informació, obliga les webs de les administracions públiques a complir els requisits de prioritat 1 i 2 especificats en la norma UNE.

Bibliografia

Bofill, C. (2016). “Analizando al público virtual (II). Conectar y profundizar en la relación”. https://lab.cccb.org/es/analizando-al-publico-virtual-ii-conectar-y-profundizar-en-la-relacion/ [Data consulta 4/06/2022].

Granze, M. (2020). https://medium.com/nightingale/museums-are-going-digital-and-borrowing-from-data-viz-in-the-process-b5e3828b4000 [Data consulta 14/06/2022].

Pantoja, J. (2019). “Un caso de ansiedad: la transformación digital de los museos”. En M. Amieva y L. Vargas (ed.). Museo digital. Futuros y posibilidades. México: MUAC. P. 34-44. https://muac.unam.mx/assets/docs/c002_museo_digital.pdf [Data consulta 28/04/2021].

Pérez, J., Fría, Z. i Urueña, A. (ed.) 2018. “La evolución de Internet en España: del Tesys a la economía digital”. https://www.ontsi.red.es/sites/ontsi/files/50%20A%C3%B1os%20de%20la%20Red%20de%20Redes.pdf [Data consulta 28/06/2021].

Santacana, J. i Llonch, N., 2008. Museo local: la cenicienta de la cultura. Gijón: Trea.

 

Pàgines web

Europeana

https://pro.europeana.eu/files/Europeana_Professional/Publications/Digital%20transformation%20reports/The%20digital%20transformation%20agenda%20and%20GLAMs%20-%20Culture24%20findings%20and%20outcomes.pdf [Data consulta 28/04/2022].

Instituto Nacional de Estadística https://www.ine.es/ss/Satellite?L=es_ES&c=INESeccion_C&cid=1259925528782&p=1254735110672&pagename=ProductosYServicios%2FPYSLayout [Data consulta 28/06/2022].

Ministerio de Cultura y Deporte http://www.culturaydeporte.gob.es/dam/jcr:bca4be9b-b869-48dd-a961-b34d472008f3/museos-y-colecciones-museograficas-principales-resultados-2018.pdf [Data consulta 28/06/2022].

Seccions

Paraules claus

Comparteix